Arrel de la web > Campanyes > Vencejos > Les falcies poden adoptar pollets que no són seus?

Falcies

Les falcies poden adoptar pollets que no són seus?

Un primer estudi realitzat per AE-Agró a Almansa conclou que és "altament probable" que els Apus apus accepten cries que no siguen seues i fins i tot d’altres espècies

dimecres 17 de gener de 2018, per  AE-Agró

Durant l’estiu de 2017, Acció Ecologista-Agró va realitzar un estudi a la localitat manxega d’Almansa per a provar l’adopció de pollets de falcia (Apus apus) per altres parelles i la incidència de la seua introducció en la reocupació del niu en anys successius. En principi, si tenim en compte les reintroduccions realitzades durant el projecte, la taxa inicial d’adopció es del 77’77%, incloent fins i tot una cria d’altra espècie. Concretament, una oroneta cuablanca (Delichon urbica). Per tant, de l’estudi realitzat a Almansa podem concloure que resulta "altament probable" que les falcies accepten pollets que no siguen els seus i inclús cries d’altres espècies. Però, caldrà continuar amb este projecte per a confirmar esta hipòtesi.

Des de fa anys el nostre company Santiago Gasset, membre del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera, desenvolupa un voluntariat de recuperació i cria de pollets de falcia (Apus apus) a la localitat manxega d’Almansa, on treballa. Puntualment, tant els criadors voluntaris del projecte com el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre d’Albacete es veuen superats pel nombre de cries òrfenes, motiu pel qual s’introduïxen els pollets en nius que tenen controlats a Almansa, realitzant després un seguiment posterior.

Tanmateix, l’estiu passat el nostre company va decidir fer un pas mes i, amb la col·laboració d’Alfredo Martínez i Alfonso Baeza, va realitzat un estudi més rigorós i precís sobre l’adopció de cries que no són seues per part de les falcies. L’estudi es va desenvolupar en la teulada d’una casa d’Almansa, on es van inventariar l’11 de juliol de 2017 un total de 28 nius d’Apus apus, 17 dels quals estaven ocupats durant la temporada de cria (9 en la cara oest de la casa i 8 en la sud).

Durant el mes de juliol es van introduir en estos nius, amb el vistiplau del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre d’Albacete i dels agents mediambiental de la zona, un total de set pollets de falcia, un de falcia pàl·lida (Apus pallidus) i també un d’oroneta cuablanca (Delichon urbica), tots ells arreplegats per veïns d’Almansa i marcats amb colors per al seu seguiment posterior. Paga la pena destacar que es va respectar sempre el criteri de no ajuntar més de tres cries per niu, que és el nombre màxim de pollets que alimenten els Apus apus.

Durant el període de l’estudi, que es va perllongar fins a finals d’agost de 2017, es van realitzar com a mínim quatre revisions diàries dels nius, durant les quals es va comprovar que quatre pollets havien sigut rebutjats: dos Apus apus, un dels quals va morir, l’Apus pallidus, que també va morir, i el Delichon urbica. La falcia i l’oroneta cuablanca recuperades amb vida, després de constatar que estaven en bones condicions de salut, van ser col·locades en altres nius alternatius, on finalment van ser adoptades pels adults d’Apus apus.

Inicialment el resultat d’acceptació per part de les falcies va ser del 55’55% (5 de 9 pollets), xifra que només per a les cries d’Apus apus augmenta fins al 71’42% (5 de 7). Si tenim en compte les dues reintroduccions posteriors amb èxit, la taxa d’adopció final se situa en el7’77% (7 de 9) i inclou una au d’una espècie diferent (Delichon urbica). Per a Apus apus, la taxa d’adopció final va ser del 85’71% (6 de 7).

En funció d’estos resultats, podem concloure que es pot considerar com "altament probable" que les falcies accepten en el seus nius pollets que no siguen seus, fins i tot d’altres espècies. Esta dada pot resultar útil per als centres de recuperació de fauna silvestre, que en juny i juliol se solen col·lapsar per l’arribada massiva de cries d’Apus apus. Tanmateix, seria recomanable realitzar este mateix estudi amb més individus i amb millors recursos materials, per exemple instal·lant càmeres de seguiment en els nius, per a confirmar esta teoria.

Si vols ampliar la informació d’este estudi, consulta el document adjunt d’este article, on trobaràs un informe amb més detall del treball desenvolupat pels nostres companys d’AE-Agró a Almansa.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Modelo de escrito denunciando la destrucción de nidos de vencejo o avión común

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles