Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > El declivi de la gambeta

Educació Ambiental

El declivi de la gambeta

Et necessitem per a salvar la Dugastella valentina i la Palaemonetes zariquieyi

dijous 5 d'octubre de 2017, per  AE-Agró

El passat mes de setembre, Acció Ecologista-Agró va organitzar, amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient i l’Ajuntament de Sagunt (Camp de Morvedre, València), un taller de seguiment i cens de gambeta. La cita, celebrada a La Casa Penya, tenia com a objectiu formar a voluntaris per a desenvolupar una nova iniciativa de ciència ciutadana per a l’estudi i la conservació de la gambeta. El motiu? Doncs, el preocupant declivi de les gambetes a les nostres zones humides litorals, temàtica sobre la qual la Comissió d’Educació Ambiental d’AE-Agró ha redactat el següent article. Esperem que vos agrade i que vos anime a participar en el seguiment i cens de gambetes que convocarem el pròxim any.

Les gambetes, anomenades en castellà quisquillas o camarones, són un grup d’espècies de crustacis decàpodes, com per exemple els carrancs i les llagostes. A les aigües continentals del País Valencià trobem fins a sis espècies autòctones diferents, dos de les quals habiten en zones humides litorals: la Dugastella valentina i la Palaemonetes zariquieyi. Normalment no superen els 50 mm de longitud i viuen aproximadament un any, durant el qual s’alimenten de restes orgàniques i vegetació aquàtica, ja que són detritívors.

Fins a mitjans del segle passat, podíem trobar gambetes en pràcticament totes les séquies, ullals, canals i llacunes de les marjals valencianes. Les seues poblacions eren tan grans i nombroses que inclús formaven part de la dieta dels humans que vivien al costat dels aiguamolls. Se les menjaven fregides, en truita o en coques i també les utilitzaven com aliment per als animals de casa, per exemple les gallines, o com esquer de pesca.

Però, ara, menjar-se una truita de gambetes autòctones podríem dir que és com menjar caviar. Les nostres gambetes estan desapareixent de les zones humides litorals. El motiu del seu declivi sembla ser la degradació del seu hàbitat, la contaminació de l’aigua i probablement la presència de l’invasor i exòtic cranc roig americà (Procambarus clarkii). Tres factors, vinculats al ser humà, que estan posant contra les cordes a la Dugastella valentina i la Palaemonetes zariquieyi.

A la Marjal d’Almenara, per exemple, ja no trobem la Dugastella valentina, que va desaparéixer d’este aiguamoll en el trànsit del Segle XX al XXI. I la Palaemonetes zariquieyi només resistix en la microreserva de flora de les Torberes d’Almardà. Esta zona, a més a més de tindre una bona qualitat de l’aigua i macròfits, es caracteritza per no agradar massa al cranc roig americà, ja que té una salinitat prou alta. Per això, sospitem que la supervivència de la Palaemonetes zariquieyi en este racó de la marjal es deu a l’absència de Procambarus clarkii.

Per a confirmar esta teoria i intentar corregir la delicada situació de les nostres gambetes, el passat 20 de setembre Acció Ecologista-Agró i la Conselleria de Medi Ambient van realitzat a La Casa Penya un taller de cens i seguiment de Dugastella valentina i Palaemonetes zariquieyi. L’objectiu? Doncs, posar en marxa un nou voluntariat científic per a estudiar i protegir les nostres gambetes, un tresor natural de les nostres marjals que cal conservar per a evitar que s’acabe extingint.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Secrets botànics del Castell de Sagunt

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles