Arrel de la web > Col·lectius > La Plana > Campanyes > PGOU La Llosa > Al·legacions al Concert Previ del PGOU de La Llosa

Al·legacions al Concert Previ del PGOU de La Llosa

Presentades conjuntament per Acció Ecologista-Agró i GECEN el 14 de Gener de 2009

divendres 16 de gener de 2009, per  AE-Agró La Plana

Avui, divendres 16 de Gener finalitza el termini d’un mes (mínim legal) per a presentar al·legacions.

Document Word de les al·legacions (4.1 MB)

Nota de Premsa

JPEG - 68.2 kB
Mapa de zonificació del Concert Previ del PGOU de La Llosa
© Col·lectiu AE-Agró La Plana

Simulació de l’impacte paisatgístic del sector projectat junt al LIC Marjal d’Almenara. Vista des del Castell d’Almenara:



normal'>A L’EXCM. AJUNTAMENT DE LA LLOSA

normal'> 

-54.0pt'> normal'>Expedient style='mso-bidi-font-style:normal'>: style='mso-tab-count:1'> normal'>Informació pública del concert
previ del Pla General d’Ordenació Urbana [2008/14494]

10.0pt'> 

En style='mso-bidi-font-weight:normal'>Enric Amer Blanch, amb DNI núm.
19076351-J, en representació de l’associació Acció Ecologista-Agró, amb
domicili a efectes de notificacions al carrer Sant Josep, 11-b, de Port de
Sagunt 46520, davant aquesta Administració compareix i, com millor procedisca
en Dret

 

style='mso-bidi-font-weight:normal'> mso-bidi-font-size:12.0pt;layout-grid-mode:line'>EXPOSE

line'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l1 level1 lfo1;
tab-stops:list 18.0pt'> style='mso-list:Ignore'>1. 
Que en data 16 de Desembre de
2008, s’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) l’anunci
d’Informació pública del concert previ
del Pla General d’Ordenació Urbana [2008/14494]
normal'>(d’ara endavant “Projecte de PGOU”).

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l1 level1 lfo1;
tab-stops:list 18.0pt'> style='mso-list:Ignore'>2. 
Que a l’esmentat anunci s’avisa de
la possibilitat de consultar la documentació a les dependències municipals,
així com de formular al•legacions, suggeriments i qualsevol altres documents
que s’estimen oportuns en el termini d’un mes des de la publicació al DOCV.

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l1 level1 lfo1;
tab-stops:list 18.0pt'> style='mso-list:Ignore'>3. 
Que s’ha tingut vista del style='mso-bidi-font-style:normal'>Projecte de PGOU, en especial del mapa
que classifica el sòl en diferents sectors i categories.

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l1 level1 lfo1;
tab-stops:list 18.0pt'> 10.0pt'>4. 
Que la meua representada és
titular d’interessos legítims, personals i directes, que poden ser afectats per
la resolució que s’adopte a l’expedient de referència:
style='mso-bidi-font-size:10.0pt'>

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l0 level2 lfo2;
tab-stops:list 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>a. 
La indicada titularitat resulta de
ser la meua representada una associació amb objectiu fonamental de la protecció
dels recursos naturals, el paisatge i en general els béns i valors que
conformen el medi ambient a l’àmbit del País Valencià;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l0 level2 lfo2;
tab-stops:list 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>b. 
L’activitat a la que es refereix
l’esmentat anunci entra de ple als objectius i finalitats de protecció de
l’associació, així com a l’àmbit territorial d’aquesta. La Constitució
Espanyola ha vingut a emparar el dret i interessos legítims (art. 24.1) i la
Jurisprudència ha vingut interpretant generosament el sentit que ha de donar-se
al concepte d’interès directe, pel que aquesta associació es troba plenament
legitimada pe a adquirir la condició d’interessat a l’expedient.

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l0 level2 lfo2;
tab-stops:list 45.0pt'> 10.0pt'>c. 
Acció Ecologista-Agró és
propietari d’un antic hort de taronges de dues fanecades, la majoria en terme
de La Llosa i anomenat L´Ullal de Quartons. Estem executant un projecte de
restauració mediambiental d’aquesta finca per a convertir-la en un espai
marjalenc amb espècies autòctones. El Projecte de PGOU reclassifica aquesta sòl
rústic no urbanitzable a urbanitzable;
10.0pt'>

9.0pt;margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l1 level1 lfo1;
tab-stops:list 18.0pt'> style='mso-list:Ignore'>5. 
Que sense perjudici d’altres
al•legacions que se puguen formular al curs del procediment, se formulen
mitjançant el present escrit, en relació a l’expedient de referència, les
presents al•legacions.

9.0pt;margin-left:0cm;text-align:justify'> 

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

margin-bottom:9.0pt;margin-left:0cm;text-align:center'> normal'> layout-grid-mode:line'>FETS

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l11 level1 lfo5;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>1. 
lang=CA>Desenvolupament urbanístic passat i Projecte de PGOU

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Als darrers decennis, La
Llosa
ha seguit un model de creixement orgànic i sostenible, respectuós amb
el medi ambient i amb la qualitat de vida dels ciutadans, sense grans
ocupacions de territori, a diferència d’altres pobles de la comarca.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>El Projecte de PGOU
representa un canvi de tendència, amb un planejament que multiplica per deu
(10) el territori ocupat. Cal diferenciar entre el planejament
industrial/terciari (magatzems) i el residencial.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l11 level1 lfo5;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>2. 
lang=CA>Planejament Industrial/Terciari (magatzems)

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>El Projecte
de PGOU
expandeix la zona a l’Oest de La Llosa reservada per a sòl
terciari (magatzems). A més, es proposa la creació d’un nou nucli industrial
aïllat al voltant del nus que connecta la A7 amb Almenara i La Llosa.
Aquesta nova zona industrial ocuparia la pràctica totalitat dels terrenys sense
coberta forestal a l’Oest del terme de La Llosa. normal'>

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l11 level1 lfo5;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>3. 
lang=CA>Planejament Residencial

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>L’actual
sòl urbà residencial de La Llosa no està esgotat, podent augmentar la
superfície urbana residencial principalment cap al Sud en un 15%, sense
necessitat de cap reclasificació.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>No
obstant, el Projecte de PGOU proposa tres nuclis residencials
diferenciats: el Poble, la Marjaleria i el Litoral, a més
d’un nou nucli industrial a la part occidental del terme envoltant el nus
d’entrada a la A7. Els nuclis de la Marjaleria i del Litoral
ocupen el 100% del sòl no protegit entre l’actual AP7 i futura línia
ferroviària d’Alta Velocitat i la Mar Mediterrània.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>El sòl
actualment urbà del nucli principal es multiplicarà per dos (2) ocupant terreny
al Sud i Oest de l’actual poble de La Llosa. El nucli de la Marjaleria
serà el més extens de tots, reclassificant una extensió equivalent a set (7)
voltes l’extensió de l’actual poble de La Llosa, amb 2,000 nous habitatges
projectats. El nucli del Litoral reclassifica el 100% del sòl no protegit
de La Llosa junt al cordó litoral, ocupant gairebé la mateixa extensió que el
sòl avui urbanitzat al poble de La Llosa, on es projecten 722 nous
habitatges.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>En resum,
s’ocuparà el 15% del terme de La Llosa, estimant una ocupació del 35%
del sòl avui no protegit mediambientalment. P
style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>artint dels actuals 960 habitants censats a La
Llosa
(2006) i una estimació del 4% d’ocupació del territori, estimem que,
si s’esgotara el Projecte de PGOU
proposat, es
multiplicaria per onze (11) la població i per
nou (9) el sòl urbà:

margin-bottom:9.0pt;margin-left:18.0pt;text-align:center;tab-stops:45.0pt'> lang=CA> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image002.gif" v:shapes="_x0000_i1025"> style='mso-bidi-font-weight:normal'> mso-bidi-font-size:12.0pt;layout-grid-mode:line'>
style='page-break-before:always'>
FONAMENT JURÍDIC

0cm;margin-left:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify'> 

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l17 level1 lfo11;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>1. 
lang=CA>500 metres d’afecció de les zones humides catalogades style='mso-bidi-font-weight:bold'>

  1. Article 15.4 de La Llei 11/1994

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“El Govern valencià, a proposta de la Conselleria
de Medi Ambient, aprovarà mitjançant un acord un catàleg de zones humides on
s’incloga la delimitació d’aquestes zones i les conques en què el
planejament urbanístic haurà d’adoptar especials precaucions a fi de
garantir-ne la conservació
i on la planificació hidrològica haurà de
preveure les necessitats i requisits per a la restauració i conservació de la
zona humida en la qual aboquen i les actuacions hidrològiques en l’àmbit de les
competències autonòmiques hauran de preveure les necessitats i requisits per
a la restauració i conservació de la zona humida a la qual afecten
”.

  1. Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“A l’efecte d’allò disposat en l’article 15.4 de la
Llei 11/1994, s’establix un perímetre d’afecció o “conca” de 500 metres al
voltant dels límits de la zona humida
, amb l’excepció d’aquelles zones on
la planificació ambiental vigent haja determinat un altre perímetre.”.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l17 level1 lfo11;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>2. 
lang=CA>Ordenació del Territori i Ús de l’Aigua

  1. Article 40.1, de la Llei d’Aigües 1/2001, de 20 de Juliol “Objetivos de la planificación hidrológica”

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>La planificación hidrológica tendrá por objetivos
generales conseguir el buen estado ecológico del dominio público hidráulico
y la satisfacción de las demandas de agua, el equilibrio y armonización del
desarrollo regional y sectorial, incrementando las disponibilidades del
recurso, protegiendo su calidad, economizando su empleo y racionalizando
sus usos en armonía con el medio ambiente y los demás recursos naturales
”.

  1. Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Article 14: “Prevenció
de riscos naturals o induïts”

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:10.0pt;font-family:"Microsoft Sans Serif";mso-bidi-font-family:
"Microsoft Sans Serif"'>“5. Tots els llits públics i privats hauran de
mantenir-se expedits
. No se n’autoritzarà l’aterrament o la reducció
sense que hi haja un projecte degudament aprovat per l’organisme de conca
competent, que preveja i garantisca una solució alternativa per al transcurs de
les aigües
, sense perjudici de les limitacions establertes en la legislació
en matèria d’aigües.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:10.0pt;font-family:"Microsoft Sans Serif";mso-bidi-font-family:
"Microsoft Sans Serif"'>6. El planejament urbanístic haurà d’orientar els
futurs desenrotllaments urbanístics cap a les zones no inundables o, en el cas
que tota la superfície del municipi ho fóra, cap a les àrees de menor risc,
sempre que permeten l’assentament.
Qualsevol decisió de planejament que
s’aparte d’aquest criteri haurà de justificar la seua idoneïtat en un estudi
d’inundabilitat més específic
, realitzat amb motiu de l’actuació que es
pretén.”

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> style='mso-spacerun:yes'> Article 19: “Ús
sostenible de l’aigua”

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='mso-spacerun:yes'> 11.0pt'>“1. L’ús sostenible de l’aigua és un objectiu prioritari en matèria de
gestió de l’aigua a la Comunitat Valenciana. Per a la seua consecució, les
accions dels poders públics en l’ordenació del territori i l’urbanisme tenen
per objecte:

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>a) Assegurar en quantitat i qualitat els cabals per al
consum humà, l’agricultura, el desenrotllament de l’activitat econòmica i els sistemes
ecològics de llits i zones humides
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>b) Procurar un ús racional i eficient de l’aigua.
Amb aquest fi hauran de millorar, almenys, la xarxa de distribució i realitzar
un tractament adequat de les aigües residuals que permeten la reutilització o
el reciclatge
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>c) Establir mecanismes que garantisquen una gestió
integral de l’aigua i la recuperació completa dels seus costos.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>d) Garantir l’equilibri entre l’extracció i
l’alimentació de les aigües subterrànies per mitjà d’una gestió conjunta
d’aigües superficials i subterrànies, la proporcionalitat entre l’oferta i la
demanda, i la minimització dels riscos derivats d’esdeveniments extrems com
sequeres i avingudes
.”

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'> “2. La
implantació d’usos residencials, industrials, terciaris, agrícoles o altres que
impliquen un increment del consum d’aigua requerirà l’obtenció prèvia de
l’informe de l’organisme de conca competent, o l’entitat col•laboradora
autoritzada per al subministrament, sobre la disponibilitat d’esta i la
compatibilitat d’este increment amb les previsions dels plans hidrològics, a
més de la no-afecció o menyscabament a altres usos existents legalment
implantats
.”

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Article 20: “Protecció
del medi natural”

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“6. L’ordenació detallada dels sòls urbanitzables que
confronten amb els llits haurà de disposar de terrenys destinats a espais
públics lliures d’edificació al costat del domini públic hidràulic i al llarg
de tota la seua extensió, amb les dimensions adequades a la seua naturalesa,
règim hidràulic, i condicions paisatgístiques
. Les mateixes disposicions
seran aplicables a masses d’aigua, tals com llacs, llacunes, pantans, embassaments
i altres anàlegs.”

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l17 level1 lfo11;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>3. 
lang=CA>Impacte paisatgístic

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> normal'>Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i
Protecció del Paisatge

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>Article 30 11.0pt'>: “Instruments d’ordenació i gestió del paisatge

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“1. Els plans d’acció territorial i, en la seua
absència o complement, els plans generals definiran i orientaran les polítiques
de paisatge a la Comunitat Valenciana.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>2. Per a aconseguir estos fins, els plans d’acció
territorial i els plans generals hauran de contindre un estudi de paisatge on
s’establisquen els principis, estratègies i directrius que permeten adoptar
mesures específiques destinades a la catalogació, valoració i protecció del
paisatge en els respectius àmbits d’aplicació.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>3. Els esmentats plans inventariaran i catalogaran els
recursos paisatgístics, tant naturals com culturals. Així mateix, podran
establir-se catàlegs paisatgístics d’àmbit local o regional independents dels
esmentats instruments. Els primers tindran la tramitació dels plans generals i
els segons la corresponent a plans especials.”

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>Article 33 11.0pt'>: “ mso-bidi-font-family:"Microsoft Sans Serif"'>Normes generals d’integració
paisatgística en la planificació territorial i urbanística
lang=CA style='font-size:10.0pt;font-family:"Microsoft Sans Serif";mso-bidi-font-family:
"Microsoft Sans Serif"'>”

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“g) Manteniment del paisatge obert i natural, siga
rural o marítim, de les perspectives que oferisquen els conjunts urbans
històrics, típics o tradicionals, i de l’entorn de carreteres i camins de
caràcter pintoresc; no s’admetrà la construcció de tancaments, edificacions o
altres elements la situació o dimensions dels quals limiten el camp visual o
desfiguren sensiblement aquestes perspectives
”.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l17 level1 lfo11;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>4. 
lang=CA>Sostenibilitat de l’activitat urbanística

  1. Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>Article 4 11.0pt'>:

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“c) Protegir el medi ambient, els recursos naturals
i la qualitat de vida, potenciant un desenrotllament urbà sostenible dins dels
principis definits en l’article 45 de la Constitució. style='mso-spacerun:yes'>

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>d) Conservar i promoure el patrimoni històric,
cultural, paisatgístic i arquitectònic.
style='font-size:11.0pt'>”

  1. Article 45 de la Constitució Espanyola

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“1. Tothom té dret a disposar d’un medi ambient
adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>2. Els poders públics vetllaran per la utilització
racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat
de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la
indispensable solidaritat col•lectiva.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>3. La llei fixarà sancions penals o, en el seu cas,
administratives per als qui violin el que es disposa en l’apartat anterior i
establirà l’obligació d’aquests de reparar el dany causat.”

  1. Llei 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge “Utilització racional del sòl

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> lang=CA>Preàmbul:

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“El desenrotllament sostenible va ser definit en
l’informe Brundtland com aquell que satisfà les necessitats del present
sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les
pròpies
. El desenrotllament sostenible té com a objectiu la millora de
la qualitat de vida de tots els ciutadans
, augmentar la cohesió social de
la Comunitat per mitjà d’un desenrotllament econòmic compatible amb la
protecció i millora de la natura, i una utilització racional dels recursos
naturals, de forma que no quede compromés el futur de les pròximes generacions
.”

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> lang=CA>Article 2:

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“Els objectius de l’ordenació del territori i el
desenrotllament urbanístic a la Comunitat Valenciana són la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible
.”

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> lang=CA>Article 13: lang=CA style='font-size:11.0pt'>

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“1. Els creixements urbanístics i els projectes amb
incidència territorial significativa hauran de definir-se sota els criteris
de generació del menor impacte sobre el territori i menor afecció a valors,
recursos o riscos naturals de rellevància presents en el territori
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>2. Es procurarà un model de ciutat compacta per
evitar una implantació urbanística dispersa, que respectarà la morfologia del
teixit urbà originària.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>3. El traçat de les infraestructures lineals s’haurà
d’adequar als corredors que, si és el cas, establisquen els instruments
d’ordenació territorial aprovats pel Consell de la Generalitat.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>4. S’establiran mecanismes de control dels increments
d’ocupació del sòl, i s’articularan els instruments de gestió territorial per a
fer efectiu el principi d’equitat territorial.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>5. Qualsevol proposta de modificació del planejament
que implique una alteració de les directrius definitòries de l’estratègia
d’evolució urbana i d’ocupació del territori establerta en els plans generals
municipals requerirà per a la seua aprovació la presentació davant la
Conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, a
l’efecte de concert previ, del nou model territorial municipal que es proposa,
d’acord amb el seu context supramunicipal
, i s’iniciarà així el procediment
de revisió del pla.

margin-left:35.4pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>6. Tota classificació de sòl no urbanitzable en sòl
urbanitzable, comportarà l’obligació de cedir gratuïtament a l’administració
sòl no urbanitzable protegit, en una superfície igual a la reclassificada

(...)”

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l17 level1 lfo11;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>5. 
lang=CA>Infraestructures associades a l’activitat urbanística

margin-left:18.0pt;text-align:justify'>Article 23 de la Llei
4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge “Implantació
d’infraestructures

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>“1. La planificació i implantació d’infraestructures
de transport, energia, aigua i comunicacions tindrà com objectius: (...) style='mso-spacerun:yes'>

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>c) Reduir al mínim els possibles efectes
ambientals, culturals i territorials negatius
. (...)

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>2. Les administracions públiques hauran de coordinar
els seus plans i projectes per a la implantació d’infraestructures
, i potenciaran
la compatibilitat d’usos i la integració d’aquestes en xarxes homogènies que
reduïsquen el consum de recursos
sense menyscabament de la seua accessibilitat
i utilització pels ciutadans.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>3. El traçat i disseny de les noves
infraestructures haurà de realitzar-se en consideració a les característiques
del territori en què s’implanten
. La integració paisatgística de les
infraestructures, el respecte al medi natural
i cultural i la prevenció de
riscos naturals han de ser criteris d’elecció de l’esmentat traçat i
disseny.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>4. El planejament urbanístic haurà d’establir les
reserves dels terrenys necessaris per a facilitar la creació o ampliació de les
infraestructures previstes
en els instruments d’ordenació territorial que
aprove el Consell de la Generalitat per a aconseguir els objectius referits en
l’apartat 1 d’aquest article.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>5. Els nous creixements urbanístics o usos del sòl que
requerisquen d’infraestructures de comunicació, transport, energia o qualssevol
altres s’hauran de basar en les ja existents o previstes en els plans
d’acció territorial integrals o sectorials corresponents
. Excepcionalment,
quan resulte justificat des del punt de vista territorial i de la planificació
de les infraestructures, les actuacions podran incloure el traçat, disseny i
execució de les infraestructures necessàries per a resoldre les necessitats i
demandes de transport, accessibilitat i mobilitat que se generen o puguen
generar-se en el futur.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>En qualsevol cas, els creixements urbanístics o
usos del sòl que generen noves demandes de transport, accessibilitat i
mobilitat, hauran d’assumir els costos de construcció o ampliació de les
infraestructures necessàries per a satisfer-les, a càrrec dels propietaris o al
promotor segons el que determine la legislació en matèria de règim del sòl i en
matèria d’urbanisme
.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>6. La classificació del sòl destinat a
infraestructures es realitzarà d’acord amb l’assignació al territori de les
distintes classes de sòl previstes en la legislació urbanística.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'> style='font-size:11.0pt'>7. El planejament territorial i urbanístic ordenarà
les infraestructures de subministrament d’energia i de comunicacions, i delimitarà
corredors per al pas de les esmentades instal•lacions atenent a la
vulnerabilitat del medi, i les integrarà en l’estructura del territori, i
resoldrà la compatibilitat amb els usos existents o previstos i amb els valors
culturals i paisatgístics
.”

mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'> clear=all style='page-break-before:always'>

margin-bottom:9.0pt;margin-left:35.4pt;text-align:center;tab-stops:45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:normal'> mso-bidi-font-size:12.0pt;layout-grid-mode:line'>AL•LEGACIONS lang=CA style='font-size:11.0pt'>

line'> 

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>1. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Insuficient duració del
període de participació pública

margin-left:17.85pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>Els PGOU
han de redactar-se amb perspectives de futur, normalment amb 20-30 anys vista.
Aleshores, el Projecte de PGOU tracta
de definir el futur urbanístic de La Llosa d’ací al 2040. Així, som
conscients de que l’Ajuntament de La
Llosa
ha invertit molts recursos i temps en dissenyar el present style='mso-bidi-font-style:normal'>Projecte de PGOU.

margin-left:17.85pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>En
conseqüència, el mínim legal d’un mes de termini resulta insuficient per a que
participe la ciutadania mitjançant la formulació d’al•legacions. D’aquesta
manera, serà difícil aconseguir una participació substancial, especialment
donada la coincidència amb les dates nadalenques.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt'> bold'>2. 
lang=CA>Manca de sostenibilitat al normal'> 10.5pt'>Projecte de PGOU

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 10.5pt'>L’Article 4 de la Llei 16/2005 Urbanística Valenciana
(LUV), Fonament Jurídic 4, indica com objectiu de l’activitat
urbanística “Protegir el medi ambient,
els recursos naturals i la qualitat de vida, potenciant un desenvolupament urbà
sostenible dins dels principis definits a l’article 45 de la Constitució
”.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 10.5pt'>L’Article 2 de la Llei 4/2004 d’Ordenació del Territori i Protecció del
Paisatge
(LOTPP), Fonament
Jurídic 4
, indica que “
normal'>Els objectius de l’ordenació del territori i el
desenvolupament urbanístic a la Comunitat Valenciana són la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible
lang=CA>”. Considerem que cap dels dos objectius els assoleix el Projecte de
PGOU
.

  1. El Projecte de PGOU incompleix l’objectiu de Desenvolupament Sostenible, ja que considerem que queda compromès el futur de les pròximes generacions a més de no fer un ús racional dels recursos naturals:

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
El
desenvolupament 10.5pt'> urbanístic previst al Projecte
de PGOU
vulnera els criteris de desenvolupament sostenible i l’ús racional
dels recursos naturals. Partint dels actuals 960 habitants censats de La Llosa
(2006) i 3% d’ocupació del territori, estimem que el normal'>Projecte de PGOU significarà multiplicar per style='mso-spacerun:yes'>
onze (11) la població de La Llosa, arribant a
una ocupació del 15%. Sense comptar l’actual zona estrictament protegida,
l’ocupació del territori passarà a ser del 35%;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
L’ocupació territorial del
desenvolupament urbanístic al Projecte de
PGOU
, vàrios milions de metres quadrats, és un indicador bàsic del
desenvolupament insostenible plantejat. Ens referim tant al percentatge
superfície com a l’extensió absoluta que ocupa el normal'>Projecte de PGOU. A més, el territori ocupat té un alt valor
agrícola, etnogràfic, paisatgístic i mediambiental;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Encara que el planejament
urbanístic és majoritàriament competència dels consistoris, amb supervisió de
la Generalitat Valenciana, aquests no actuen aïlladament. Si extrapolem el style='mso-bidi-font-style:normal'>Projecte de PGOU a la resta de
territoris del País Valencià i del style='mso-bidi-font-style:normal'>Regne d’Espanya, style='mso-spacerun:yes'>
el futur seria una població de 50 milions de
valencians i 450 milions d’espanyols,
una situació totalment insostenible;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Partint de l’actual sòl ocupat per
La Llosa des de la seua fundació, l’ocupació de territori proposada pel Projecte
de PGOU
és impossible de repetir en successius PGOU´s que les futures
generacions puguen projectar, pel que queda clara la no sostenibilitat en el
temps d’aquest Projecte de PGOU.

  1. Considerem que un territori amb tres nuclis de població distints, a més d’un quart nucli industrial, creuat per diverses infrastructures, fragmentat i massificat no augmentarà la qualitat de vida dels ciutadans de La Llosa. Així, el Projecte de PGOU implanta un urbanisme dispers que vulnera el model de ciutat compacta, l’Article 13.2 de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4, no respectant la morfologia del teixit urbà originària;
  2. Considerem que el Projecte de PGOU vulnera l’objectiu de millora de la qualitat de vida dels ciutadans, ja que genera una massificació territorial, sent una continuació del model econòmic valencià, avui en fallida general. Durant la darrera dècada, aquest urbanisme ha generat un creixement desequilibrat, de reduït valor afegit, insostenible, injust i que promociona valors distants de l’esforç, la formació i el desenvolupament personal.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El resultat és la taxa
d’augment d’atur més alta d’Espanya, destrucció del teixit productiu i, en
conseqüència, disminució de la qualitat de vida dels valencians. Les
característiques del Projecte de PGOU que coincideixen amb aquest fallit
model econòmic, basat en la rajola són:

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Es preten urbanitzar deu (10)
voltes el territori avui ocupat, objectiu utòpic si atenem a la situació
econòmica actual, precisament causada per una economia basada en un finançament
massa fàcil i arriscat que cercava la revalorització artificial i especulativa
dels actius, sobre tot immobiliaris;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Aquest model de desenvolupament
amb enriquiments desproporcionats ha provocat la fugida dels recursos econòmics
cap a l’activitat especulativa en forma de reclassificacions urbanístiques, com
la proposada al Projecte de PGOU, que acaben danyant el teixit productiu
al no haver-hi incentiu per a invertir en projectes d’alt valor afegit i pensats
a més llarg termini, com la formació en recursos humans i la Recerca i
Desenvolupament;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
A les poblacions veïnes, Moncofa,
Xilxes i Almenara, projectes urbanístics semblants als exposats
al Projecte de PGOU han portat a una situació amb milers de cases per
vendre, parcel•les buides, cultius en sòl fèrtil abandonats i ciutadans que no
poden desfer-se de les seues posicions especulatives;

margin-left:62.95pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l20 level1 lfo4;
tab-stops:list 63.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
En definitiva, preciosos recursos
econòmics han deixat de produir i ocasionen despeses importants que la
ciutadania i els consistoris (amb diners públics) han d’afrontar: manteniment
d’infrastructures sobredimensionades, enllumenat, paviment, despeses
financeres...;

  1. Demanem que, d’acord amb l’Article 13.6 de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4, es publique quina és la superfície sòl no urbanitzable protegit d’extensió igual a la reclassificada que es va a cedir gratuïtament a l’administració.

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA'>

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt'> bold'>3. 
lang=CA>Ocupació del territori i necessitat d’infrastructures adients

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 10.5pt'>L’Article 13.1 de la Llei 4/2004 lang=CA>, Fonament Jurídic 4, especifica que lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>els creixements urbanístics i els
projectes amb incidència territorial significativa hauran de definir-se sota
els criteris de generació del menor impacte sobre el territori i menor afecció
a valors, recursos o riscos naturals de rellevància presents en el territori.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 10.5pt'>Demanem que, d’acord amb l’Article 13.1 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4,
es prenguen les mesures necessàries per a
style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>generar el menor impacte sobre el territori i
menor afecció a valors, recursos o riscos naturals de rellevància presents en
el territori, prestant especial atenció al LIC Marjal d’Almenara, el Barranc
de Talavera
, la Muntanyeta dels Estanys, Muntanya Blanca i Punt
del Sit
i les muntanyes a l’Oest del terme de La Llosa.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Per a complir els
desenvolupaments urbanístics proposats al Projecte
de PGOU
, són necessàries tot
tipus d’infrastructures que ocupen i fragmenten el territori. Les carreteres,
conductes d’aigua potable i fecal, gas, línies elèctriques i Estacions
Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) són necessàries per al desenvolupament
que es proposa i que serien innecessàries de no existir aquest.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>No només ens referim a
les infrastructures necessàries dins del terme de La Llosa, sinó a l’afecció
que el creixement exposat al Projecte de
PGOU
tindria sobre les infrastructures vertebradores del style='mso-bidi-font-style:normal'>País Valencià.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Cridem l’atenció a
que el municipi de La Llosa no
pot projectar el seu futur creixement urbanístic independentment de la resta
del territori. Per tant, demanem que, d’acord amb l’Article 13.5 de La Llei
4/2004
, Fonament Jurídic 4, es presente davant de la
Conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme el nou
model territorial municipal que es proposa, d’acord amb el seu context
supramunicipal.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Considerem que les
infrastructures necessàries per a servir al nucli projectat al Litoral
provocaran un impacte important. Al cas del desenvolupament urbanístic
experimentat a la veïna Platja d’Almenara, foren necessàries una nova
línia elèctrica aèria i un tub d’aigües residuals que creuen el LIC Marjal
d’Almenara
, ocasionant un greu impacte paisatgístic i mediambiental. A més,
serà necessària l’ampliació de la carretera que comunica Almenara amb la
platja, com pot ser siga també necessari per a comunicar La Llosa amb el
nucli Litoral.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Demanem que, d’acord amb l’Article
23 de la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 5, al planejament i
execució de les infrastructures associades al Projecte de PGOU es
reduisquen al mínim els possibles efectes ambientals, culturals i territorials
negatius; es potencie la compatibilitat d’usos i la integració en xarxes
homogènies que reduisquen el consum de recursos; el traçat i disseny de les
noves infrastructures es realitze en consideració a les característiques del
territori en què s’implanten; s’assegure la integració paisatgística de les
infrastructures, el respecte al medi natural i cultural i la prevenció de
riscos naturals; es reserve el terreny necessari per a facilitar la creació o
ampliació de les infrastructures previstes; es base el desenvolupament en les
infrastructures ja existents o previstes en els plans d’acció territorial
integrals o sectorials corresponent; i, en qualsevol cas, que no siga el poble
de La Llosa sinó els propietaris o el promotor qui assumisca els costos
de construcció o ampliació de les infrastructures necessàries per a satisfer
les necessitats del desenvolupament proposat.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt'> bold'>4. 
lang=CA>Disponibilitat de recursos hídrics

margin-left:27.0pt;text-align:justify;tab-stops:45.0pt'>Les
nostres informacions indiquen que, contràriament
al
Fonament Jurídic 2 style='mso-bidi-font-style:italic'>,
sembla que avui style='mso-bidi-font-weight:normal'>no es disposa de recursos hidrics
suficients per al desenvolupament urbanístic del Litoral proposat
pel Projecte de PGOU. Així, l style='mso-bidi-font-style:italic'>a solució pot ser siga bé una reclasificació
de recursos hidrics agrícoles o l’aigua dessalada italic'>:

margin-left:54.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l18 level1 lfo9;
tab-stops:list 54.0pt'> style='mso-list:Ignore'>a. 
Una de les característiques de la
manca de sostenibilitat de l’urbanisme valencià és la inexistència de
suficients recursos hídrics per a sostenir en el temps el desenvolupament
actual. A La Llosa el dèficit es podria solucionar amb aigua dessalada
de la futura Dessaladora de Moncofa,
perjudicial per al medi ambient (impacte als alguers de posidònia), amb
necessitats energètiques altes i causant del calentament global (alliberament
de CO2
) i, per tant, insostenible;

margin-left:54.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l18 level1 lfo9;
tab-stops:list 54.0pt'> style='mso-list:Ignore'>b. 
La manca d’aigua hauria d’ésser un
límit natural del creixement, pel que és important fer-ho amb precaució i
essent molt eficient amb recursos naturals limitats. L’Article 40.1 de la
Llei d’Aigües 1/2001, Fonament Jurídic 2, l’ style='mso-bidi-font-weight:bold'>Article 15.4 de la
Llei 11/1994, Fonament
Jurídic 1
, el conveni RAMSAR i els criteris ecològics establerts
a la Directiva Marc de l’Aigua obliguen a que, primerament, ha de
servir-se els mínims mediambientals dels espais naturals abans d’utilitzar
qualsevol sobrant per a altres usos. Així, la prioritat és assegurar que la style='mso-bidi-font-style:normal'>Marjal d’Almenara rep suficient cabdal
d’aigua de qualitat i evitar la salinització i contaminació dels aqüífers;

margin-left:54.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l18 level1 lfo9;
tab-stops:list 54.0pt 135.0pt'> style='mso-list:Ignore'>c. 
L’alternativa del derogat Transvassament
de l’Ebre
seria igualment perjudicial perquè també necessita d’un consum
d’energia alt per a elevar l’aigua i transportar-la per gravetat (fins a 22
voltes al projecte original
) i reduiria les aportacions d’aigua i sediments
a la Mar Mediterrània. El resultat seria l’alteració de l’equilibri
dunar del Delta de l’Ebre i de tot el litoral Sud fins a La Llosa,
ja molt afectat pel Port de
Borriana
, els esculls de protecció de Nules, Moncofa i Xilxes
i els embassaments dels rius castellonencs, impedint la regeneració dels
sediments costers
. A més, es reduirien els nutrients aportats per
l’Ebre, el que afectaria negativament a les pesqueres de Vinaròs i Benicarló,
causant un impacte econòmic important a moltes famílies valencianes;

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:list 135.0pt'>Demanem
que, d’acord amb l’Article 19.2 de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 2,
s’obtinga un informe positiu de l’organisme de conca competent, la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer,
sobre la disponibilitat hídrica i la compatibilitat
amb les previsions dels plans hidrològics amb l’increment del consum previst al
Projecte de PGOU.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;tab-stops:list 135.0pt'>En
tot cas i en compliment del criteri de sostenibilitat ambiental definit a l’Article
4 de la Llei 16/2005
, a l’Article
2 de la Llei 4/2004
i a l’Article 45 de la Constitució Espanyola, Fonament
Jurídic 4
, demanem que s’evite utilitzar fonts insostenibles de
recursos hídrics (aigua dessalada, transvasaments, etc) i s´assegure que
no es sobreexplote els aqüífers, s’evite la intrusió marina i que la zona
humida continue alimentant-se d’aigua de qualitat.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>5. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Nucli de La Llosa

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l11 level2 lfo5;
tab-stops:list 36.0pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>a. 
Sol dominant Residencial

margin-left:27.0pt;text-align:justify'>Encara que un PGOU té
expectatives a llarg termini, considerem que multiplicar per dos (2) el sòl
urbanitzable del nucli del poble de La Llosa no és necessari ni
factible, tenint en compte els següents factors:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
el creixement històric del poble;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
la fallida general del sector
immobiliari;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
la manca de compliment dels
pronòstics dels planejaments urbans dels pobles de la comarca, amb milers
d’habitatges per vendre i milions de metres quadrats de sòl urbà sense ocupar o
per urbanitzar;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
l’actual sòl urbà no està ni de
bon tros ocupat al 100%;

margin-left:27.0pt;text-align:justify'>Malgrat qüestionar la
magnitud del creixement proposat, en especial els sectors que s’extenen cap a
la zona forestal a l’Oest, sí estem d’acord en que les necessitats futures de
sòl residencial per als ciutadans de La Llosa s’han de vertebrar al
voltant de l’actual poble, disposant més que lloc suficient per a créixer de
manera orgànica i seguint el model de ciutat compacta, d’acord
lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'> amb l’Article 13.2 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4.

margin-left:27.0pt;text-align:justify'>D’acord lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'> amb l’Article 13.1 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4,
proposem les següents mesures pal•liatives:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
mantindre intacte el promontori
situat al Sud del poble, que presenta vegetació mediterrània i on actualment hi
ha instal•lades diverses antenes;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
integrar aquest promontori a la
zona verda del sector Sud;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
amb l’objectiu d’evitar un impacte
paisatgístic alt, s’assegure que els habitatges junt al promontori s’alcen pocs
metes sobre la cota actual del terreny circumdant;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l11 level2 lfo5;
tab-stops:list 36.0pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>b. 
Sol dominant Terciari
(Magatzems)

margin-left:27.0pt;text-align:justify;tab-stops:list 63.0pt'>Es
proposa multiplicar per dos (2) l’actual sòl reservat per a terciari i
magatzems. A l’igual que en el cas del sòl residencial, considerem que aquesta
zona s’exten en excés cap a l’Oest, més encara quan es proposa un nucli separat
d’elevada extensió per a activitats industrials.

margin-left:27.0pt;text-align:justify;tab-stops:list 63.0pt'>D’acord lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'> amb l’Article 13.1 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4,
i considerant que aquesta zona es troba junt al poble i molt pròxim al sòl
forestal d’alt valor, proposem les següents mesures pal•liatives:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
es limite de manera estricta el
nivell de soroll i d’emissions permès per a les empreses que s’instal•len a la
zona;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
es limite l’alçada dels edificis
per a mitigar l’impacte paisatgístic envers la zona forestal. Un exemple a
evitar és el greu impacte ocasionat per la nova farinera en construcció a la
falda de la Muntanya d’Almenara;

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA'>

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>6. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Nucli de la Marjaleria

margin-left:18.0pt;text-align:justify'>Actualment al nou sector
de la Marjaleria proposat es combina el cultiu de cítrics amb cultius de
temporada i terres sense cultivar on apareix el senillar, arbres de ribera o la
garriga (promontori a l’extrem Sud-est). També es cultiva cítrics en
terra de marjal en alters (a voltes aterrant amb terra roja) i
assegurant la dessecació permanent mitjançant anguileres que canalitzen l’aigua
cap a les sèquies on bombes hidràuliques extrauen l’aigua als canals més
elevats.

margin-left:18.0pt;text-align:justify'>El sector que es preten
reclassificar a sòl urbà pertany per complet al Important Birding Area
(IBA) Marjal d’Almenara, proposat per SEO/Birdlife. Així mateix, la zona
humida veïna correspon al Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Marjal d’Almenara,
que està designat com a espai de la Xarxa Natura 2000.

margin-left:18.0pt;text-align:justify'>La Directiva 79/409/CEE
obliga a que els estats membres classifiquen una sèrie de paratges representatius
de diferents ecosistemes com a Zona d’Especial Interès per a les Aus
(ZEPA), recomanant que s’agafe com a referència les zones IBA. Recordem que style='mso-bidi-font-weight:normal'>Acció Ecologista-Agró ha demanat a
Conselleria que s’incloga la totalitat de la IBA dins de la ZEPA style='mso-bidi-font-style:normal'>Marjal d’Almenara.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Considerem que és
inacceptable des del punt de vista mediambiental i paisatgístic desenvolupar
cap projecte urbanístic entre l’actual AP7 i el LIC Marjal d’Almenara. Per
tant, demanem que es suprimisca el sector Marjaleria per a evitar que el
Projecte de PGOU vulnere la legislació urbanística vigent, entre altres
els criteris de sostenibilitat i qualitat de vida definits a l
lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>’Article 4 de la Llei 16/2005 lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>, l’Article 2 de la Llei 4/2004 i
l’Article 45 de la Constitució Espanyola, lang=CA> Fonament Jurídic 4.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Els factors que fan
inviable el projecte proposat al vulnerar les lleis urbanístiques actuals són
nombrosos, destacant els següents:

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>a. 
Reclassificació a sòl urbà dels
500 metres d’afecció del LIC Marjal d’Almenara

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Al mapa del Projecte de
PGOU
es mostra com la totalitat dels 500 metres d’afecció del LIC Marjal
d’Almenara
, delimitats al Catàleg de Zones Humides, es
reclassifiquen a sòl urbà. El 40% de la
zona d’afecció serà edificat, mentres que la resta formarà part de la zona
verda del sector. Cal ressaltar que només un 35% de la superfície total del
sector que es vol reclassificar a sòl urbà queda fora dels 500 metres
d’afecció. A més, s’observa que les principals vies de comunicació del sector,
incloent-ne dues rodones, es projecten en aquesta zona d’afecció, augmentat
l’impacte ambiental sobre la zona humida protegida.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>L’Article 15 de la Llei
11/1994
, Fonament Jurídic 1, obliga a
que als 500 metres d’afecció el planejament urbanístic adopte especials
precaucions per a garantir la conservació, a més de que la planificació
hidrològica haurà de preveure les necessitats i requisits per a la restauració
i conservació de la zona humida.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El projecte exposat
modificarà el comportament hidrològic de la marjal en aquests 500m d’afecció
per on discorren les aigües superficials i subterrànies que alimenten la
marjal. Les actuacions necessàries per a poder edificar en aquesta zona
inclouran la perforació per a cimentar amb formigó, l’elevació de la cota de
sol, l’alteració del relleu de la zona d’afecció i la modificació del traçat de
les sèquies i del llit del barranc de Talavera.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>A més, el desenvolupament
proposat als 500 metres d’afecció (edificacions, carrers, zones recreatives
i verdes
) és incompatible amb la major part de les 127 espècies d’avifauna
i les desenes d’altra fauna protegides als diferents catàlegs de conservació i
presents al sector amb regularitat.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En conseqüència,
considerem que la reclassificació dels 500 metres d’afecció del LIC Marjal
d’Almenara
a sòl urbà vulnera l’Article 15 de la Llei 11/1994, Fonament
Jurídic 1
.

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>b. 
Caràcters del sòl i
inundabilitat

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Hem realitzat un estudi de
les característiques del sòl del sector Marjaleria. Els resultats es poden
veure a l’Annexa 2, on el color roig representa terra d’argila roja (rodeno)
i el color verd als llims pards i grisos o terra de marjal. Com s’aprecia al
mapa, al sector predomina la terra d’argila roja al Sud-oest i al Sud, per
l’escorrim de les muntanyes prelitorals, i en una estreta franja que s’interna
cap a la zona humida per la sedimentació provocada per les avingudes del Barranc
de Talavera
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>La terra de marjal
predomina en cotes baixes, on el nivell freàtic és molt alt, mentres que a la
resta s’aprecia una barreja de materials per la progressiva sedimentació al
llarg dels segles gràcies a l’aportació d’argila dels escorrims i barrancs
sobre l’original terra de marjal. Aproximadament al 60% del sector predomina la
terra de marjal, com es demostra per la vegetació que s’apodera dels cultius
quan aquests s’abandonen. Si no es dessecaren, segaren i herbicidaren aquestes
terres, el senillar seria l’ambient predominant del paisatge (veure imatges
preses dins del sector a l’Annexa 7
).

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Baix de tot el sector
fluix l’aqüífer detrític de la Plana, en ocasions molt prop de la superfície o
aflorant puntualment. L’aigua dels ullals que es troben entre La Llosa i
Xilxes (incloent-ne la Font Redona) creuen canalitzats per la
part Nord del sector. L’aqüífer kàrstic del Salt del Cavall aporta aigües pel
Sud del sector, aflorint en certs punts. Aquest aqüífer, provinent del Punt
del Sit
, Muntanya Blanca i Muntanyeta dels Estanys, és
explotat per cinc pous a l’extrem Sud-Est del sector.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Cal ressaltar que el llit
del Barranc de Talavera desapareix en un punt situat molt a l’Oest del
sector (punt roig a l’Annexa 3 i foto de l’Annexa 10), el que coincideix
amb el comportament de la majoria dels barrancs valencians, que acaben a la
zona humida sense finalitzar el recorregut a la mar.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Aquesta és la raó per la
que es diu que les marjals són un segur contra les inundacions, ja que
absorbeixen les riuades i també un motiu més per a no aterrar-les ni modificar
el funcionament hídric, el que està contemplat per l’Article 15 de la Llei
11/1994
del Fonament Jurídic 1, l’Article 40.1 de la Llei
d’Aigües 1/2001
i l’Article 14.5 i 6 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 2
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Com es pot comprovar cada
volta que plou de manera significativa, l’escorrim d’aquest barranc és una
barreja líquida d’aigua amb argila que baixa pel camí que comunica en nucli de La
Llosa
amb Casablanca. Una potent gota freda ocasionaria la inundació
d’un ampli sector, com es representa a l’Annexa 3. La prova històrica és
la sedimentació que aquest barranc ha anat aportant al llarg dels segles.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En conseqüència, demanem
es realitze un estudi d’inundabilitat i que s’evite modificar el funcionament i
alimentació hídrica de la marjal, d’acord amb l’Article 15 de la Llei
11/1994
(Fonament Jurídic 1), l’Article 40.1 de la Llei
d’Aigües 1/2001
i l’Article 14.5 i 6 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 2
.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Igualment, demanem es
dispose de terrenys destinats a espais públics lliures d’edificació al costat
del Barranc de Talavera i al llarg de tota la seua extensió, amb les
dimensions adequades a la seua naturalesa, règim hidràulic, i condicions
paisatgístiques, d’acord amb el Fonament Jurídic 2 (Article
20.6 de la Llei 4/2004
).

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Considerem que el Projecte
de PGOU
vulnera l’Article 14 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 2
. En primer lloc, es vulnera l’Article 14.5, ja que el
desenvolupament proposat necessitaria de l’aterrament o la reducció de la zona
baixa on aboca les aigües el Barranc de Talavera, considerant que no hi ha una
alternativa per al transcurs de les aigües que siga compatible amb
l’urbanització de la zona. Així mateix,
es vulnera l’Article 14.6, ja que, disposant La Llosa d’espai més que
suficient per a créixer al voltant de l’actual nucli urbà, el Projecte de PGOU
orienta la major part del futur desenvolupament urbanístic cap a una zona
inundable, com és el sector Marjaleria.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>D’acord amb l’Article
14.5 de la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 2, demanem un
projecte degudament aprovat per l’organisme de conca competent, que preveja i
garantisca una solució alternativa per al transcurs de les aigües a través del
sector Marjaleria.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>D’acord amb l’Article
14.6 de la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 2, demanem es
justifique la idoneïtat del desenvolupament proposat al sector Marjaleria
en un estudi d’inundabilitat més específic, realitzat amb motiu de l’actuació
que es pretén.

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>c. 
Afecció a la fauna

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Segons el mapa del
Projecte de PGOU i, com apareix en premsa, el sector Marjaleria convertiria el
paratge en una zona urbana amb 2.000 vivendes i una zona verda de 150-500m
d’amplària (300m de mitjana) amb àrees recreatives i parcs, situada
entre els futurs 2.000 habitatges i el LIC Marjal d’Almenara.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Segons apareix en premsa,
el redactor del Projecte de PGOU (Óscar Terrasa) afirma que l’ordenació
territorial de la Llosa "ha estado condicionada por características
ambientales protegidas como la marjal, la cual hemos integrado en el mismo,
como un atractivo natural y turístico de calidad
", afegint que
s’aprofitarà la zona per a la creació de parcs i recorreguts turístics.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Un entorn urbanitzat, amb
habitatges, zones recreatives i parcs no és compatible amb els caràcters
mediambientals que presenta el paratge que es preten reclassificar. Les
molèsties més greus que ocasiona un entorn urbà en l’avifauna són la pròpia
transformació del territori, la fragmentació de la zona natural, la modificació
del flux natural hídric, la pressió humana, el trànsit rodat, el soroll, la
contaminació lumínica name="_ftnref1" title=""> style='mso-special-character:footnote'> class=MsoFootnoteReference> "Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-bidi-font-family:
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA'>[1]
, etc.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Pensem que no hi ha cap
mesura pal•liativa que puga fer compatible els valors naturals avui presents
amb el desenvolupament proposat, incloent-ne el “área de transición” amb
parcs i àrees recreatives en un anell de 300m d’amplària mitjana.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Finalment, la urbanització
del sector provocaria greus afeccions als valors naturals del LIC Marjal
d’Almenara
i de la serra prelitoral en terme d’Almenara amb molèsties
similars a les indicades per al propi sector i les relacionades amb la creació
i ampliació d’infrastructures necessàries per al nou nucli urbà, vulnerant l’Article
15 de la Llei 11/1994
, Fonament Jurídic 1.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Si l’objectiu és potenciar
el LIC Marjal d’Almenara com un “atractivo natural y turístico de
calidad
”, no hi ha cap necessitat de reclassificar els 500 metres d’afecció
i construir-ne 2.000 vivendes junt a la zona humida. Així, demanem que l’Ajuntament
de La Llosa
potencie ja mateix els valors mediambientals del el LIC
Marjal d’Almenara
i aposte per un turisme de qualitat, donant a conèixer
els valors naturals, creant itineraris turístics i realitzant o fomentant
projectes seriosos de restauració de la zona humida i un ús sostenible i
respectuós amb la marjal.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Avançant-nos als resultats
de l’Estudi d’Impacte Ambiental, resumim els valors naturals de la zona
que es vol reclassificant a sòl urbà, centrant-nos sobre tot en la més vistosa:
l’avifauna.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Avifauna

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>A les zones del sector amb
terra de marjal, sèquies, inundades temporalment o amb senill es poden observar
espècies típicament lligades al medi aquàtic i palustre, encara que algunes
d’aquestes espècies menys lligades al medi humit també poden observar-se en
altres paratges propers, a priori menys adients. A l’Annexa 4 destaquem
amb color blau les zones del sector Marjaleria on es poden observar aquestes
espècies.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En tot el sector apareixen
altres espècies més generalistes, destacant especialment els rapinyaires (veure
foto a l’Annexa 5
), que des de la zona humida i les properes Muntanya
Blanca
i Punt del Sit utilitzen el sector com a lloc de campetx i
alimentació, capturant tot tipus de xicotets mamífers, aus, rèptils o insectes.
En aquestes al•legacions classifiquem les espècies d’avifauna en aquàtiques,
rapinyaires i altres.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Per a la citació
d’espècies, fem referència al llibre de Víctor J. Hernández “La comunidad de
aves de un humedal litoral mediterráneo. Estructura dinámica i conservación

(2008, Tundra Ediciones, València; ISBN: 978-84-612-4591-8). Aquesta obra està
basada en 20 anys d’observacions ornitològiques, principalment de l’autor,
Víctor J. Hernández, respectat ornitòleg i encarregat a la Marjal d’Almenara
de la major part dels censos d’aus i d’altres estudis encomanats per la
Generalitat Valenciana, SEO/Birdlife i altres institucions.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En aquest llibre les
espècies presents a l’àmbit d’influència del LIC Marjal d’Almenara
apareixen representades en quadrícules UTM 1x1 km, on el sector programat ocupa
una porció important de les quadrícules 1 i 2 al mapa de l’Annexa 8,
modificat del original del llibre a la pàgina 105, per a destacar la situació
del sector.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Al no coincidir les
quadrícules amb el sector Marjaleria, cap la possibilitat de que alguna
espècie purament aquàtica citada a Hernández V.J. 2008 haja segut
observada just a l’Est del sector i no dins d’aquest, però en tot cas a escassa
distància (màxim de 400m), pel que considerem que el desenvolupament
urbanístic proposat afectaria a la presència d’aquestes espècies a la zona
limítrof. En conseqüència, citem les espècies més destacades que s’han observat
en aquestes dues quadrícules.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En aquestes al•legacions
excloem les espècies d’aus més comunes i només fem referència a les 127
espècies observades al sector que són més interessants des del punt de vista de
la conservació. Es a dir, només fem referència aquelles espècies que estan
presents als diferents catàlegs classificades com En Perill d’Extinció
(PE), Vulnerables (V), Protegides
(P) o d’Interès Especial (IE). D’aquestes 127 espècies, destaquem les 17
espècies que hi crien al sector projectat. A les taules de les espècies d’aus
utilitzen les següents abreviacions per a referir als tres catàlegs de
rellevància:

none;mso-list:l7 level1 lfo8;tab-stops:list 53.4pt;mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
D: Annexa I de la Directiva
79/409/CEE

none;mso-list:l7 level1 lfo8;tab-stops:list 53.4pt;mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
E: Llibre Roig de les Espècies
d’Aus en Perill d’extinció d’Espanya

none;mso-list:l7 level1 lfo8;tab-stops:list 53.4pt;mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
V: Catàleg Valencià d’Espècies de
Fauna Amenaçada

text-autospace:none'> 

text-autospace:none'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image004.gif" v:shapes="_x0000_i1026">

text-autospace:none'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image006.gif" v:shapes="_x0000_i1027">

text-autospace:none'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image008.gif" v:shapes="_x0000_i1028">

lang=CA> 

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> 

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> 

margin-left:35.4pt;text-align:justify'> 

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Altra fauna

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Encara que no s’ha
realitzat un estudi rigorós sobre la presència d’altra fauna protegida pel Decret
32/2004
, que crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna
Amenaçades
, a la zona que es vol reclassificar sí coneixem la presència de mostela
(Mustela nivalis), rata d’aigua (Arvicola sapidus), eriçó
comú
(Erinaceus europaeus), musaranya comuna (Crocidura
russula
), musaranya nana (Suncus etruscus), rata cellarda
(Eliomys quercinus), fardatxo (Lacerta lepida), colobra
bastarda
(Malpolon monspessulanus) i diferents espècies de granotes,
gripaus i rates penades.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Finalment, als diferents
estudis de camp que hem realitzat a la zona que es vol reclassificar, hem
detectat la presència de petxinot (Unio elongatulus) al canal que
limita el Nord del sector i que condueix l’aigua provinent dels ullals al Nord
del poble de La Llosa fins a la marjal.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Aquesta espècie protegida
i classificada com “en perill d’extinció” pel Decret 32/2004, pot
també estar present a les sèquies que s’adintren dins del sector. La presència
d’aquesta espècie amb exigents requeriments mediambientals és una mostra dels
valors naturals del paratge i considerem que la seua reclassificació a sòl urbà
pot perjudicar greument a aquestes poblacions de petxinot.

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>d. 
Protecció de la Muntanyeta dels
Estanys, Muntanya Blanca i Punt del Sit al PGOU d’Almenara

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El aprovat Concert
Previ del PGOU d’Almenara
protegeix el Punt del Sit, a més de que l’Ajuntament
d’Almenara
respon a les al•legacions presentades per Acció Ecologista-Agró
que, a la redacció del PGOU definitiu, s’estudiarà protegir també la Muntanyeta
dels Estanys
i la Muntanya Blanca.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El sector Marjaleria
limita amb la Muntanyeta dels Estanys i la Muntanya Blanca,
mentres que queda a tan sols 300 metres del Punt del Sit, totes aquestes
elevacions amb un alt valor mediambiental.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El sector projectat
afectaria negativament als valors ambientals de la zona, en especial la
contaminació lumínica, el soroll, la pressió humana i altres molèsties. A més,
nombroses espècies de fauna que habiten aquestes muntanyes, en especial els
rapinyaires, s’internen regularment dins de la zona que es vol urbanitzar per a
alimentar-se.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En conseqüència, l’afecció
del projectat sector Marjaleria sobre els valors naturals d’aquesta
futura zona protegida és elevat.

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>e. 
Impacte paisatgístic

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>D’acord amb l’Article
30 de la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 3, l’esborrany del
projectat Pla d’Acció Territorial (PAT) del Litoral defineix la zona
d’excel•lència paisatgística Punt del Sit
. Aquest paratge d’alt valor
paisatgístic es veuria irremeiablement afectat pel projectat sector Marjaleria
a l’igual que els valors paisatgístics del LIC Marjal d’Almenara al Nord
del terme d’Almenara, La Llosa i el Sud de Xilxes.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Segons l’estudi
paisatgístic que hem realitzat, considerem que l’actuació comportarà un
important impacte paisatgístic. Els punts més afectats són l’autopista AP-7, la
futura línia d’alta velocitat, els nucli de La Llosa i el Nord del poble
d’Almenara (atesa la seua cota, en trobar-se a les proximitats de les faldes
de la Serra d’Espadà
), la línia d’edificacions litorals de Xilxes, La Llosa
i Almenara i les muntanyes circumdants d’aquests municipis.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En una localització tan
plana i baixa respecte a la conca visual, la proposta d’edificacions generaria
un contrast d’escala important i visible a grans distàncies. L’actuació
comportaria:

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Eliminació de terra de marjal,
sèquies i de làmines d’aigua de caràcter natural als extrems Nord i Est del
sector, acompanyada dels seus corresponents valors geològics i ecològics;

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Pèrdua dels ecosistemes dels
aiguamolls amb les comunitats faunístiques d’aquests;

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Foragitament de les comunitats
faunístiques per la pressió humana en la zona límit de l’aiguamoll, proposada
com a zona verda;

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Agreujament de la destrucció del
sistema d’aprofitament tradicional d’horta i els conjunts arquitectònics
d’aquests;

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Eliminació de l’alineació d’arbres
de ribera que es localitzen als margens dels camins rurals del paratge;

margin-left:53.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 54.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Generació de nous miradors, amb
l’handicap de ser propietat privadament i únicament accessible a propietaris.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>En cas d’executar el
sector Marjaleria és suggereix la conservació dels arbres de valor
singular, principalment els de ribera, la limitació del nombre de plantes de
les edificacions, considerant que l’alçària màxima esperada per a un arbratge
que oculte i minimitze l’impacte ambiental de les edificacions és de quinze
metres, i la regulació dels materials aplicables i arquitectura de les
edificacions.

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>Considerem que el Projecte
de PGOU vulnera Article 33 g) de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic
3
, al eliminar el paisatge obert i natural i les perspectives que de
caràcter pintoresc, a més de que els habitatges projectats limiten el camp
visual o desfiguren sensiblement aquestes perspectives, com queda il•lustrat a
l’Annexa 6, que simula l’impacte paisatgístic del nou sector observat
des de el Castell d’Almenara i des del LIC Marjal d’Almenara.

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l6 level1 lfo7;
tab-stops:list 35.85pt 63.0pt'> style='mso-list:Ignore'>f. 
Ineficient ús del sol

margin-left:35.4pt;text-align:justify'>El Projecte de PGOU
proposa crear un nou nucli urbà aïllat, que no és una continuació natural de
cap zona urbana actual ni futura. En conseqüència, es vulnera el model de ciutat
compacta
definit per l’Article 13.2 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 4
, es fragmenta el territori i es fa un ús ineficient del sòl
al necessitar-se infrastructures específiques que no es poden compartir ni
maximitzar l’ús.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>7. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Nucli Litoral de Casablanca

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Considerem que el
creixement projectat per al Litoral (722 habitatges projectats)
pot ser raonable a llarg termini encara que pensem que tardarà molts decennis
en ser esgotat. Donat els precedents i que gran part del litoral de La Llosa es
troba estrictament protegit per ser un saladar d’alt valor ecològic, considerem
que pot ser raonable que es plantege l’ocupació del 100% del litoral no
protegit, sempre que es reserve per a zones verdes una porció substancialment
major que el límit legal.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>El nucli urbà proposat és
continuació natural del nucli de Casablanca a excepció de la part més
occidental, a l’Oest del camí Serratella, que es vol edificar fins al límit amb
el LIC Marjal d’Almenara. Deixant de costat si el Catàleg de Zones
Humides representa acuradament els valors naturals i els caràcters del sòl
d’aquesta zona, considerem que, per a mitigar l’impacte d’aquest nou sector
litoral en la zona humida, és convenient que no s’edifique a l’Oest del Camí de
Serratella i es reserve el paratge com a zona verda del futur nucli urbà.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>A diferència del que s’ha
fet al sector Pont de l’Arena de la Platja d’Almenara, considerem
que és necessari evitar tapar el Canal de Torreblanca. Al contrari, cal
recuperar-lo mediambientalment i integrar-lo dins d’una àmplia zona verda que
seguisca el pas de l’aigua. Proposem s’elimine el formigó d’aquest canal i es
creen margens amb relleu suau on recuperar la flora de marjal (bova,
nenúfars, lliri groc
), i arboleda de ribera (om negre, salzeres,
tamarits
), com a elements característics d’aquesta nova zona verda. Seria
interessant incloure ponts de fusta sobre el nou canal i obrir la possibilitat
a un ús recreatiu de la zona amb passejos en barca, etc. Igualment, considerem
que cap fer el mateix amb el marge Sud de la Gola, deixant una àmplia zona
verda i recuperar-la mediambientalment.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Igualment considerem
imprescindible que el nou nucli urbà tinga la mateixa tipologia que Casablanca
i que la quantitat de vivendes siga compatible i respectuosa amb la conservació
de les característiques de poblat marítim que aquest conserva encara.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Finalment, a l’igual que
s’ha fet en altres pobles de la zona amb un passat industrial, proposem
integrar el fumeral de l’antiga conservera dins d’una zona verda o rodona del
futur nucli urbà i el màxim possible de les instal•lacions inicials de
principis del segle passat (Quadra i Casa original de Casablanca, junt a la
enderrocada Torre de Guaita
).

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>8. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Zona Industrial del nus de la
A7

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>El Projecte de PGOU
proposa la creació d’un nou nucli industrial aïllat al voltant del nus que
connecta la A7 amb Almenara i La Llosa. Aquest polígon ocuparia
la pràctica totalitat dels terrenys sense coberta forestal a l’Oest del terme
de La Llosa.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Ambdues bandes de la A7,
es reclassifica en sòl industrial el 100% de les terres forestals que s’han
anat reconvertint a sòl agrari durant els darrers decennis. Al coincidir els
límits d’aquesta zona industrial amb la frontera amb el sòl forestat, la
proposta beneficia amb manifesta claredat als propietaris que han anat
degradant la natura, mentres penalitza a aquells que han conservat les seues
terres amb valors mediambientals alts.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Aquesta és la mateixa
situació que beneficia al propietari dels terrenys forestals (garriga)
que ara fa uns anys es transformaren en cítrics a l’Oest del poble de La
Llosa
, que el Projecte de PGOU exclou de la zona protegida (veure
foto a l’Annexa 9
). Encara que a l’informe d’impacte ambiental es detectà
la presència d’una espècie tan interessant com el gat salvatge (Felis
silvestres
), s’autoritzà aquesta transformació amb gran impacte ambiental i
paisatgístic. Aquesta finca queda ara exclosa de la zona protegida, com
segurament no hi ha més remei, al haver-se eliminat molt del valor
mediambiental original.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Així, el Projecte de
PGOU
és una invitació més per a que els propietaris de terres forestals
degraden mediambientalment les seues propietats en vista a futures
reclassificacions en futurs PGOU, com la que es proposa.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Per tal d’evitar
l’associació directa entre degradació de la natura i la revalorització de les
propietats al classificar-les com a sòl urbà industrial, demanem es limite
l’extensió de la futura zona industrial, incloent-ne una zona d’amortiguament
no urbanitzable entre el futur nucli industrial i la zona protegida forestal.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Així mateix, la zona
d’amortiguament limitaria l’afecció sobre les zones forestals que es vol
protegir, on possiblement encara hi habita el gat salvatge, a més d’altres
espècies protegides, especialment d’avifauna, d’ acord amb l’Article 13.1 de
la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 4, que obliga a generar el
menor impacte sobre el territori i menor afecció a valors i recursos naturals.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Finalment, existeix una
raó de pes per a disminuir l’extensió a reclassificar: el fet de que no es
troba cap empresa interessada en desenvolupar el veí i recentment aprovat Polígon
Industrial Barranc de Talavera
(en terme d’Almenara).

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>9. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>L’Ullal de Quartons

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Acció Ecologista-Agró és
propietària de dues fanecades, que en la majoria queden dins del proposat
sector Marjaleria, estant la resta en terme d’Almenara. La intenció de
l’associació quan s’adquirí aquest antic hort de taronges fou executar un projecte
mediambiental per a recuperar el paratge, en cap cas que aquest formara part
d’una operació urbanística.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Acció Ecologista-Agró té
el compromís públic amb la ciutadania i els socis i sòcies de l’entitat de
continuar amb el projecte de recuperació fins a que s’assoleixen els objectius
ambientals que s’hem establert, que no són altres que recuperar un hàbitat
adient per a espècies prioritàries de fauna i flora.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Com l‘Ullal de
Quartons
queda a l’extrem del sector, demanem s’excloga d’aquest, el que no
afectaria en cap manera al desenvolupament urbanístic proposat.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>10. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Espècies autòctones en
carrers, jardins i zones verdes. El jardins mediterranis de l’aigua i del secà.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Als darrers anys els
consistoris valencians estan omplint els pobles i urbanitzacions de flora
exòtica, destacant diverses espècies palmeres, com el cocoter
(Cocus nucifera) i la palmera de Guinea (Elais
guineensis
). Una altra espècie perillosa per a la flora autòctona és el Carpobrotus
edulis
, que acaba per desplaçar a les plantes autòctones litorals.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>A més d’homogeneitzar el
paisatge, restant-li autenticitat i valor paisatgístic, aquestes espècies
forànies solen necessitar major manteniment, superior requeriment hídric i
originar la introducció d’espècies exòtiques associades, com és el cas del morrut
roig
(Rhynchophorus ferrugineus), en ràpida expansió per culpa les
importacions de palmeres a càrrec de particulars i l’administració. Aquesta
plaga s’està aclimatant ràpidament per tot el territori i afecta a les
poblacions de palmera datilera (Phoenix dactylera) style='mso-spacerun:yes'>
i de palmera canària (Phoenix
canariensis
), també introduïdes ara fa segles.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>En cas d’elegir palmeres
com a arbres ornamentals, aconsellem s’eligisquen una d’aquestes darreres dues
espècies (per la tradicional presència al nostre País) o,
preferiblement, s’opte pel margalló (Chamaerops humilis), única
palmera autòctona d’Europa.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>En conseqüència, Acció
Ecologista Agró demana que no s’introduisca espècies exòtiques als jardins
públics de La Llosa. És preferible plantar espècies autòctones, ja que aquestes
no necessiten ser regades, amb el conseqüent estalvi en sistemes de reg i
aigua, a més de mantindre l’equilibri propi de la natura, evitant plagues i
ajudant a la flora i fauna autòctones a subsistir a l’entorn humanitzat.
Finalment, les espècies autòctones de plantes són més resistents, demanen menys
atenció i, a més, atrauen a espècies d’aus que ens alegren el jardí amb els
seus colors i cants.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Als jardins de les zones
litorals són preferibles espècies com el tamarit (Tamarix africana),
el baladre (Nerium oleander), el pi blanc (Pinus
halepensis
) i el pi pinastre (Pinus pinaster). Com a plantes
de menys port, la lavanda, el romarí o plantes autòctones de la
costa són les preferibles. En zones més a l’interior, es deuria escollir l’olivera
borda
(Olea europaea), el càdec
(Juniperus oxycedrus), la coscolla (Quercus coccifera), el
roure valencià (Quercus faginea), la carrasca (Quercus
ilex ssp. rotundifolia
), el ciprés (Cupressus sempervirens) o
el pi blanc. En resum, la flora dels jardins públics hauria d’ésser
aquella més representativa de l’habitat que envolta la zona urbana.

El nostre paisatge i vegetació també
esta relacionada amb l’aigua distribuïda per tot el territori, conseqüència
dels regadius històrics, que distribuïen els nostres "rius" o fonts i
ullals en multitud de sèquies que han comportat un tresor com a conectors
biològics i son els nostres veritables bosquets i bardisses de ribera, etc.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 10.0pt'>També hi ha que conservar i promoure la naturalització d’aquestos
camins d’aigua que actualment estan perdent les seues antigues funcions (molins,
regs a manta
) però en el nostre cas són ara per ara una font fonamental de
l’alimentació hídrica de les marjals. Igualment, la integració de les sèquies i
de la vegetació associada sobre tot quan els marges eren de terra, en la vida
urbana (l’aigua que ens acompanya) i les zones verdes, suposa un factor
bàsic de la qualitat de vida dels pobles. De fet, això s’ha fet conservant el Carcau
en la Font Redona, el llavaner, etc. i és el que demanem per al Canal
de Torreblanca
i les proximitats de la Gola. Les bardisses d’oms
negres
(Ulmus minor), lliri groc, boba, mansega,
nenúfars, etc. deurien multiplicar-se a tot el llarc dels camins d’aigua
de La Llosa.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'> 

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>11. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Declaració de dos exemplars
de carrasca com a Arbres Monumentals

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Com a informació
addicional relativa a la flora, destaquem la presència a les muntanyes al
Nord-oest de La Llosa de dos exemplars de gran port de carrasca (veure
foto a l’Annexa 11
), que possiblement siguen els exemplars més grans que
romanen tan a prop de la costa en tot el litoral de la Plana.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Acció Ecologista-Agró
demana es protegisquen aquests dos exemplars declarant-los com a Arbres
Monumentals
, d’acord amb la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la
Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana
. Al
trobar-se genèticament adaptats a les condicions ambientals de La Llosa,
suggerim s’utilitzen els seus glans com a llavor amb la que poblar els parcs i
jardins de noves carrasques.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Finalment, demanem que,
seguint l’exemple del municipi de Gandia, s’elabore una Ordenança Municipal
de Protecció d’Arbratge d’Interès Local
href="#_ftn2" name="_ftnref2" title=""> style='mso-special-character:footnote'> class=MsoFootnoteReference> "Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-bidi-font-family:
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA'>[2]
, amb la que catalogar i
protegir aquells exemplars de rellevància local que pot ser no reunisquen les
característiques necessàries per a ser declarats com a Arbres Monumentals,
d’acord amb la Llei 4/2006.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>12. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Protecció style='mso-bidi-font-weight:bold'> insuficient de la massa forestal del terme
de La Llosa

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Al mapa del Projecte
de PGOU
observem que hi ha zones interessants de massa forestal a l’Oest i
Nord del poble de La Llosa que no s’han classificat com a zona protegida
(veure àrees limitades amb color groc a l’Annexa 12).

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Considerem que les zones
que no s’ha inclós tenen les mateixes característiques de flora i fauna que les
veïnes que sí protegeix el Projecte de PGOU, pel que no hi ha cap raó objectiva
que puga motivar es deixen aquestes zones sense protecció.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Entre altres espècies de
flora, hi ha presents les següents: margalló (Chamaerops humilis),
pi blanc (Pinus halepensis), olivera borda (Olea
europaea
), càdec (Juniperus oxycedrus), coscolla (Quercus
coccifera
) i ciprés (Cupressus sempervirens).

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Demanem es realitze un
estudi en profunditat de les zones del terme de La Llosa que reuneixen
característiques de massa forestal i es protegisca el conjunt d’aquestes sense
excepcions.

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l16 level1 lfo10;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-bidi-font-weight:bold'>13. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  style='mso-bidi-font-weight:normal'>Possible il•legalitat de
l’article l’Article 83.2 a) de la Llei 4/2004, referent a exposició pública
dels planejaments urbanístics

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>El PGOU de Castelló
ha segut declarat il•legal pel Tribunal Suprem per que la Llei vulnera
la Llei del Sòl de 1998 i no exposa al públic les modificacions style='mso-spacerun:yes'>
els projectes. Concretament, l’Article
83.2 a) de la Llei 4/2004
que el Tribunal Suprem considera il•legal
especifica que "no serà preceptiu reiterar este tràmit en un mateix
procediment quan s’introduïsquen modificacions, encara que foren substancials,
en el projecte, bastant que l’òrgan que atorgue l’aprovació provisional
notifique esta als afectats per les modificacions en les actuacions
".

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Per a evitar que el futur
PGOU de La Llosa siga així mateix declarat il•legal pels tribunals,
demanem que s’expose al públic qualsevol modificació que es realitze al llarg
del procés d’aprovació del PGOU o posteriorment.

mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA;layout-grid-mode:line'> clear=all style='page-break-before:always'>

style='mso-bidi-font-weight:normal'> mso-bidi-font-size:12.0pt;layout-grid-mode:line'>SOL•LICITE

8.0pt;layout-grid-mode:line'> 

tab-stops:45.0pt'>Que l’Ajuntament
de La Llosa
:

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>1. 
Amplie el termini de participació
ciutadana al Projecte de PGOU, per a
que altres ciutadans i associacions amb menys recursos que normal'>Acció Ecologista-Agró també tinguen l’oportunitat de participar-hi;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>2. 
D’acord amb l’Article 13.6 de
la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4,
publique quina és la superfície
sòl no urbanitzable protegit d’extensió igual a la reclassificada que es va a
cedir gratuïtament a l’administració;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>3. 
D’acord amb l’Article 13.5 de
La Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 4, presente davant de la
Conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme el nou
model territorial municipal que es proposa, d’acord amb el seu context
supramunicipal;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>4. 
Suprimisca el sector Marjaleria
del Projecte de PGOU per a evitar que el Projecte de PGOU:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
vulnere la legislació urbanística
vigent, entre altres els criteris de sostenibilitat i qualitat de vida definits
a l
’Article 4 de la
Llei 16/2005
, l’Article
2 de la Llei 4/2004
i l’Article 45 de
la Constitució Espanyola,
Fonament Jurídic 4;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
afecte molt negativament els
valors naturals presents al LIC Marjal d’Almenara i a la zona
d’influència. Com a exemple, al sector que es vol urbanitzar, s’han observat,
entre altres, 127 espècies d’aus protegides;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
cause un impacte paisatgístic
irreversible, com il•lustra l’Annexa 6;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>5. 
En cas d’executar el sector Marjaleria
i per a mitigar l’impacte paisatgístic i mediambiental, conserve els arbres de
valor singular, principalment els de ribera; limite el nombre de plantes de les
edificacions, considerant que l’alçària màxima esperada per a un arbratge que
oculte i minimitze l’impacte ambiental de les edificacions és de quinze metres;
i regule els materials aplicables i arquitectura de les edificacions;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>6. 
Potencie els valors mediambientals
del LIC Marjal d’Almenara i aposte per un turisme de qualitat, donant a
conèixer els valors naturals, creant itineraris turístics i realitzants o
fomentant projectes seriosos de restauració de la marjal i un ús sostenible i
respectuós amb la marjal;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>7. 
Realitze un estudi d’inundabilitat
i evite modificar el funcionament i alimentació hídrica de la marjal, d’acord
amb el Fonament Jurídic 1 (Article 15 de la Llei 11/1994),
l’Article 40.1 de la Llei d’Aigües 1/2001 i l’Article 14.5 i 6 de la
Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 2.

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>8. 
Dispose de terrenys destinats a
espais públics lliures d’edificació al costat del Barranc de Talavera i
al llarg de tota la seua extensió, amb les dimensions adequades a la seua
naturalesa, règim hidràulic, i condicions paisatgístiques, d’acord amb l’Article
20.6 de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 2
;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>9. 
D’acord amb l’Article 14.5 de
la Llei 4/2004
, Fonament Jurídic 2, realitze un projecte
degudament aprovat per l’organisme de conca competent, que preveja i garantisca
una solució alternativa per al transcurs de les aigües a través del sector Marjaleria;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>10.  lang=CA>D’acord amb l’Article 14.6 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 2
, justifique la idoneïtat del desenvolupament proposat al
sector Marjaleria en un estudi d’inundabilitat més específic, realitzat
amb motiu de l’actuació que es pretén;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>11.  lang=CA>Donat el compromís públic d’Acció Ecologista-Agró amb la ciutadania de
continuar amb el projecte de recuperació fins ambiental de l ‘Ullal de
Quartons, deixe aquesta finca fora del sector Marjaleria;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>12.  lang=CA>Per a l’ampliació del nucli de La Llosa i amb l’objectiu
d’evitar un impacte mediambiental i
paisatgístic alt, d’acord
amb l’Article 13.1 de l
a Llei 4/2004 lang=CA>, Fonament Jurídic 4:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Mantinga intacte el promontori
situat al Sud del poble, que presenta vegetació mediterrània i on actualment hi
ha instal•lades diverses antenes;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Integre aquest promontori a la
zona verda del sector Sud;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Assegure que els habitatges junt
al promontori s’alcen pocs metes sobre la cota actual del terreny circumdant;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>13.  lang=CA>Per l’ampliació del Sol dominant Terciari (Magatzems) nucli de La
Llosa
i amb l’objectiu d’evitar un impacte mediambiental i paisatgístic alt
envers el nucli urbà i el sòl forestal pròxim, d’acord style='mso-bidi-font-size:10.5pt'> amb l’Article 13.1 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Limite de manera estricta el
nivell de soroll i d’emissions permitits per a les empreses que s’instal•len a
la zona;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Limite l’alçada dels edificis per
a mitigar l’impacte paisatgístic envers la zona forestal. Un exemple a evitar
és el greu impacte ocasionat per la nova farinera en construcció a la falda de
la Muntanya d’Almenara;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>14.  lang=CA>Per al nucli Litoral i amb l’objectiu d’evitar un impacte
mediambiental i paisatgístic alt envers la línia de costa a l’Est, el litoral
protegit al Nord i el LIC Marjal d’Almenara a l’Oest, d’acord lang=CA style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>amb l’Article 13.1 de l lang=CA>a Llei 4/2004, Fonament Jurídic 4:

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Reserve per a zones verdes una
porció substancialment major que el límit legal;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Evite edificar a l’Oest del Camí
de Serratella, reservant el paratge com a zona verda del futur nucli urbà;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Evite tapar el Canal de
Torreblanca
; es recupere mediambientalment i s’integre dins d’una àmplia
zona verda que seguisca el pas de l’aigua; s’elimine el formigó d’aquest canal
i es creen margens amb relleu suau on recuperar la flora de marjal i bosc de
ribera; s’incloga ponts de fusta sobre el nou canal i s’oferte un ús recreatiu
de la zona amb passejos en barca, etc.

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Realitze les mateixes actuacions
proposades per al Canal de Torreblanca al marge Sud de la Gola,
reservant una àmplia zona verda i recuperant-la mediambientalment;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Integre el fumerol de l’antiga
conservera dins d’una zona verda o rodona del futur nucli urbà;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Compatibilitze la quantitat de
vivendes possibles amb l’adequació a la tipologia del nucli veí de Casablanca;

margin-left:45.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l4 level2 lfo6;
tab-stops:list 45.0pt'> Wingdings;mso-fareast-font-family:Wingdings;mso-bidi-font-family:Wingdings'> style='mso-list:Ignore'>§ 
Conserve tot el possible de les
instal•lacions inicials del poblat com són La Quadra i la Casa Blanca
junt a la desapareguda torre de Guaita;

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt'> style='mso-list:Ignore'>15.  lang=CA>Limite l’extensió de la futura zona industrial al voltant del nus de la
A7, incloent-ne una zona d’amortiguament entre el futur nucli industrial i la
zona protegida forestal per tal d’evitar l’associació directa entre degradació
de la natura i la revalorització de les propietats al classificar-les com a sòl
urbà industrial, a més de per a complir amb l’Article 13.1 de la Llei 4/2004,
Fonament Jurídic 4, que obliga a generar el menor impacte sobre
el territori i menor afecció a valors i recursos naturals;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>16.  lang=CA>D’acord amb l’Article
13.1 de l
a Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 4
, prenga les mesures necessàries per a
style='mso-bidi-font-size:10.5pt'>generar el menor impacte sobre el territori i
menor afecció a valors, recursos o riscos naturals de rellevància presents en
el territori, prestant especial atenció al LIC Marjal d’Almenara, el Barranc
de Talavera
, la Muntanyeta dels Estanys, Muntanya Blanca i Punt
del Sit
i les muntanyes a l’Oest del terme de La Llosa;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>17.  lang=CA>D’acord amb l’Article 23 de la Llei 4/2004, Fonament
Jurídic 5
, reduisca al mínim els possibles efectes ambientals,
culturals i territorials negatius; potencie la compatibilitat d’usos i la
integració en xarxes homogènies que reduïsquen el consum de recursos; el traçat
i disseny de les noves infrastructures es realitze en consideració a les
característiques del territori en què s’implanten; s’assegure la integració
paisatgística de les infrastructures, el respecte al medi natural i cultural i
la prevenció de riscos naturals; reserve el terreny necessari per a facilitar
la creació o ampliació de les infrastructures previstes; es base el
desenvolupament en les infrastructures ja existents o previstes en els plans
d’acció territorial integrals o sectorials corresponent; i, en qualsevol cas,
que no siga el poble de La Llosa sinó els propietaris o el promotor qui
assumisca els costos de construcció o ampliació de les infrastructures
necessàries per a satisfer les necessitats del desenvolupament proposat;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>18.  lang=CA>D’acord amb l’Article 19.2 de la Llei 4/2004, Fonament Jurídic 2,
obtinga un informe positiu de l’organisme de conca competent, la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer,
sobre la disponibilitat hídrica i la
compatibilitat amb les previsions dels plans hidrològics amb l’increment del
consum previst al Projecte de PGOU;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>19.  lang=CA>En compliment del criteri de sostenibilitat ambiental definit a l’Article
4 de la Llei 16/2005
, a l’Article
2 de la Llei 4/2004
i a l’Article 45 de la Constitució Espanyola, Fonament
Jurídic 4
, evite utilitzar fonts insostenibles de recursos hídrics (aigua
dessalada, transvasaments, etc
) i assegure que no es sobreexplote els
aqüífers, s’evite la intrusió marina i que la zona humida continue
alimentant-se d’aigua de qualitat;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>20.  lang=CA>Evite introduir espècies de flora exòtiques als jardins públics de La
Llosa
, optant per espècies autòctones, ja que aquestes no necessiten ser
regades, amb el conseqüent estalvi en sistemes de reg i aigua, a més de
mantindre l’equilibri propi de la natura, evitant plagues i ajudant a la flora
i fauna autòctones a subsistir a l’entorn humanitzat; tanmateix demanem
integrar les sèquies com a connectors biològics amb espècies (ací sí)
autòctones associades a l’aigua com s’ha fet a la Font Redona i el Carcau,
com són els oms negres, els lliris i la boba i serveixen també com a senders
ciutadans de curt recorregut pel terme;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>21.  lang=CA>Protegisca els dos exemplars de carrasca (Quercus ilex) presents
al terme de La Llosa, declarant-los Arbres Monumentals, d’acord amb la Llei
4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la
Comunitat Valenciana
. Al trobar-se genèticament adaptats a les condicions
ambientals de La Llosa, suggerim s’utilitzen els seus glans com a llavor amb la
que poblar els parcs i jardins de noves carrasques;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>22.  lang=CA>Seguint l’exemple del municipi de Gandia, elabore una Ordenança
Municipal de Protecció d’Arbratge d’Interès Local
ftn3' href="#_ftn3" name="_ftnref3" title=""> style='mso-special-character:footnote'> class=MsoFootnoteReference> "Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-bidi-font-family:
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA'>[3]
, amb la que catalogar i
protegir aquells exemplars de rellevància local que pot ser no reunisquen les
característiques necessàries per a ser declarats com a Arbres Monumentals,
d’acord amb la Llei 4/2006;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>23.  lang=CA>Realitze un estudi en profunditat de les zones del terme de La Llosa
que reuneixen característiques de massa forestal i protegisca el conjunt
d’aquestes sense excepcions, incorporant la massa forestal a l’Oest i Nord del
poble de La Llosa que el Projecte de PGOU no classifica com a zona
protegida;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt;mso-list:l10 level1 lfo3;
tab-stops:list 18.0pt left 45.0pt'> style='mso-list:Ignore'>24.  lang=CA>Per a evitar que el futur PGOU de La Llosa siga declarat
il•legal pels tribunals, expose al públic qualsevol modificació que es realitze
al llarg del procés d’aprovació del PGOU o posteriorment.

 

 

 

 

 

 

 

normal'>La Llosa, a 14 de Gener de 2009

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'> 

normal'>Enric Amer Blanch

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 1

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Línia dels 500m d’afecció del LIC Marjal d’Almenara (en
groc
)

 

 

src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image010.jpg" v:shapes="_x0000_i1029">

 

 

 

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 2

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Caràcter del sol. Roig: terra argilosa. Verd: terra de
marjal

 

 

src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image012.jpg" v:shapes="_x0000_i1030">

 

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 3

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Representació de la sedimentació i inundacions del
Barranc de Talavera

 

 

src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image014.jpg" v:shapes="_x0000_i1031">

 

 

 

 

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 4

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Zones freqüentades per les espècies d’aus lligades al
medi aquàtic

 

 

src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image016.jpg" v:shapes="_x0000_i1032">

 

 

 

 

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 5

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Aligot comú posat en cremador de llenya, sector
Marjaleria (30.12.2008)

 

 

 

normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image018.jpg" v:shapes="_x0000_i1033">

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";color:red;mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 6a

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Impacte paisatgístic: Vista des del Castell d’Almenara

style='color:red'> 

style='color:red'> 

normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image020.jpg" v:shapes="_x0000_i1034">

style='color:red'> 

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";color:red;mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 6b

style='font-size:18.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'>Impacte paisatgístic: Vista des del LIC Marjal
d’Almenara

style='color:red'> 

normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image022.jpg" v:shapes="_x0000_i1035">

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";color:red;mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 7

style='font-size:14.0pt'>Característiques de zona humida presents al sector
Marjaleria

normal'> 

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image023.jpg" v:shapes="_x0000_i1036">

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image024.jpg" v:shapes="_x0000_i1037">

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image026.jpg" v:shapes="_x0000_i1038">

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image028.jpg" v:shapes="_x0000_i1039">

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image030.jpg" v:shapes="_x0000_i1040">

style='mso-bidi-font-weight:normal'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image032.jpg" v:shapes="_x0000_i1041">

normal'> 

font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";color:red;mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 8

normal'> 

style='font-size:14.0pt'>Quadrícules utilitzades per a la citació d’aus

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image034.jpg" v:shapes="_x0000_i1042"> clear=all style='page-break-before:always'>
ANNEXA 9 lang=CA style='font-size:18.0pt'>

style='font-size:14.0pt'>Impacte paisatgístic de transformació de garriga en
finca de cítrics

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image036.jpg" v:shapes="_x0000_i1043">

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 10

style='font-size:14.0pt'>Fi del llit del Barranc de Talavera

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image038.jpg" v:shapes="_x0000_i1044"> clear=all style='page-break-before:always'>
ANNEXA 11 lang=CA style='font-size:18.0pt'>

normal'> 

style='font-size:14.0pt'>Exemplars de carrasca presents al terme de La Llosa

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image040.jpg" v:shapes="_x0000_i1045">

"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA'>
style='page-break-before:always'>

style='font-size:18.0pt'>ANNEXA 12

normal'> 

style='font-size:14.0pt'>Masses forestals que el Projecte de PGOU deixa
sense protecció (en groc)

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> src="Http://www.accioecologista-agro.org/word/PGOULL/image042.jpg" v:shapes="_x0000_i1046">

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> 

style='font-size:14.0pt'> 



Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles