Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > Els amos de l’aire

Educació Ambiental

Els amos de l’aire

Una oreneta no fa primavera, però una sense orenetes seria inimaginable

dimarts 26 d'abril de 2016, per  AE-Agró

Com ja sabeu, en la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre no podem deixar de ressaltar les meravelles naturals que tenim al nostre voltant. I hui toca parlar de les oronetes i els falciots, que com cada primavera ja han arribat a casa nostra. Saps que no totes formen part de la mateixa família? I que ens visiten fins a huit espècies diferents? I que cadascuna té les seues preferències sobre on fer el seu niu? Coneixes quins beneficis ambientals ens reporten? I els perills que les amenacen? La resposta a totes estes preguntes les tens en este article del nostre company i ornitòleg Ángel Bereje, que a continuació ens regala una breu introducció al món dels amos de l’aire.

Estes aus volen incansables per tot arreu, caçant petits insectes en l’aire, i per això es tracta d’una de les espècies ornitològiques més familiars. Però, tot i la seua popularitat, caldria aclarir que quan algú que no sap d’ocells parla d’orenetes pot referir-se a huit espècies de dues famílies prou diferents: la de les orenetes i la dels falciots.

La família de les orenetes és Hirundinidae i en la nostra terra em podem contemplar cinc espècies: l’oroneta (Hirundo rustica), l’oroneta cua-rogenca (Hirundo daurica), l’oreneta cuablanca (Delichon urbica), el parpalló (Riparia riparia) i el roquer (Ptyonoprogne rupestris). Mentre les tres primeres fan nius amb fang, el parpalló excava túnels en els talusos dels rius i el roquer busca forats en grans penya-segats i coves. L’oreneta preferix les zones rurals on hi hagen granges amb ramat, la cua-rogenca és una enamorada dels ponts i la cuablanca és la més urbana, doncs preferix col·locar els seus nius en els edificis alts de les ciutats.

Els falciots, també anomenats falcies, formen part de la família Apodidae, que està emparentada amb els colibrís. Prenen el seu nom de la forma de falç de la seua silueta en vol, amb unes ales llargues i molt estretes. Ací podem veure la falcia (Apus apus), la falcia pàl·lida (Apus pallidus) i el ballester (Apus melba), que és molt més gran i té la panxa blanca, motiu pel qual també se’l coneix com falcia de panxa blanca. Estan tan adaptats al vol que es passen mesos sencers en l’aire, dormint mentre volen, i només "toquen terra" per a niuar als forats de les teulades dels edificis o penya-segats amb una bona altura. De fet, no poden posar-s’hi en terra com la resta de les aus. Tenen unes potes molt curtes i fluixes que no els permeten impulsar-s’hi des del sòl. Per això, han de deixar-s’hi caure des d’una alçada suficient per a poder volar.

Els falciots i les orenetes són uns grans aliats dels humans, doncs es mengen una quantitat enorme de mosquits i altres insectes voladors. Però, cada vegada ho tenen més complicat per a nidificar entre nosaltres. Els nous edificis, sense forats ni alers per a ficar els nius, l’abandonament de les zones rurals, la destrucció dels nius de fang, amb ous i/o pollets, i l’ús de pesticides estan fent minvar la població d’estes aus tan necessàries. Caldria facilitar la nidificació col·locant caixes-niu a dalt dels edificis per als falciots i protegir els nius de les orenetes. A Alemanya vaig veure nius artificials, que imitaven els que fan amb fang, ficats en molts edificis. Potser es podrien crear estructures verticals que faciliten també la nidificació.

El cas és que no vivim fora de la natura, ni tan sols en les ciutats, i qualsevol canvi en el nostre entorn pot tindre efectes dramàtics per a d’altres éssers vius. Que no arribe mai el dia en què la primavera no tinga orenetes… ni falciots.

Ángel Berege, Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El pingüí volador

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles