Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > Secrets botànics del Castell de Sagunt

Educació Ambiental

Secrets botànics del Castell de Sagunt

Endemismes i plantes curioses que amaga esta emblemàtica muntanya

dijous 2 de març de 2017, per  AE-Agró

Este hivern la Colla Verda, el projecte de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt (Camp de Morvedre, València) i Acció Ecologista-Agró, protagonitza una campanya per a reconquerir els valors mediambientals del Castell de Sagunt. Amb este repte, el passat mes de febrer, la Colla Verda va convocar una visita guiada a la muntanya del Castell i va realitzar una plantació. La pròxima cita serà este mes de març, quan s’organitzarà un segon voluntariat per a reforestar la muntanya. Però, abans de la pròxima plantació, et recomanem que descobrisques els tresors botànics del Castell de Sagunt amb este article de la nostra companya Sara Aunés, coordinadora de la Comissió d’Educació Ambiental d’AE-Agró.

A la muntanya del Castell de Sagunt (Camp de Morvedre, València) trobem la riquesa de la vegetació mediterrània. En ella lluiten per l’equilibri espècies endèmiques i altres introduïdes pels humans. Diferents civilitzacions han triat al llarg del temps esta muntanya per al seus assentaments. La seua localització privilegiada, en relació amb el medi, ha contribuït. Una muntanya poc elevada que mira a la mar. Concretament als dos aiguamolls que l’envolten: la Marjal d’Almenara i la dels Moros. La proximitat d’un canal de comunicació amb les terres de l’interior com és el Riu Palància i la seua situació entre dues serres, la Calderona i Espadà, convertixen esta muntanya en un enclavament únic.

Hui en dia abunden les restes arqueològiques, pedres que mostren com han sigut utilitzades per diferents temps i per diferents funcions, a l’igual que tots els recursos d’esta muntanya eminentment mediterrània. Així, la base del seu patrimoni no és altra que el recurs natural.

Trobem, envoltant les pedres, tots els arbres que han acompanyat estes civilitzacions al llarg de la història i que, en algun moment, foren tan importants com per a ser associats als Déus i Deesses. Els més representatius de la cultura grecoromana i dels quals podem gaudir hui en dia en la muntanya són l’olivera (Olea europea), consagrada a Minerva, deessa de les arts de la guerra; el xiprer (Cupressus sempervirens), associat a Plutó, el déu del més enllà; l’alzina (Quercus ilex), a Júpiter, i el pi, en este cas blanc (Pinus halepensis), a Cíbele. A més a més de tots estos arbres "sagrats", també trobem a la muntanya fruiters típicament mediterranis com la figuera (Ficus carica) o el mangraner (Punica granatum).

Entre les espècies arbustives no ens en falta cap, amb un passeig podem observar el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’arçot (Rhamnus lycioides), l’aladern (Rhamnus alaternus)... Però, a més a més, podem descobrir altres espècies no tan comunes, fins i tot endèmiques. Un endemisme és una espècie que sols es localitza a una regió geogràfica molt concreta i fora d’ella no la podem trobar. És per esta raó per la qual tenen una importància especial, i per la qual s’han d’intentar conservar amb una major intensitat. Perquè si desapareixen en este espai concret en cap altre lloc les podrem trobar. A la muntanya del Castell de Sagunt s’han identificat dos endemismes: la campaneta de roca (Leucojum valentinum) i la Centaurea saguntina.

La campaneta de roca és un fina planta bulbosa amb una flor blanca en forma de campaneta, com indica el seu nom, que florix a l’estiu. Habita en pastures i en fissures de roca calcària i normalment en zones amb orientació sud a sud-est. El Leucojum valentinum es distribuïx per les muntanyes litorals des d’Orpesa fins a Almenara i també en algun altre punt concret com és la Muntanya del Castell de Sagunt, les muntanyetes del Puig o LLombai. Sembla que la seua principal amenaça ha sigut l’expansió urbanística litoral, ja que suporta els incendis fàcilment. Es tracta d’una espècie que passa molt desapercebuda per la seua floració al mes d’ agost, però, pel seu caràcter endèmic, és d’un alt valor botànic.

La Centaurea saguntina, per la seua part, és una altra planta humil amb flor, de tija fina molt ramificada. La seua flor ix d’un capoll punxegut amb fins pètals de color morat púrpura. Es tracta d’una planta helòfila. Això vol dir que necessita una bona quantitat de Sol per a créixer i es troba en terrenys de secà. La seua distribució és molt semblant a la del Leucojum valentinum. Per tant, fixeu-vos bé quan passegeu pel Castell de Sagunt, perquè el seu port menut la fa difícil d’albirar.

A més a més d’estos dos endemismes, també trobem altres curiositats botàniques en esta muntanya, com per exemple l’Anagyris foetida, anomenada popularment com tramusseres, herba del moro o garrofer del diable o pudent. D’esta planta es diu que fou portada per la població musulmana i se solen trobar envoltant fortificacions, ja que sembla que s’utilitzava com a arma defensiva, fregant-la a les puntes de les fletxes perquè deixara el seu verí altament tòxic.

L’Anagyris foetida és un arbust mediterrani al·lòcton a casa nostra que pot arribar a créixer fins els dos metres d’altura. Té la particularitat de perdre les fulles a l’estiu com a adaptació a les temporades de calor. A la tardor, amb les pluges, li tornen a brotar. La seua floració és d’hivern, així que ens facilita tindre flors a les nostres muntanyes en totes les estacions. Si us fixeu, voreu el seu fruit. És com una xicoteta garrofa amb la pell més fina. Les llavors que porta dintre són distribuïdes per diferents aus com les busqueretes o els mosquiters. La distingireu per la seua flor groga i les seues fulles arrodonides.

Altra espècie introduïda que no necessita presentació és la palera (Opuntia ficus-indica), originària del continent americà. Esta planta carnosa de la família dels cactus, que per la seua capacitat a suportar la mancança d’aigua i la seua reproducció per fragments s’ha estés per les nostres terres, ha esdevingut una espècie exòtica invasora que està perjudicant la biodiversitat de les nostres muntanyes. De la palera es menjaven els seus fruits, sempre fugint del perill de les seues punxes. El seu cultiu també estava lligat al tiny roig de teixits, ja que esta planta esta associada a una cotxinilla que al xafar-la treia el líquid (sang) roig que s’usava per a tenyir. Actualment a la muntanya del Castell de Sagunt s’ha distribuït una varietat de cotxinilla (concretament la Dactylopius Opuntiae) amb l’objectiu de controlar la població d’Opuntia ficus-indica. Si veieu unes taques blanques a les seues pales, sapieu que és este insecte que se l’està menjant.

Tant les plantes com les persones hem lluitat al llarg dels segles per a conquerir el Castell de Sagunt. En l’equilibri està la virtut. Nosaltres les volem donar a conéixer i col·laborar amb totes aquelles entitats que vulguen mantindre el seu equilibri. Si tu també vols col·laborar en la reconquesta mediambiental del Castell de Sagunt, et convidem a sumar-te a la pròxima plantació de la Colla Verda, programada per al pròxim diumenge 12 de març. Per a participar només has d’enviar un correu electrònic a agromorvedre@gmail.com o telefonar pels matins al 687 335 095. T’esperem!!!

Sara Aunés i Marqués, Comissió d’Educació ambiental d’AE-Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Els col·legis de Sagunt celebren el Dia de l’Arbre Escolar

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles