Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > Contra l’acaçament vial i la supremacia del cotxe

València en Bici

Contra l’acaçament vial i la supremacia del cotxe

Article d’opinió del nostre company Fernando Mafé

dimarts 4 de juliol de 2017, per  AE-Agró

Desgraciadament, i fruit d’una mentalitat equiparable al masclisme o al racisme, la lupa amb la qual últimament es mira cada acció d’un ciclista en una carretera o en uns dels nostres carrers té cent vegades més augment i repercussió que qualsevol altra produïda pel conductor d’un altre mitjà de transport. Especialment dels cotxes. Per exemple, si un ciclista és captat per alguna càmera circulant per un lloc indegut, hem de tindre clar que serà notícia en alguns mitjans de comunicació locals i, de forma quasi automàtica, l’opinió negativa es generalitzarà sobre la resta de la comunitat ciclista: “què paguen impostos”, “els ciclistes fan el que els dóna la gana”, "no complixen les normes"…

Al contrari, també hem de tindre clar que no serà notícia el fet que, en una via el límit de la qual siga 50Km/h, la major part dels milers de vehicles que la transiten diàriament ho facen circulant per damunt de la velocitat permesa. En este cas, mai no escoltarem frases que impliquen o acusen a tota la comunitat de persones que conduïxen. Quina casualitat!!!

Ens acusen d’irresponsables i inconscients per circular amb les nostres bicis per carreteres nacionals, comarcals, avingudes i carrers de trànsit més o menys intens: “els ciclistes són uns suïcides”, “després es queixen dels atropells”, “és estrany que no hagen més morts”, “van entorpint el trànsit”... Fins i tot, quan intentem argumentar que tenim exactament els mateixos drets a circular per estes vies, hi ha qui fa un pas més i ens titla directament de fanàtics i radicals.

Pot pareix exagerat, però eixa és l’estructura mental del món al revés que estan creant alguns mitjans d’informació i grups de pressió amb la seua desproporcionada manera d’enfocar i contar la realitat. Ho fan de tal manera que la solució es presenta com el problema i el verdader problema es presenta com la consternada víctima: “per culpa del carril bici hi ha embossos”, “els ciclistes econazis odien els nostres cotxes i la nostra llibertat”…

Per a estes veus que repetixen, una vegada i una altra, eixes absurdes consignes depreses, el problema no són els 1,2 milions de barrils de petroli que el nostre país crema cada dia. Ni tampoc les més de 30.000 morts prematures que s’han produït a causa de la contaminació en els últims anys. El problema no són els milions i milions d’euros de recursos públics estatals que es dediquen a fomentar i alimentar el Canvi Climàtic o a rescatar autopistes. Al paréixer, el problema som qui senzillament creiem que el present i futur de les ciutats i pobles ha de sostindre’s en criteris de salut, benestar, proximitat i qualitat ambiental.

Al paréixer als que repetixen incansablement les teories que alimenten el discurs de l’odi ciclista, la ciència només els interessa quan els convé de forma personal, ben siga aplicada a un nou cotxe que aparca a soles, per a l’últim model de smartphone, per a l’avançat tractament d’una malaltia o per a viatjar en l’AVE a la velocitat del raig. Però, quan la ciència els diu “atenció humans, el nostre planeta s’està calfat perillosament i hauríem de fer alguna cosa ja” o "la solució als problemes passa per una decidida gestió ambiental de les ciutats", aleshores, és quan miren a un altre costat, desprecien la ciència i obliden tot indici de sensata racionalitat.

Resulta molt trist que esta estructura mental no faça una altra cosa que perpetuar l’estatus de supremacia d’una part de la ciutadania sobre l’altra. Un estatus que al final sempre s’acaba traduint en ocupació desproporcionada de l’espai disponible, en acaçament, en agressivitat, en atropells, en accidents i en morts. Doncs, al cap i a la fi, qui optem per la bici som, segons eixa mateixa mentalitat, una sort de ciutadania de tercera classe que “anem molestant al trànsit” i “que ens fan carrils bici i damunt ens queixem”.

L’últim que es pretén amb este text és negar la nostra responsabilitat col·lectiva i personal en el projecte comú de la convivència. Tampoc no cal negar que dins de la creixent massa ciclista hi ha un bon nombre d’irresponsables i maleducats que repliquen actituds hostils en el pitjor dels casos i demostren poca atenció cívica en moltes ocasions. No obstant això, i sense justificar-ho en absolut, és important remarcar que les conseqüències de certes conductes negligents sobre una bicicleta no són en absolut comparables a les fatals tragèdies que pot produir un automòbil conduït de forma irresponsable o simplement imprudent.

És hora de cridar a les coses pel seu nom: l’acaçament vial està en la carretera i en el carrer, però també en la tinta i en la boca de qui propaga eixa mentalitat basada en la supremacia del cotxe.

Fernando Mafé, València en Bici-Acció Ecologista Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Per un Parc Natural sense mortalitat

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles