Arrel de la web > Projectes > Custòdia del territori > Fundación Biodiversidad > Custòdia del Territori en llocs estratègics de la Marjal d’Almenara > La marjal d’Almenara Almardà precursora del “crowdfunding”

Samaruc Digital

La marjal d’Almenara Almardà precursora del “crowdfunding”

L’especial de les zons humides

dilluns 8 de febrer de 2016, per  AE-Agró

Quan algú té una idea i necessita ajuda econòmica la ferramenta que internet ofereix per recaptar amics és el micromecenatge o “crowdfunding”. Fa 16 anys no era tan fàcil, i tot depenia de rifes o bons d’ajuda com els que va demanar Acció Ecologista Agró per a salvar la marjal d’Almenara-Almardà. Amb els diners obtinguts van comprar uns antics camps de cultiu per a reobrir un ullal amb aigua d’excelent qualitat, que hui regala la vida a una gran biodiversitat que ompli un dels aiguamolls amb més bona salut de tot el territori valencià.

FÈLIX TENA

L’any 2000 el món havia entrat en un nou mil.lenni sense massa sobresalts. Un grup de països de la Unió Europea es preparava per l’entrada en vigor d’una moneda única batejada com “euro”. Mentrestant l’associació Acció Ecologista Agró buscava la manera d’obtindre un milió de pessetes (uns 6000 euros d’ara) per aconseguir salvar una marjal valenciana. L’aiguamoll presentava un greu estat de degradació, i molt probablement haguera acabat totalment dessecat i cobert d’apartaments de segona línia de platja.

La campanya, absolutament pionera, pretenia destinar els diners arreplegats en la compra uns antics camps de tarongers per a poder destapar un ullal, una surgència que ja citava en el botànic Antoni Josep Cavanilles per la seua excel·lent qualitat. L’aigua permetria tornar a inundar la marjal que ocupa els termes dels municipis d’Almenara, la Llosa i Xilxes, a la Plana Baixa, i Benavites, Sagunt i Quartell al Camp de Morvedre.

Els 3000 mecenes de la marjal

Aquella iniciativa dels ecologistes va aconseguir reunir 3000 aportacions de gent de tot tipus alguns originaris de les poblacions veïnes i molts d’arreu del país, Europa i fins tots dels Estats Units. L’incasable activista Enric Amer, autèntic cor i cervell del projecte, va ultimar els detalls amb “el tio Pepe Faet” propietari dels camps, com va testimoniar un reportatge del programa Medi Ambient de RTVV, i el somni es va fer realitat.

La marjal d’Almenara-Almardà és hui una de les zones humides valencianes amb més bona salut. La qualitat de l’aigua, que arriba ací procedent de les serres que nodreixen al riu Palància, permet la vida d’una sorprenent varietat de biodiversitat, amb nombroses espècies de fauna i flora aqüàtica. El picaport (Plegadis falcinellus), una icònica au considerada sagrada per la cultura egípcia, va ser de les primeres espècies rares i escasses que aprofitaren els beneficis de la marjal, com explica orgullós Enric Amer que detalla que l’espectacle que suposa la gran varietat d’espècies de fauna que aprofiten les bondats de l’aiguamoll.

I tot gràcies a aquell projecte de micromecenatge iniciat fa 16 anys i que hui continua donant bons resultats. L’actuació d’Acció Ecologista Agró i d’altres grups com FUNDEM han facilitat el treball i aportacions d’investigadors, tècnics i voluntaris de tot tipus dins un exemple de col.laboració amb administracions, llauradors, caçadors i pescadors de la zona. Hui la marjal d’Almenara-Almardà suposa un important atractiu per al turisme de natura i un exemple de com la iniciativa ciutadana sí pot canviar el món.

La Generalitat Valenciana i Castella La Manxa reclamaran un pacte d’estat sobre l’aigua

La Generalitat Valenciana i la Junta de Castella La Manxa demanaran conjuntament al nou govern central, quan les negociacions s’aclarisquen evidentment, un canvi en les polítiques sobre aigua dins un gran pacte d’estat. En un encontre a València entre la consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, i el seu homòleg castellanomanxec, Francisco Martínez, els dos coincidiren en la necessitat d’adequar les decisions sobre la planificació hidrològica informes dels tècnics.

Elena Cebrián,Consellera d’Agricultura i Medi Ambient from UKEMOTION on Vimeo.

Un inèdit passeig en barca per l’Albufera de València ha permés al conseller de Medi Ambient de Castella la Manxa, Francisco Martínez, conéixer sobre l’aigua les necessitats de l’aiguamoll, guiat per la seua col·lega valenciana. La consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, li ha explicat com la salut del paratge depén de les aportacions del Xúquer, a les quals sistemàticament s’oposa el govern castellà.

Els dos mantenen les seues discrepàncies sobre el transvasament al Vinalopó, però coincideixen en la seua oposició al nou Pla Hidrològic de Conca, perquè la planificació hídrica que planteja no respon a la realitat de les necessitats dels diferents usuaris implicats especialment pensant en el futur, explica Cebrián a SamarucDigital.

La consellera considera indispensable escoltar als tècnics a l’hora de decidir la planificació hidrològica, incloent el cabal ecològic que es precís respectar. La falta de garanties d’aportacions a l’Albufera és un dels motius de l’oposició del govern valencià al Pla.

La titular valenciana de Medi Ambient recorda que les condicions ambientals han variat a conseqüència del canvi climàtic, a més insisteix en abandonar els enfrontaments estèrils entre territoris a causa de l’aigua i treballar a partir del consens. Cebrián subratlla que reclamaran al futur govern central, quan la composició estiga clara, un pacte d’estat sobre l’aigua.

La marjal precursora del -Crowdfunding- from UKEMOTION on Vimeo.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La notícia en Samaruc Digital

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles