Arrel de la web > Notícies > Opinió > La carretera de l’Albufera

Pam a pam

La carretera de l’Albufera

Cal restringir el trànsit de vehicles motoritzats per la CV-500

divendres 24 de març de 2017, per  AE-Agró

Està d’actualitat la carretera CV-500, que travessa de nord a sud el Parc Natural de l’Albufera. La instal·lació de guals i semàfors, en el tram que creua El Perellonet, ha sigut contestada per alguns veïns. Des del nostre punt de vista, estes mesures (encara que puguen ajudar a la pacificació del trànsit i per tant resultar positives) són massa prudents, seria necessari anar més enllà establint restriccions als vehicles a motor. No basten mesures de pacificació per a desmuntar el model de transport individual exacerbat que patim. L’existència d’esta carretera ho ve a demostrar, perquè després de 30 anys de Parc Natural pareix prou clar que els problemes causats per la CV-500 no es van a resoldre amb mesures suaus.

Caldria intensificar la pressió, amb els incentius i canvis necessaris, perquè el sistema viari del Parc Natural disminuïsca l’impacte ambiental actual i siga mínimament coherent amb el seu entorn. I açò implica, com planteja Joan Olmos, un "replantejament del model de transport metropolità que facilite la mobilitat a peu i la bici i es construïsca un potent i fiable sistema de transport col·lectiu perquè l’automòbil no monopolitze l’ús de l’espai públic".

Continuar "subvencionant" al trànsit privat, un trànsit de pas en gran manera, permetent-li discórrer, i a vegades, atallar per la molt agressiva carretera CV-500 és un error perquè es fomenten/toleren activitats danyoses per al Parc en zones d’alta protecció el valor ambiental del qual disminuïx per la seua existència.

Entenem que la Devesa de l’Albufera és una de les àrees més valuoses del Parc i també de les més fràgils i escasses, menys de 1.000 hectàrees de les 20.000 que té el Parc Natural. És la vora més valuosa del llacuna, un sistema singular.

La carretera separa dos ecosistemes, la llacuna de l’Albufera i el cordó dunar de la Devesa (amb els seus boscos, mallades, zones humides...) units des del seu origen, interrompent o dificultant els fluxos i intercanvis existents entre els dos sistemes. L’extraordinari interés paisatgístic d’algunes zones puntuals és compromés per la CV-500. Les vistes a l’Albufera constituïxen els punts escènics més valorat pels usuaris. Són imatges que sintetitzen la imatge de la llacuna per a la ciutadania.

El seu volum de trànsit és una font de soroll que dificulta o impedix percebre sons naturals, disfrutar del silenci o els sons agradables, esperables en un espai natural. Produïx una contaminació sònica enorme que se sent pràcticament en tota la Devesa, fins a les dunes immediates a la mar.

És una de les carreteres amb major mortaldat faunística d’Espanya. Els atropells de la fauna salvatge són un greu problema ambiental i causen accidents de trànsit: volantades, frenades. En el 8,5% d’accidents està implicada la fauna silvestre i anualment s’incrementa el nombre d’atropells i els seus costos socioeconòmics i biològics . Els vehicles també impacten sobre la coberta vegetal (arbres, arbustos) de l’entorn immediat a la carretera.

Un elevat percentatge dels incendis dels boscos i matolls del Saler tenen el seu origen en zones immediates a la carretera CV-500. Aïlla al poble del Saler del seu port, en un tram on la CV-500 és una autovia, ja que suposa una barrera difícilment franquejable per als seus veïns.

Este fort impacte ambiental ha sigut reconegut en els documents de planificació del Parc. Ja en 1980 es proposava adoptar mesures , per "la seua agressivitat al medi", per a resoldre "la seua condició de via per a trànsit de pas cap al Perellonet , Cullera... que hauria de trobar la seua solució fora d’este entorn". No obstant s’ha fet molt poc en este sentit, més prompte al revés.

Proposem, esquemàticament, sense propugnar solucions simples a un problema complex que ha d’abordar-se en profunditat, que la CV-500 només hauria de donar servei al trànsit rodat privat fins al Palmar. Més al sud només tindria accés el transport públic, els usos agraris de l’àrea, els ciclistes i els vianants.

L’accés al Perelló, Perellonet i altres poblacions més al sud dels usuaris que utilitzen vehicles motoritzats privats es realitzaria des de l’A-38 i les seues connexions amb les poblacions citades. La diferència en kilòmetres és escassa i es tracta de donar avantatges ("subvencionar") altres prioritats, perquè altres mitjans de transport puguen competir.

Pot paréixer una proposta excessiva però podríem fixar-nos en el cas de Doñana. El Coto de Doñana, la principal zona humida ibèrica, separa Huelva i Cadis, que es comuniquen donant una gran volta per Sevilla. En els 70 va haver-hi una gran polèmica quan es va pretendre construir una carretera que les unira travessant el Coto de Doñana. La campanya nacional i internacional (els xiquets nòrdics, per exemple, van aportar les seues corones perquè les oques tornaren de les seues hivernades) va frenar el projecte. Necessitarà l’Albufera els xiquets i xiquetes valencians?

Eva Tudela Rojas, presidenta d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat en castellà el 19 de març de 2017 en Levante-EMV.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Un territori foradat

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles