Arrel de la web > Col·lectius > Morvedre > Opinió > Raons contra la incineració de residus

Camp de Morvedre

Raons contra la incineració de residus

Volem reciclar més per a no haver d’incinerar

dimecres 20 de novembre de 2013, per  AE-Agró

El senyor Manoj Espinos Cerdá es pregunta en el diari El Económico del dia 8 de novembre "per què algunes organitzacions s’oposen a la incineració dels residus urbans que actualment van als abocadors". Per a Acció Ecologista-Agró la raó principal de la nostra oposició és que en eixos residus hi ha molts materials aprofitables que s’han de reciclar abans que cremar. Les plantes valencianes de tractament de residus van tirar a l’abocador, com a rebuig, el 59% del que va entrar en elles l’any 2011, a pesar que la llei diu que no es pot depositar mes del 44%. Les causes d’este incompliment són un mal funcionament de les plantes i en particular la falta de separació de la matèria orgànica de la resta de materials, que els ajuntaments estan obligats a possibilitar als veïns i empreses, però que no ho fan.

En definitiva, abans de cremar, reduïm i reciclem com molt bé arreplega el Sr. Espinos de la directiva europea. Posem per cas les bosses de plàstic d’un sol ús, l’anomenat plàstic film, que inundava els abocadors. En compte de cremar-ho, seria millor usar bosses reutilitzables per a la compra o de materials biodegradables, que cada vegada s’empren més. Un canvi normatiu i una bona acollida de la població ha tingut com a efecte la reducció d’este plàstic en els abocadors.

Al comparar la nostra situació amb la d’Europa, particularment amb els països del nostre entorn, està bé comparar les dades del final del procés, és a dir, la incineració i els abocadors. Però, convé tindre una foto més completa en la qual veiem que produïm menys residus que estos països i ho fem de manera diferent, amb molta més quantitat de materials frescos.(fruites i verdures) i menys plàstics, metalls... Estos països vénen generant des de fa cent anys grans quantitats de residus, la qual cosa els ha portat a una situació d’abocament insostenible que no és encara el nostre cas, i d’altra banda reciclem els nostres materials frescos, per a la producció de compost, en quantitats iguals o superiors a ells. Hem de recolzar-nos en els nostres punts forts com són la menor producció de residus i l’elaboració del compost i millorar en el reciclatge, on encara tenim molt de camí per recórrer.

Un exemple del mal funcionament de les plantes que déiem al principi el tenim en la recent petició de la planta d’Onda (La Plana Baixa, Castelló), que tracta els residus del Pla Zonal de la Plana Alta, de portar a la planta d’Algimia d’Alfara (Camp de Morvedre, València) el rebuig dels seus residus. Amb quantitats de rebuig per damunt del 60% durant anys, Onda té colmatat el seu abocador i justifica la seua petició en l’antiguitat de la planta, que amb 16 anys té una baixa efectivitat. La seua alternativa és cremar el rebuig, motiu pel qual proposen construir una instal·lació de preparació per a la incineració. Seria mes coherent, pensem nosaltres, que Onda millorara la seua planta, guanyara en efectivitat i produïra menys rebuig en compte de dedicar-se a cremar-lo.

El Sr. Espinos diu que encara que fem les coses bé sempre quedarà un residu no aprofitable. Això és cert, però no ens enfrontem a una xicoteta resta no aprofitable, sinó a enormes quantitats de residus que des de distintes comarques i Plans Zonals poden acabar en la cimentera de Sagunt (Camp de Morvedre, València). Volem que cada Pla Zonal gestione els seus residus i arribar a aconseguir que eixa xicoteta resta final siga una motivació per a millorar cada dia.

El nostre exemple més pròxim és la planta i l’abocador d’Algimia on portem els residus urbans de Sagunt i de tot el Camp de Morvedre, la Plana Baixa i l’Alt Palància. Esta planta deposita en l’abocador quantitats per davall del 44% legal i podria millorar amb la separació de la matèria orgànica de la resta de materials. Açò suposaria una baixada dels costos de tractament. Posarem un exemple pràctic. En l’actualitat un xicotet meló o una taronja grossa de més de 9 centímetres va necessàriament a l’abocador, perquè passa els filtres. Però, si se separaren els productes frescos aniria directament a reciclar, és a dir, a fer compost per a l’agricultura i eixa taronja o eixe meló no aniria a l’abocador i com estos molts altres productes.

La qüestió està on posem l’accent, si a reciclar o a cremar, o dit d’una altra manera: com solucionar el problema de les muntanyes de residus que actualment van als abocadors valencians? La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ho té clar, cremar en les incineradores, i mentre es construïxen, incinerar en empreses com les cimenteres. Esta última opció, la de cremar en les cimenteres, la Conselleria la considera una solució provisional, potser perquè espera donar un nou negoci a empreses amigues que opten a construir les incineradores o per la situació tan problemàtica per la qual travessen les cimenteres, amb una baixada dràstica de la producció i alguna amb amenaça de tancament.

Estes són les nostres raons per a oposar-nos a cremar els residus, tant en les incineradores com en les cimenteres. La construcció d’incineradores, que no són precisament barates, una vegada més haurien de pagar-les els veïns i a més produïxen cendres que cal depositar en un abocador. Este és el nostre empenyorament Sr. Espinos, no és un interés empresarial, senzillament volem reciclar més per a no haver d’incinerar.

Miquel Aguilar, membre d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.

*Este article va ser publicat originalment, dimecres 20 de novembre de 2013, en el diari El Económico.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : AE-Agró, Ecologistas en Acción, CC.OO i UGT s’oposen a la incineració dels residus urbans

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles