Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > "Qué asco de casco"

València en Bici

"Qué asco de casco"

Jornada sobre seguretat viària a la Universitat de València

dilluns 28 de novembre de 2016, per  AE-Agró

El passat dimarts, 22 de novembre, es va celebrar una jornada sobre seguretat viària en la Universitat de València organitzada pel grup SINTEC (SImulació i Noves TECnologies) de l’Institut Universitari d’Investigació en Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS). En este acte es van presentar els resultats obtinguts en un estudi internacional sobre l’ús de la bicicleta, actituds i ús del casc. El col·lectiu de València en Bici-Acció Ecologista Agró va ser convidat a participar en la jornada, on van compartir amb la resta d’assistents el text que compartim a continuació sobre el casc per a ciclistes i els perjudicis de la seua obligatorietat per a la salut pública.

Per què la majoria dels ciclistes diuen Qué asco de casco?

Des de la primera vegada que una legislació va fer obligatori l’ús casc, concretament a l’any 1990 a Austràlia, centenars d’informes i articles acadèmics han sigut publicats estudiant els resultats d’esta mesura. Per cada article que mostra una lleugera reducció en la gravetat de lesions en el cap, hi ha un altre que indica que no hi ha una reducció significativa o inclús que hi ha un augment en altres tipus de lesions. No obstant, hi ha consens sobre el fet que obligar les persones a usar el casc reduïx el nombre de ciclistes entre un 30% i un 50% i fa que els serveis de lloguer de bicicletes públiques (tals com Valenbisi) siguen impracticables.

Encara que l’ús del casc significa que unes vides es poden salvar després d’una col·lisió, hi ha evidència que els beneficis per a la salut per usar la bicicleta salven moltes més vides. Per a ser exactes en una proporció d’almenys 20 a 1. En altres paraules, obligar les persones a usar un casc significa menys ciclistes i a causa d’això més morts primerenques per sedentarisme. És més perillós no fer prou exercici físic que usar la bicicleta. Per tant, la legislació que fa obligatori l’ús del casc, i també les campanyes que animen la gent a usar cascos argumentant que anar amb bici és perillós, són perjudicials per a la salut pública.

26 anys després de les primeres lleis del casc obligatori, només un estat en tot el món hi ha prohibit a nivell nacional que els seus ciutadans vagen amb bici sense casc. Es tracta de Nova Zelanda. Mentrestant, països com Israel i urbs com Ciutat de Mèxic o Dallas i el tot el territori nord d’Austràlia han derogat les seues lleis sobre l’ús del casc. 40 anys després de la invenció del casc de plàstic és probable que menys de l’1% dels ciclistes del món l’usen i ho fan majoritàriament en estats de parla anglesa.

Per què els ciclistes, especialment els urbans, es resistixen al casc?

Sobretot, per les mateixes raons que els vianants o els ocupants dels cotxes i autobusos també es resistixen a l’ús del casc. Els cascos resultem molt poc atractius, donen picors, són incòmodes, sues, destorben al portar-los en la mà i es trenquen fàcilment. A més a més, canvien l’aparença del cabell i de la pell quan es retiren. Estan dissenyats per a la pràctica d’esports i no són apropiats en un ambient no esportiu.

Els cascos, per altra banda, impedixen a les persones protegir-se fàcilment la cara, les orelles i el coll dels efectes danyosos del Sol i la seua eficàcia per a la protecció d’un ciclista en una col·lisió amb un vehicle està posada en dubte tant pel públic com pels investigadors acadèmics.

És important destacar que les persones esperen tindre llibertat per a elegir la seua pròpia roba i crear el seu propi aspecte quan caminen per carrers de la seua ciutat o poble. I açò és impossible quan es veuen obligats a portar un gran casc de bromera brillant amb una llarga banda de mentó.

Qui vol que els ciclistes usen el casc?

L’impuls d’usar el casc ha vingut de la indústria de vehicles, els seus proveïdors, tals com MAPFRE, i reguladors amistosos dels cotxes com la Direcció General de Trànsit (DGT). Així com la indústria i venedors de cascos de bicicleta, per descomptat.

La discussió sobre el casc ciclista significa convertir els usuaris de la bicicleta en responsables de la seguretat vial. I implica fer la vista grossa amb les autopistes urbanes, com per exemple l’Avinguda del Blasco Ibáñez o la del Cid, així com amb els sorollosos i contaminats centres de les nostres ciutats. En compte de parlar de la reducció dels límits de velocitat a 30 o 20 km/h, d’ampliar les nostres voreres, peatonalitzar els nostres carrers o millorar el nostre transport públic, estem asseguts hui ací parlant de com convéncer els ciclistes per a usar cascos de plàstic.

València en Bici-Acció Ecologista Agró, la coordinadora estatal en defensa de la bici ConBici i la Federació Europea de Ciclistes (ECF) pensem que és el mal disseny i la mala ordenació dels nostres carrers els motius pels quals les nostres ciutats s’han convertit en llocs bruts, sorollosos i perillosos. Per tant, forçar o animar els ciclistes a usar cascos de plàstic no farà que les nostres ciutats i carrers siguen més segures i netes.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Bicifestació multitudinària en contra del casc ciclista obligatori

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles