Arrel de la web > Campanyes > STOP TTIP! > 21 de gener: Dia Europeu d’Accions Descentralitzades contra el (...)

STOP TTIP!

21 de gener: Dia Europeu d’Accions Descentralitzades contra el CETA

Ni Ceta ni TTIP!!!

dimarts 10 de gener de 2017, per  AE-Agró

El CETA, l’Acord Econòmic i Comercial Global entre la Unió Europea i el Canadà, es troba en la fase final del seu procés de ratificació. Este acord neoliberal, conegut també com el "TTIP canadenc", va estar a punt de quedar bloquejat en el Consell Europeu per la negativa del Parlament de Valònia a donar el vistiplau a la seua aprovació. Però, les nombroses pressions internacionals van forçar els belgues a acceptar el CETA. El pròxim 24 de gener l’acord serà votat en la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu. Per este motiu, s’ha convocat per al 21 de gener el Dia Europeu d’Accions Descentralitzades contra el CETA, tractat que podria ratificar-se definitivament en febrer.

Després de la votació en la Comissió INTA, en la següent fase del procés de ratificació del CETA (l’última abans de la seua aplicació provisional), l’acord en la seua totalitat (sense possibilitat d’afegir esmenes) serà votat a principis de febrer en el Ple del Parlament Europeu. En cas de ser ratificat, àmplies seccions del tractat començarien a aplicar-se provisionalment, de forma prèvia a la ratificació final per part dels distints parlaments nacionals.

El CETA ha sigut qüestionat per molts sectors de la societat civil, tant en la Unió Europea com en el Canadà, per no oferir garanties respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals de les persones. En la Unió Europea, més de 3,5 milions de persones han signat una petició en contra del CETA i el seu bessó, el TTIP, el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions que negocien els Estats Units i la Unió Europea.

Malgrat que diversos annexos i “declaracions interpretatives” han sigut afegides al CETA a posteriori per a tractar de sumar suports, estos textos no modifiquen substancialment l’acord, que continua presentant nombrosos problemes. El CETA autoritzaria a milers de corporacions a demandar els governs per adoptar mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del Planeta a través d’un sistema de resolució de conflictes inversor-estat (ICS), d’accés exclusiu als inversors estrangers. Es tracta d’un autèntic sistema legal paral·lel, al qual les corporacions poden acudir per a defendre els seus drets, eludint els tribunals existents, i al qual ni les organitzacions de la societat civil ni les empreses nacionals tenen accés.

Per contra i en contrast amb els drets de les corporacions, les previsions del CETA en quant a drets laborals i desenvolupament sostenible no poden ser efectivament reforçades per mitjà de sancions. Tan sols es queden en declaracions buides que no equilibren altres capítols del tractat que afecten als drets dels treballadors o la protecció del medi ambient. A més a més, el CETA limita seriosament la capacitat dels governs per a crear, expandir i regular els serveis públics i per a revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.

El CETA fa que el Canadà i la Unió Europea siguen més vulnerables a la crisi financera, ja que es produirà una major liberalització dels mercats financers. Un estudi independent dels seus impactes econòmics prediu que es perdran llocs de treball, tant en la Unió Europea com al Canadà, i que els xicotets beneficis del tractat seran fonamentalment per als amos del capital, amb el consegüent augment de la desigualtat.

Cal destacar que el CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactar negativament en drets fonamentals com el de la privacitat i el de la protecció de dades. També limitaria la capacitat de la Unió Europea i el Canadà d’actuar contra patents excessives. Les normes del CETA, en quant a cooperació reguladora i a les regulacions nacionals, posaran obstacles addicionals a les regulacions i reforçaran el paper dels lobbies corporatius en els processos d’elaboració de les polítiques, soscavant potencialment l’adopció de polítiques d’interés públic.

Als dos costats de l’Atlàntic, el CETA exposaria els agricultors a unes pressions competitives que minarien el seu mode de vida, obstruiria les polítiques de compra pública d’aliments locals i amenaçaria els estàndards de producció i processament d’aliments, fent impossible el desenvolupament d’una agricultura sostenible. Les mesures actuals de precaució per a protegir els consumidors, la salut pública i el medi ambient poden ser posades en qüestió pel CETA, ja que ni en el text ni en les declaracions annexes es protegix explícitament el principi de precaució en la política reguladora europea.

Per tots estos motius, les organitzacions que formem part de la campanya estatal #NoalTTIP, en la qual participa Acció Ecologista-Agró a través de la campanya STOP TTIP València, convoquem mobilitzacions en tot el territori espanyol el 21 de gener, Dia Europeu d’Accions Descentralitzades contra el CETA. Mostrem així el nostre rotund rebuig a este acord comercial i comminem al Parlament Europeu, al Parlament Canadenc i als parlaments nacionals, provincials i regionals a votar contra el CETA i defendre així els interessos de les poblacions a les quals representen. Els interessos comercials no poden estar per damunt de la democràcia, els drets de les persones i el Planeta. Per això diem ni CETA ni TTIP!!!

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Centenars d’organitzacions d’Europa i Canadà demanem acabar amb el CETA

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles