Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > LA FONT ÉS VIDA. Biodiversitat de la Font de Quart > L’om negre del Molí de la Font

La Font és Vida

L’om negre del Molí de la Font

Pam a pam, dia a dia, en defensa dels nostres arbres i la nostra història

divendres 5 d’abril de 2013, per  AE-Agró

Tots el molins de la Font de Quart o de La Vall de Segó (Camp de Morvedre, València) tenien un om negre al seu voltant. No sabem qui o per què els plantaven. Però també eren habituals a les sénies. I eren els acompanyants fidels dels cursos de l’aigua quan les séquies eren de terra. Sabem que l’orla de la marjaleria junt a les albuferes i terres d’arròs tenien com arbre rei l’om negre. I encara queden en la toponímia de tots els pobles llocs, camins, partides, barrancs i assegadors que han conservat el nom de l’arbre.

Tanmateix, l’om negre del Molí de la Font va tindre mala sort. Va néixer o el plantaren entre el mur de contenció del barranc, que defensa el conjunt de les séquies de les revingudes de tardor, i la paret de l’edifici, on es troben els dos arquets per on cau l’aigua per a moure les dues moles entre el cub i el carcau. Un metre escàs, ideal per a aprofundir les arrels a la humitat i frescor de la corrent permanent, i per tant fer-se un arbre monumental. Cap problema si hagués estat una heura per a adornar la paret o una bardissa de cua de cavall o alguna murtera. Però impossible, amb un tronc d’un metre de diàmetre com el de l’om negre, per al manteniment del molí i del mur.

Per això, fa més de 60 anys que els propietaris del Molí de la Font decidiren la mort de l’om. Segur que ho farien amb pesar. Si veiem l’altura dels oms del veí Molí de l’Àrab, dels del Molí de Baix o el més espectacular de tots, el de la Sénia de Montiver, entendrem que suposava una gran pèrdua d’una referència insubstituïble al paratge de la Font de Quart.

El gran socó de 40 centímetres, bifurcat en dos troncs bessons fosos en la seua base, encara es testimoni d’allò que va passar. Ennegrit pels fongs, ha estat present a la gran riuada, quan l’aigua que es despenjava pels penya-segats de la muntanya de la Frontera i el Salt del Cavall i del Coronat se’n va eixir de mare als seus peus i, omplint les séquies mare de la Font, va arribar a inundar cases a Quartell. També va ser testimoni dels canvis en la Font: de la construcció del recinte actual de pedres de rodeno, del remolí que deixà únicament amb el tronc el vell garrofer que encara es manté recolzat en un molló de pedra, de tantes i tantes festes de commemoració el segon dia de Pasqua dels actuals 6 pobles de la Junta de Govern, dels trencaments dels sistars en èpoques de sequera, de l’educació sentimental de tantes generacions...

Era difícil, que des d’eixe balcó privilegiat, sempre escoltant la remor del salt de l’aigua, l’om es resignara a morir. I sense dir res, al sentir-se ferit de mort, va estendre clandestinament les seues arrels per sota del camí i va eixir a l’altra banda de les pedres del barranc, on no molestava ningú. Els seus refillols es van escampar pel llit del barranc i es van enganxar al canal soterrat de desaigüe de la Font i des d’allí va superar estius secs, colles de neteja del barranc, herbicides, asfaltats, cimentacions i finalment noves transformacions de tarongers...

Fins que al final algú va pensar que l’om negre de la font havia guanyat el dret a viure per sempre i que es podria plantar els seus refillols al llarg de tot el barranc, fins ajuntar-se amb els del Mansegar prop de la mar i també buscar-li els millors llocs de la Font, perquè substituïren a les palmeres mortes de manera fulminant pel morrut roig.

Pensat i fet. El dia de Carnestoltes de 2013, un grupet d’activistes d’Acció Ecologista-Agró, en tant els estudiants de l’institut es divertien disfressats de carnaval a la Font de Quart, trasplantaven a arrel nua el millor refillol del vell om negre del Molí de la Font. I el segon dia de Pasqua, sense dir res no encara, l’om esclatava amb nous borrons per totes les seues branques i les primeres fulles, encara rogenques i recaragolades, miraven embadalides la bassa gran de la Font, amb aigua blanquinosa de les primaveres potents de pluja brollant amb força, inclús de l’ullal del poble. I enfront del Molí i de la soca ennegrida pel temps i els fongs, un nou bosquet d’oms destacava entre les flors a l’altra banda del barranc. Per molts anys.

PNG - 663.7 kB
Dedicat a tota la gent de l’institut i les escoles de la Vall de Segó.

Enric Amer Blanch, Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Els alumnes de l’IES de la Vall de Segó elaboren una guia amb els arbres de la Font de Quart

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?