Arrel de la web > AE-Agró > Documents > Primers anys de l’ecologisme valencià (4)

Primers anys de l’ecologisme valencià (4)

Ara que tenim 25 anys

dijous 30 d’agost de 2007, per  Enric Amer

DE LA COLLA ECOLOGISTA DE CASTELLÓ ALS NOUS MASOVERS DEL PENYAGOLOSA

L’ecologisme té nos propis a Castelló, ciutat mitjana del País, (poc més de cent mil habitants aleshores), sempre al marge dels “valencianets” de la capital del País i amb una història cultural pròpia lligada a la Societat Castellonenca de Cultura.

Ricard Colom, precoç militant antifranquista a les joventuts de les Plataformes Anticapitalistes i la OIC des del ’73 al ’75, en que va suportar tres detencions i la deportació a Ceuta a fer la mili. Va ser en el temps lliure de servei militar on Ricard evolucionà al caliu de la lectura de les revistes de la transició (Ajoblanco i El Viejo Topo) de l’obrerisme marxista cap a posicions filosòfiques ecologistes.

Al tornar el ’77 a Castelló, coincidí amb un dels personatges atípics de la ciutat, inquiet intel·lectualment, sempre a la última de tot el que passava al mon, Javier Rambla i que en aquell moment vivia com a pintor. Estava relacionat amb els reduïts cercles de la heterodòxia més lúcida troskista (mitja dotzena de militants de Vilareal i Castelló d’un grupuscul anomenat Acción Comunista ).

Els dos varen ser els promotors de la reunió fundacional de la Colla Ecologista de Castelló al setembre de 1978 als locals del Centre Excursionista de Castelló. (Destacaren des del principi les germanes Lleó, per la seua experiència en plantes mediterrànies i medicinals i Maribel Bort).

A les primeres i tumultuoses reunions (sempre per damunt de la trentena de persones) anaven ajuntant-se gent dels pobles de La Plana que després fundarien colles ecologistes a les seues localitats (Onda, Vilareal, Almassora, El Grau, Borriana, La Vall, etc.).

La relació amb els ecologistes de València la feia normalment Carles Arnal que en aquell moment estava al GEL, amb qui tenien una relació preferent els de la Colla. Margarida s’havia dissolt i paral·lelament estava funcionat AVIAT.

Distintiu dels primers anys de La Colla va ser la pluralitat ideològica dins de lo que anomenaríem ecologisme inicial que anava des del nacionalisme general i poc definit a les posicions antiautoritàries i no burocràtiques, allunant-se de l’anarquisme típic.

El que més destaca és que es repeteix el mateix estat d’ànim de “bon rotllo” de Margarida, és a dir: una percepció de satisfacció personal i d’estar protagonitzant un temps i unes experiències novedoses i gratificants.

A principis dels ’80, també constaten el conflicte de protagonismes que es donava per exemple amb Jordi Bigas d’Acció Ecologista o altres i que alguns atribuïen a l’herència estaliniana de les restes dels grupets de l’esquerra radical (MC, ORT, PT, etc.)

Com tots els grups ecologistes de l’època, la Colla es dedicà de ple al tema antinuclear i a impedir la construcció de Cofrents. Tenien una revista local de les moltes que es feien en aquells anys.

El segon tema d’actuació de la Colla estigué Les Columbretes, en aquell temps utilitzades per l’exèrcit per a pràctiques de tir i avui reserva maritim - terrestre i Parc Natural. Per portar-los la contra, es creà des de dins de l’Exercit un suposat grup ecologista anomenat “Asociación para el estudio y conservación ecológica Columbretes” format per militars que intentaven difondre que la millor forma de conservar Columbretes era mantenint-la com a camp de tir de l’aviació.

El tercer objectiu va ser la oposició a la privatització parcial i destrossa del Pinar (prop de la platja de Castelló) per a fer un Camp de Golf. Es repetia el cas del Saler a València a un altra escala però ara amb ajuntament democràtic i d’esquerres...

Les bones relacions de la gent de la Colla amb diversos sectors i moviments socials els va fer protagonistes de la formació d’una plataforma electoral anomenada Esquerra Independent de Castelló, on estaven molts dirigents veïnals del Grau, Sequiol, el Raval etc.

Es crearen diverses comissions de treball sobre urbanisme, medi ambient, etc. i al final tingueren un èxit sorprenent en les municipals d’abril del ’79; quedaren en tercer lloc: dos regidors (Vicent Pitarch, conegut professor nacionalista i que com a regidor d’educació introduí a les escoles les línies en valencià a Castelló abans de la seua creació legal al País, i Pep Mata, actual alcalde de Cortes de Arenoso).

La seua campanya va estar també típica dels grups alternatius i amb poca infrastructura i diners de l’època: murals per totes les parets de la ciutat, artístics, impactants, moderns.

La Colla els recolzava amb mocions i propostes i inexplicablement tingueren una oposició brutal dels socialistes que en aquell moment no tenien cap problema de governabilitat, cosa que atribuïen a elements del franquisme sociològic que s’havien apuntat al carro dels socialistes, en aquell moment en clares expectatives de governar.

Als ’80-’81, es produeix un deslligament de la gent dels pobles de La Plana que van muntant-se els seus propis grups i a la mateixa Colla comença un temps de radicalització contracultural. És el moment del pisos compartits, de les festes amb música, droga i roc a la castellonenca, eé l’època més àlgida de la lluita antinuclear sobre tot al País Basc, amb la campanya contra Lemoiz de fons, en la que participaren animosament els castellonencs de La Colla i els d’Acció Ecologista i també col·laborant amb la gent de Barcelona relacionada amb Xirinacs.

Les parades de la Colla el diumenges davant l’Ajuntament eren concurridísimes, amb tota mena de “productes” contraculturals del moment, pòsters pacifistes, productes medicinals alternatius, plantes aromàtiques, llibres de Krishnamurti, etc.

D’aquella època conserven la impressió d’una desastrosa organització en xarxa dels ecologistes valencians i que atribueixen al excessiu protagonisme de les idees anarquistes i els bons i pel contrari els seriosos contactes sectorials del CEAN (Coordinadora Estatal antinuclear) i amb els bascos dels Comités Antinuclears (l’única coordinadora on participaven) i els madrilenys de AEDENAT.

Com a conseqüència de l’intent de colp d’Estat de febrer del ’81, Vicent Pitarch dimití de regidor i passà a ser Ricard Colom (que anava el nº 11 de la llista) el primer regidor ecologista de l’Estat (anterior als dos de Villena) durant dos anys. Sense cap pesseta de pressupost com a responsable de medi ambient, el trencament amb els socialistes es produí poc després amb motiu del tema El Pinar. La imatge “abertzale” que prenia la Colla i la involució post colp d’Estat van ser claus en el distanciament d’uns i altres. Desprès les forces conservadores no han parat d’augmentar la seua força electoral a Castelló. La EIC ja no tragué regidors en les següents eleccions del ’83.

La Colla derivà la seua principal activitat cap a posicions pacifistes coincidint amb la pujada del moviment a Europa que es produí amb motiu del desplegament de míssils en l’època de Reagan i la seua política de “guerra de les galàxies”. Les festes de la Magdalena del ’84 estigueren marcades per la campanya pacifista de la Colla.

Un poc abans, entre el ’82 i el ’84, es produeix el mateix esdeveniment i procés que a la Casa Verda de València. Apareix a Castelló el primer grup típicament ambientalista amb un grup de 8 d’ornitòlegs del Grau de Castelló, fills de pescadors, amb els típics i tòpics prismàtics i quaderns de camp: el Grup Larus. Jovens de menys de vint anys que no havien participat de la cultura política de la transició. Per aquesta època entren també la parella Isabel Queralt (biòloga) i Ramon (guarda forestal, i molt anarquista), que després serien en l’època de baixada els que mantindrien quasi en solitari la Colla junt a un altra parella de treballadors de la sanitat, Manolo Roda i Reme, fins a èpoques més recents de recuperació.

Es creen les seccions ambiental i d’ecologia urbana, amb contactes amb els catalans d’Ecotècnia per fer instal·lacions d’energies alternatives solars i amb Alfonso del Val i els primers grups de residus o amb Carlos Fernández per a promocionar el carril-bici.

També es creà el Fons de documentació, que porta Colom un temps i avui forma part dels arxius de la Colla als locals de la Fundació de Bancaixa Castelló.

La Colla anà traslladant-se del local cedit al principi pel Centre Excursionista als locals cedits de la Conselleria de Cultura; del 90 al 95 tingueren local propi suportat amb grans dificultat i en l’època pitjor de la Colla i finalment estan al local actual cedit per una entitat financera.

Actualment porta una activitat més ambientalista amb nous grups com el de defensa animal, a la espera, com altres grups històrics ecologistes, de canvi generacional. Actualment esta integrat en Ecologistes en Acció.

NO CALIA ESPERAR. DE LA UTOPIA COLECTIVA A LA INDIVIDUAL.

La resposta agrària i artesanal. Comunes i comunitats. Xarxes de consum i autoajuda. Cooperatives industrials i de serveis.

Mentrestant, els més vitalistes dels grups anaven prenent decisions personals i fent la seua pròpia revolució personal. Tant de Margarida com del GEL i d’altres grups organitzats (al voltant de Llavors, de la Llibreria Cudol de Torrefiel, ) alternatius, intentaren posar en marxa formes de vida semblants a les que llegien en les revistes o havien visitat en altres llocs. Per aquella època, en Ajoblanco apareixien missatges i propostes de comunes rurals de tot tipus. De la gent de València, es promogueren varies a Riba-roja, Moncofa, Beniarbeig, Torrent, Benifaió, etc. però la més nombrosa i duradora estigué la que començà a Atzeneta del Maestrat i Xodos i continuà al riu Carbo.

La Aventura rural.

Deixem als de Margarida al pis franc de Canovas i als llibertaris a Blanqueries i seguim a Maribel i Jordi, a principis de Juliol del ’78. Ells van ser els primers que, desitjant posar en pràctica totes les lectures i discussions i fusionar-se amb la natura, apareixen a Xodos on s’havia instal·lat una parella (ella de Barcelona i ell de València) des de feia un any. Va ser Maribel, la que fent el viatge més complicat i arriscat de la seua vida, (19 anys, a les deu en casa…) diumenge a Vistabella, dilluns de matinada el autobús de Xodos i després a peu, per trobar ja de nit el mas de Gargan.

Un estiu de sorpreses, perquè de la parella inicial, no sols s’ajuntava Maribel, sinó que anaven aplegant gent de totes parts que venien a viure en comunitat, al camp. A finals de l’estiu eren 12 en una habitació, parelles amb fills, fadrins, de totes edats i formes de pensar i sense quasi coneixements o pràctica de subsistència rural. Naturalment, amb les primeres nevades i la continuació del regim de subsistència alimentària, molts dels ardors juvenils i urbans s’apagaren i gran part de la gent tornà capa a casa. Quedaren els més convençuts intentant trobar els límits de la supervivència en un mon d’escassos recursos naturals compensat tan sols per la seua extraordinària bellesa i quietud. Era buscar el ritme temporal de la natura.

Junt amb els nou masovers, “els peluts” al dir dels habitants anteriors dels masos, s’instal·laren també grups de tendències filosòfiques orientalistes. En aquest cas, una comunitat de l’Arco Iris que s’anomenà Cucuitan.

L’aspecte econòmic de l’eixida al camp va ser l’experiment més al·lucinant per als neorurals. Experimentar i fracassar en ramaderia de cabres, ovelles, agricultura de secà, artesania del cuir i d’essències de plantes, confecció de roba, etc. i tornar a intentar-ho de nou. Finalment, l’estabilització mitjançant un poc d’educació ambiental, turisme rural, un poc d’agricultura biològica i també treballs temporals estacionals.

Finalment, es consolidà una petit grup que vint anys després ha solventat les carències més difícils, viu amb una renta monetària que considerem als límits de la pobresa, des del punt de vista de la sostenibilitat, impecable, amb els mínims de socialització dels fills, cercant solucions per no trencar en la dinàmica educativa i cultural general, un poc diferent de les propostes de I. Illic

Altres propostes de vida fora de ciutat, com la de Moncofa o El Baladre (Beniarbeig) a La Marina, posaven més èmfasi en la pròpia alternativa de la vivenda (utilització d’energies alternatives, bioclimàtiques) la utilització del compost i la petita horta d’alimentació biològica, el compartiment d’espais comuns per a la convivència, etc, mentre que el treball continuava per a molts d’ells lligat a l’estructura social normal (metges, mestres, sanitaris…)

També hi hagué gent que escollí el mode de vida rural i l’agricultura biològica sense estar tant en contacte o pertànyer als grups inicials ecologistes. Des de enginyers agrònoms a vegetarians en diversos graus que estaven també relacionats amb xarxes europees d’alimentació biodinàmica o de medecines alternatives (coordinats desprès per associacions com Vida Sana i revistes com Integral.). És el cas del Mas de Noguera (Caudiel) o La Peira (Benifaió).

Aquesta proposta de vida, ha quedat com una via secundària, dins l’ecologisme valencià, on es troben poques persones pèro molt satisfetes i a gust i molt respectades pels ecologistes urbans.. Per molts anys!

Més resultats pràctics tingueren els grups que dedicaren a unir ecologisme urbà i treball a l’economia social. Un sector que mantenia bones relacions amb sectors marginals i amb organitzacions confessionals dedicades a la integració social trobaren el seu punt en la recuperació de materials i en la transformació de residus. Foren els organitzadors dels encontres anuals de “Amantes de las basuras”, on es trobaven Traperos de Emaús, Deixalles, Rastrell, El Cuc, Erre que erre, Reciplana, etc. Allí comencà a destacar Alfonso Del Val, Miquel Crespo i una bona colla d’especialistes en la minimització i aprofitament dels residus.

Ells estigueren els pioners de la recollida selectiva i difongueren les tres R (reduir, recuperar, reciclar) per totes les ciutats., des d’Estella a Jaen, des de Molins de Rei a Pamplona.

També han estat els animadors de les interesants Fires Alternatives fins l’actualitat.

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles