Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > Macròfits? Això què és?

Educació Ambiental

Macròfits? Això què és?

Et presentem les espècies més comunes de vegetació subaquàtica

dimecres 5 de juliol de 2017, per  AE-Agró

Com ja sabeu, la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre som uns enamorats de la natura de la nostra comarca. I hui volem que vos enamoreu, o com a mínim descobriu, els macròfits, les plantes subaquàtiques que podem trobar a les marjals, estanys i llacunes del Camp de Morvedre. Com voreu a continuació, el seu nom acostuma a ser impronunciable (Myriophyllum spicatum, Ceratophyllum demersum, Potamogeton pectinatus, Potamogeton nodosus, Chara hispida…). Però, vos animem a fer un esforç i aprendre’l, ja que els macròfits son de vital importància per a la conservació dels nostres ecosistemes aquàtics. Sense estes plantes tan particulars, la vida a la marjal no seria igual...

Si has vingut amb nosaltres a alguna activitat a la Marjal d’Almenara, la Marjal dels Moros o la Font de Quart, segur que ens has escoltat dir uns vocables pràcticament impronunciables: Myriophyllum spicatum, Ceratophyllum demersum, Potamogeton pectinatus, Potamogeton nodosus, Chara hispida… Es tracta del nom científic de les principals espècies de macròfits que podem trobar en els ecosistemes aquàtics del Camp de Morvedre. Però, què són els macròfits i quina importància tenen?

Doncs, els macròfits són espècies de vegetació aquàtica, la presència de les quals ens indica que l’aigua és de bona qualitat, ja que la majoria d’elles aporten més oxigen del qual consumixen. A més a més, estes plantes donen refugi a peixos, amfibis i altres animals aquàtics i són la base de la cadena tròfica. Tanmateix, la seua presència en les nostres marjals va patir un fort declivi durant el passat segle per culpa de la contaminació de l’aigua.

En el primer nivell de macròfits trobem el llimac, un conjunt d’algues filamentoses que normalment són les primeres a colonitzar estanys, marjals i llacunes per a després donar pas a l’asprella. Però, si la càrrega de fòsfor i nitrogen de l’aigua és massa alta, pels vessaments de productes agrícoles o de detergents, la proliferació d’algues quan fa calor és tan elevada que es trenca la cadena dels macròfits.

L’aigua aleshores deixa de ser transparent, es torna de color verd i la llum no arriba al fons, impedint així que es puguen desenvolupar la resta d’espècies de vegetació aquàtica i tot l’ecosistema es ressent. Este procés es coneix com eutrofització i fins i tot pot desencadenar en casos d’anòxia: l’aigua es podrix, perd l’oxigen i els peixos moren ofegats.

Si el cicle dels macròfits no es trenca, al llimac li seguix l’asprella, com hem dit, que ja són algues superiors com la Chara hispida. Estes plantes ja tenen un balanç positiu d’oxigen: produïxen més del qual consumixen, permetent així que l’aigua siga transparent i de bona qualitat. Finalment, en un tercer nivell de macròfits tindríem espècies com el Myriophyllum spicatum, el Ceratophyllum demersum, el Potamogeton pectinatus i el Potamogeton nodosus, que a diferència del llimac i l’asprella són plantes aquàtiques superiors: tenen flor i fruit.

De totes elles, una de les més emblemàtiques és el Potamogeton nodosus, conegut popularment com llengua d’oca i que l’il·lustre botànic Cavanilles va trobar a la Font de Quart durant el seu pelegrinatge per terres valencianes. Cavanilles també va trobar a la comarca nenúfars (Nymphaea alba), espècie del tercer nivell de macròfits que va desaparéixer de les nostres marjals en la dècada dels 90 del segle passat. Ara és responsabilitat de totes i tots que la llengua d’oca i la resta de macròfits no córreguen la mateixa sort que els nenúfars.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Secrets botànics del Castell de Sagunt

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles