Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > Les aus aquàtiques de la Marjal d’Almenara

Educació Ambiental

Les aus aquàtiques de la Marjal d’Almenara

Anàlisi del nostre company Ángel Berege del cens de 2016 d’aus nidificants

divendres 23 de desembre de 2016, per  AE-Agró

Com ja sabeu, la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre som uns enamorats de la natura de la nostra comarca. I hui toca parlar d’ocells. Concretament de les aus aquàtiques nidificants de la Marjal d’Almenara i també dels Moros. A continuació podeu llegir un article del nostre company i ornitòleg Ángel Bereje, on analitza i qüestiona l’exactitud de les dades de parelles nidificants del cens oficial de la Conselleria de Medi Ambient. Sembla que les retallades ambientals també han arribat a les aus... Esperem que vos agrade el text i vos recomanem que, després de tanta pluja, aneu a visitar les nostres zones humides. Estan espectaculars d’aigua i això les aus ho agraïxen amb la seua presència.

El passat mes de novembre la Conselleria de Medi Ambient va publicar el cens d’aus aquàtiques nidificants de 2016 en les diferents zones humides del territori valencià. Comparant les dades dels anys anteriors podem comprovar un descens prou considerable en la població nidificant de diferents espècies d’ardeids. Per exemple, la d’agró blau (Ardea cinerea), esplugabous (Bubulcus ibis) o martinet (Nycticorax nycticorax). També han patit este descens poblacions de limícoles com la camallonga (Himantopus himantopus), la carregada (Glareola pratincola) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus); Ràl·lids com el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i la fotja (Fulica atra); I xatracs, tant el d’albufera (Strena hirundo) com el becllarg (Sterna sandvicensis), la mongeta (Sterna albifrons), el fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus) i el curroc (Gelochelidon nilotica).

Per contra, s’ha detectat un augment de les parelles de rovellats (Plegadis falcinellus), orovals (Ardeola ralloides), agrons rojos (Ardea purpurea) i gavines corses (Larus audouinii) i capnegres (Larus melanocephalus). Vull centrar-me, però, en l’anàlisi de les dades que es refereixen concretament a l’espai marjalenc d’Almenara i Sagunt i també a la Marjal del Moros, per a comparar-ne.

La primera dada curiosa és la dels cabussonets (Tachybaptus ruficollis), ja que només apareixen 13 parelles a Almenara-Sagunt. Em semblen molt poques. I més quan es veu les 53 dels Moros. No acabe d’entendre eixa diferència, sobretot perquè els Moros ha estat molt més sec que la zona nord de marjaleria de Sagunt i Almenara. Pense que només a les basses de les Torberes d’Almardà ja arribaven a les 13 parelles (i que no foren més...). Sí que és cert que enguany en els Estanys d’Almenara no s’han vist pràcticament cabussonets. I això crec que es degut a la proliferació del black bass o perca americana (Micropterus salmoides), un autèntic depredador de les aus aquàtiques menudes i de pollets. Això explicaria també, en part, la baixa nidificació als Estanys de les fotges i dels fumarells de galta blanca.

Tampoc no em quadren les quatre parelles de gomet (Ixobrychus minutus) al conjunt de la Marjal d’Almenara. El més xicotet dels ardeids té més exemplars criant només a la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca Penya. Tot i que és molt difícil saber la quantitat real perquè només podem guiar-nos pel seu reclam, paregut a un gos acatarrat. Per altra banda, les xifres de martinets, orovals i agrons rojos són prou positives, igual que les 42 parelles de rovellats, una au que està en expansió per tota la costa mediterrània.

Entre els ànecs em crida l’atenció que només apareguen tres parelles de sivert (Netta rufina) i cap d’ascle (Anas strepera) per a Almenara-Sagunt, on este anàtid és un nidificant escàs però present este any 2016. No puc confirmar la nidificació de l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), però he trobat fins a quatre joves esta tardor en les basses de les torberes.

Si ens parem amb els ràl·lids existix un altra absència inexplicable: el rascló (Rallus aquaticus), un nidificant prou comú. Però, es que la omnipresent polla d’aigua (Gallinula chloropus) no té cap representant a la Marjal dels Moros (???!!!). Sembla que les retallades de pressupost han afectat al número de persones que es dediquen a censar per a l’administració pública, així que no sé fins a quin punt cal agafar-se seriosament estes dades. Si que puc confirmar que Juan Ruiz, company d’Acció Ecologista-Agró que apareix en el llistat de col·laboradors, no ha participat enguany en el cens.

Per a acabar, vull referir-me al descens en les parelles nidificants del corriol camanegre. La pressió humana a les platges està arraconant esta espècie en totes les costes turístiques (la pràctica totalitat de la costa valenciana) i, encara que existeixen mesures de protecció, no s’ha demostrat que siguen efectives.

Com a conclusió vull remarcar la importància de la Marjal d’Almenara i Sagunt per a les aus aquàtiques nidificants. Esta zona humida mereix una figura de protecció superior i una millor gestió dels seus recursos. Este espai natural s’ha convertit en una de les referències més importants per als aficionats a l’ornitologia. Esta mateixa tardor l’equip català Rarebirdspain va guanyar El Gran Reto 2016 (la marató final entre els guanyadors de les diferents maratons ornitològiques celebrades a Espanya i que en esta edició es celebrava a la província de València) gràcies a les espècies que va sumar a la Marjal d’Almardà. Ací vos deixe la crònica.

Ángel Berege, Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El pingüí volador

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles