Arrel de la web > AE-Agró > Documents > Ara que tenim 25 anys

Els principis del moviment ecologista valencià

Ara que tenim 25 anys

Primers anys de l’ecologisme valencià (3)

dimecres 6 de juny de 2007, per  Enric Amer

LES CENDRES DE MAIG. ENCONTRE ENTRE ALTERNATIUS (ACCIO ECOLOGISTA) I AMBIENTALISTES (AGRÓ).

DELS ALTERNATIUS ALS ECOLOGISTES “CALVOS”

Una opció diferent també estigué present des del principi del moviment ecologista. En primer lloc, podríem considerar la llavor feta per la Secció d’Ecologia del Centre Excursionista de València, creada entre el 77 i el 78.

El Centre havia promocionat des de la seua creació a l’any 1946 les acampades, senderisme, espeleologia, etc. i en general el respecte per la natura, especialment la muntanya, en aquells temps considerada idíl·lica o bucòlica.

A la secció d’ecologia estava Carles Ferris, Mª Angels Ull, Enric Roncero, entre altres coneguts ecologistes. Estaven federats amb la Coordinadora de Defensa de les Aus (la CODA antiga) i participaren en els primers moviments ecologistes antinuclears i veïnals de defensa dels espais verds.

Constituïren un primer precedent encara que minoritari de la presencia dels sectors ambientalistes i suport de un nou grup que es crearia en 1979.

A la dissolució de Margarida, i potenciada per Marqués, Jordi Bigas, i sobre tot per Joan Olmos, que feu el treball de secretari general i que tenia molts contactes en els nivells universitaris i professionals de tendència progressista es creà AVIAT (Associació Valenciana d’Iniciatives i Activitat en defensa del Territori) amb l’idea de donar-li una cobertura tècnica i científica al moviment per a poder elaborar alternatives.

Es tractava, segons frase de Marqués, d’incorporar "ecologistes calvos", professionals de totes les branques que aportaren junt a les idees i accions, un gran bagatge de coneixements.

Es tractava també d’encetar un tipus d’intervencions davant les diferents institucions públiques i de convertir-se en referència d’opinió per als mitjans de comunicació.

El manifest fundacional es va presentar al local del Centre Excursionista de València del carrer de Cavallers i el signaven Vicent Andrés Estellés (poeta), Miquel Gil Corell (ecòleg), Josep Vicent Marqués (socioleg), Marcial Martínez (president coordinadora Associacions de Veïns de València), Josep Vicent Mateo, (senador per Alacant), Joan Francesc Mira (antropòleg), Joan Olmos (Enginyer de Camins), Just Ramírez (arquitecte), Josep Lluís Ros (urbanista), Ferran Sanchis (President Centre Excursionista de Castelló), Joan Senent (President Centre Excursionista de València), Trini Simó ( professora d’Història d’Art).

AVIAT durà únicament de gener del 79 fins setembre del 81, es reunien a casa del periodista Jaume Millas i posteriorment a un pis sense llum del carrer Literat Azorin que els va cedir la família Senent.

Foren membres molts dels futurs responsables de la Conselleria de Medi ambient com Gil Corell i Mª Angels Ull; Totes les energies se n’anaren en la confecció del manifest ecologista valencià, en la coordinació d’algunes jornades d’estudi i debat, en començar la pròpia educació ambiental a les “aules verdes” i en aconseguir un bon grapat de socis en els sectors professionals de nivell universitari. Encara tingué l’orgull de participar en la organització de la gran manifestació antinuclear d’Aiora del 3 de Juny del 79.

També va iniciar la polèmica amb els enginyers de l’Icona al criticar obertament la política forestal al produir-se els greus incendis de l’any 78 i que serien encara més l’any 79 (l’incendi de Ayora ha estat el més gran en extensió fins ara; vora 50.000 Ha d’una vegada.

L’onada d’incendis forestals més greu es donà l’any 94, “any de cendres” amb més de 150000 Ha cremades, la majoria en la setmana tràgica del 4 a l’11 de juliol).

En aquest moment, Mª Consuelo Reyna ja declara una enemistat total als ecologistes. Des de la seua columna en el diari Las Provincias els acusa de no estar en primera línia apagant el foc i de dedicar-se únicament a fer manifestacions.

En part, eixia en defensa corporativa del cos d’Enginyers de Monts on tenia un paper destacat el seu germà, Santiago Reyna, d’altra banda molt més obert que la seua germana i autor per aquells anys d’un interessant treball d’investigació sobre cultiu de tòfones en les zones de l’interior de Castelló. Fins ara no ha parat mai de intentar desprestigiar en el seu diari qualsevol activitat ecologista.

Però de les seues cendres ixqueren tres projectes que tindrien conseqüències duradores: la fundació del Fons de Documentació del Medi Ambient, l’obertura de La Casa Verda i la fundació d’Acció Ecologista.

ACCIÓ ECOLOGISTA. LA CASA VERDA. EL FONS DE DOCUMENTACIÓ

A.E. es constituí en una reunió de 25 persones que provenien de AVIAT i de comités antinuclears, en la Casa Forestal del Saler en setembre del 81. Va ser un intent d’unir la professionalitat amb l’activisme que mancava a AVIAT.

A finals d’any eren un centenar que residien (a excepció de cinc) en la comarca de l’Horta de València. L’objectiu inicial era obrir un espai per a ser compartit per col·lectius diversos relacionats amb postures ecologistes i alternatives en sentit ampli.

Com deia Jordi Bigas, “la Casa Verda deuria ser tan acollidora que portarem als pares a visitar-la”.

El 29 de gener del 82, s’inaugurà la CASA VERDA, al cor del barri de Russafa. Per allí passaren grups feministes, pacifistes, ràdios lliures, de protecció d’animals, colles bici-ecologistes, etc. I grups nous, com AGRO i CEAMA, que al final formarien l’any 87, junt a grups de comarques, l’actual organització ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

El relacionar-se al mateix lloc va ser l’inici de la minva en les baralles i la disminució de personalismes al conjunt del moviment ecologista, que s’havia donat en l’eufòria dels primers anys de lluita contra Cofrents i que accentuava les lògiques divergències ideològiques i de formes d’actuar.

Com exemple podríem citar el menyspreu respecte a la iniciativa de un grapat d’ecologistes cap als problemes de la mediterrània proposada per ITACA i que estigué un dels fracassos més lamentables d’aquells anys i on la culpa estigué un poc repartida entre tots. També propicià el distanciament respecte als grups polítics de procedència de molts dels ecologistes de primer hora i l’entrada de gent nova.

ACCIÓ ECOLOGISTA tingué des del principi tres grups de treball fonamentals:

Dos grups de treball eren el d’energia (que feia el seguiment de Cofrents) i el del bosc, on es feren els primers debats sobre incendis, vegetació mediterrània, etc. i on es prepararen els primers dies de l’arbre i les primeres repoblacions populars per l’any 82 junt amb organismes de la Diputació.

De la mà del diputat Vicent Garcés havia posat en marxa un mini consell assessor de medi ambient baix la cobertura de la Comissió de Defensa de la Natura de la que formaven part Manuel Costa, Rosa Miracle, Amando Garcia, Guillermo de Felipe, Víctor Fuentes, Ferrís, Alonso Pascual, Benet, Corell i alguns membres més relacionats amb AVIAT.

El tercer grup de treball fou els bici-ecologistes de la colla "Més lluny", que organitzaven les voltes ciclistes antinuclears al P.V. i les primeres reclamacions pel carril bici junt al GEL.

Quan GREENPEACE creà la seua delegació a Espanya l’any 84, alguns destacats ecologistes passaren a dirigir-la. Entre ells, Xavier Pastor, del GOB de les Illes i Jordi Bigas, un dels fundadors d’ ACCIÓ ECOLOGISTA i que es pot considerar un dels puntals bàsics del moviment ecologista valencià i que portà a terme una tasca essencial en la presència pública davant els mitjans de comunicació i les institucions.

Va ser una etapa en que el grup animador inicial (Toni Montesinos, Rafa Gadea, Xavier Pujol, Jandro de la Cueva, Pep Soler, Hidalgo, Pepa, Maties, Mª José, Maria Ten, etc.), va passar més dificultats.

El posterior reagrupament de forces amb AGRÓ, els grups comarcals del Camp de Morvedre, la Safor, la Plana, les Marines, etc. donà definitivament una empenta que dura fins avui, en que amb més de 1300 socis i gran quantitat de comissions de treball i territorials s’ha convertit en el grup més considerat sobretot a les comarques centrals del PV.

Al mateix temps que s’obria la CASA VERDA, es constituïa el FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT, que iniciaren els metges i documentalistes Alejandro de la Cueva i Ferran García junt a Enric Martínez, Toni García i Elia Reolid.

El treball d’aquest reduït grup es pot considerar un monument a la paciència i a la continuïtat. Començaren recopilant la premsa i repartint-se les subscripcions de les principals revistes sense cap tipus de finançament per acabar, al cap de 13 anys, tenint el millor arxiu privat sobre medi ambient de l’Estat a disposició del públic gratuïtament i mantingut amb treball voluntari per cinc activistes permanents i alguns més d’esporàdics com Manolo Fuanbuena o Manolo Navarro.

Actualment té convenis de col·laboració amb el CEAM - en realitat inactiu - i amb l’Universitat per a fer treballs en pràctiques. El FONS té 3000 llibres, 16.000 articles de revistes, vora un centenar de revistes especialitzades i reculls de premsa sobre medi ambient de tot l’Estat des de l’any 75.

Està connectat a les xarxes informàtiques internacionals i es utilitzat sobre tot per estudiosos universitaris, ecologistes de totes parts (els que menys, els valencians…) i en els últims tres anys es manté sense cap subvenció oficial, ni de l’ajuntament de València, ni la Diputació ni la Generalitat; sols compta amb la aportació mensual d’ ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

AGRÓ

Poc desprès de la creació d’ ACCIÓ ECOLOGISTA, un nou grup voria la llum. Ja no era el grup de antics combatents esquerrans decepcionats dels grupets radicals del tardofranquisme.

Eren jovens universitaris relacionats amb la defensa del medi natural i sobre tot en l’aspecte de fauna silvestre. Algú tenia antecedents familiars d’esquerres però la seua activitat pública en general estava més lligada a la defensa d’aus que a conflictes polítics clàssics, encara que alguns estaven afiliats a les noves organitzacions sindicals o polítiques progressistes.

El nucli inicial d’AGRÓ, que per cert, no té res a vore en “agro” en el sentit de “agrari” sinó que es el nom valencià de la garsa reial, te les seues arrels en un reduït grup de estudiants de biologia especialitzats en flora i fauna (en aquells moments, la bioquímica era la especialitat més de moda en biològiques) Rafa Pardo, Toni Mira i Víctor Navarro, que tingueren el seu bateig de foc en un estudi (Monografia nº4 de Icona, 1975)de l’Albufera i en la posterior constitució de la ESTACIÓ ORNITOLÒGICA DE L’ALBUFERA, relacionada amb la SOCIETAT ESPANYOLA D’ORNITOLOGIA i l’ajuntament de València.

La llavor dels censos els permet conèixer llocs interessants i desconeguts per a la població com Columbretes (punt de bombardeig de l’aviació), Els Moros, etc.

Posteriorment, amb els primers treballs com ensenyants, es separen i Víctor, exerceix a l’Institut d’ Elche de la Sierra, on col·labora amb la secció de CNT en l’ensenyament i simpatitza aleshores amb els socialistes de Tierno Galván, encara que la seua principal activitat es en ambients mediambientals ja que manté la relació amb la antiga CODA (quan era la Coordinadora de Defensa de las Aves i no l’actual Coordinadora de Organizaciones de Defensa Ambiental).

Al tornar, Víctor i Guillermo De Felipe col·laboren en el Pla Especial per a la defensa de la Devesa del Saler i l’Albufera baix les ordens de la regidora Carme Arjona.

Era ja el treball conjunt d’un dels pocs especialistes en ordenació del territori com Guillermo, (provinent de AE i que gràcies a haver estat expedientat en la Facultat de Ciències de València acabà els estudis fora amb els millors especialistes de l’època en urbanisme i territori), i de ambientalistes progressistes com Víctor.

Es en 1982 quan es crea AGRÓ. Estava composta per Víctor Navarro, Rafa Pardo, Juan Jimenez, Juan Antonio Gomez (el seu pis de solter serví de reunió fundacional), Nacho Lacomba, Patricia Callahan, William Colom, Vicent Urios, José Luis Lopez Sancho, Mario Jimenez, Ramón Dolz, etc.

El primer enfrontament greu amb les forces de destrucció del medi el tingueren en la paralització de les màquines de Rústicas SA en les marjals de Xaraco-Xeresa-Gandia (La Safor) on Vicent Urios, actual director del Parc Pego-Oliva estigué a punt de ser aplastat.

Encara avui està en els tribunals el tema de la marjal de Xeresa i com no el de Pego. Sols que ara estan també implicats junt a Rústicas, els alcaldes.

També s’estrenà amb l’estudi de l’impacte de les futures urbanitzacions de Les Morres de Benitatxell i finalment en els primers debats de la situació dels boscos de Castelló per la Tèrmica d’Andorra de Teruel.

Agró decidí posar el seu domicili en la Casa Verda i segurament el contacte diari entre dos vessants de l’ecologisme que encara anaven al seu aire va ser fonamental per tal de crear un mínim comú denominador que donà gran força al conjunt.

Agró aportà també un estil de treball, les denuncies jurídiques, que se complementaven molt bé amb els advocats socis d’Acció Ecologista.

Va ser per tant, un moment decisiu per a unir els esforços de varis grups comarcals de sempre relacionats amb Acció Ecologista i els dos més importants de València que ja compartien casa i activitats.

De les dificultats de unir a grups ecologistes es una bona mostra que la fusió dels grups esmentats vingué després de tres anys de compartir casa i moltes activitats conjuntes.

D’ací va néixer el principal grup actual en influencia, encara que no en número d’afiliats.

Aquest impuls integrador AEA va intentar generalitzar-lo a tot el PV, però els esforços de Toni Montesinos, Sal.lus Herrero i Xavi Pujol com a ambaixadors de una organització forta de País no tingué gran resposta.

Els grups locals continuaven mirant de reüll al “germà gran “ de València. Uns per raons polítiques (llibertaris, sobre tot, però també grups que pensaven que AEA era massa política), altres per raons lingüístiques (sectors de parla castellana o reactius al valencià), altres per raons organitzatives (pagar una quota gran no els agradava) i altres per qüestions de visió i estratègia purament locals, considerats en aquells moments el “summum” de l’ecologisme (la belleza de lo pequeño), el resultat era sempre el mateix.

EL REFLUX RADICAL. LA COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC AL PV. …Y GREENPEACE

Al mateix temps que es donava l’aparició d’AGRÓ i la seua convergència amb ACCIÓ ECOLOGISTA, un altre grup de gent va mantenir durant anys una cohesió sectorial de quasi tots els grups ecologistes valencians.

Com a resposta de la onada d’incendis de finals dels 70, amb la comissió del bosc d’AEA, el CEAMA de Carles Arnal i Quique Messeguer i els contactes per a actuar i coordinar-se que se tenien en el Centre Verd de la diputació de València, es va iniciar un moviment d’estudi i defensa dels boscos valencians que donà una formació i un pes social als ecologistes molt gran.

Convindria ressaltar que cada onada d’incendis forestals (coincident en els anys àlgids dels períodes de sequera i també en curioses coincidències politico-subjectives…) ha suposat la aparició de nous grups ecologistes especialitzats en la recuperació de la coberta forestal i en la vigilància i prevenció de voluntaris.

Des de les repoblacions populars i els dies de l’arbre fins a la participació actual en les Plataformes Rurals o la proposta de llei forestal valenciana, les reivindicacions de creació de Parcs Naturals (Espadà, Mariola, La Tinenssa, etc.) i les iniciatives per als PORNs respectius i la defensa dels últims trams de vegetació mediterrània costanera (Irta), la frenada de obres de gran impacte en les muntanyes, típiques de mentalitats d’obres publiques dels antics enginyers de Monts.

Tot un seguit de organitzacions especifiques i de caire pràctic, últimament relacionades amb els nous grups de voluntariat ambiental promocionat tant per la pròpia administració pública com per diverses entitats privades com les Caixes d’estalvi, han dedicat molts esforços i molta gent en previndre els incendis forestals, informar i concienciar la població, reforestar amb major o menor fortuna, etc.

Caldria destacar els grups de defensa contra el foc i voluntariat forestal de l’Alcoià-Comtat, Ayora, Enguera, Xoriguer de La Vilajoiosa, Chiva, Corbera, Alzira, Rotova, els Amics de la Serra Espadà…

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles