Arrel de la web > Notícies > 8M: Juntes som més!

Pam a pam

8M: Juntes som més!

Compartim el manifest de la vaga feminista

divendres 9 de març de 2018, per  AE-Agró

Les dones cuidem la Terra, cuidem la Vida. Treballem en tots els àmbits laborals i també a casa. Lluitem en tots els fronts. Pam a pam, defenem la natura. Però, el nostre treball no és reconegut en termes d’igualtat. I, a més a més, patim la violència masclista. Per això, Acció Ecologista-Agró s’ha sumat a la vaga feminista d’este 8 de març amb l’objectiu de reivindicar-nos com a dones, fer-nos visibles i dir PROU! a la discriminació i a la violència masclista. A continuació compartim el manifest de la vaga que es va llegir a la manifestació de València, en la qual vam participar amb una pancarta amb el lema "Dones ecofeministes, també som ací".

JUNTES SOM MÉS. Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defendre els nostres drets conquistats. Va ser la unió de moltes dones en el món, la que va aconseguir grans victòries per a totes nosaltres i ens va portar drets que posseïm hui. Ens precedix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portar la Segona República, les que van lluitar en la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van ser part de les lluites antiimperialistes. No obstant, sabem que encara no és prou: queda molt per fer i nosaltres continuem lluitant.

La sororitat és la nostra arma, és l’acció multitudinària la que ens permet continuar avançant. La data del 8 de març és la nostra, internacional i reivindicativa. Hui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

La nostra identitat és múltiple, som diverses. Vivim en l’entorn rural i en l’entorn urbà, treballem en l’àmbit laboral i en les de les cures. Som paies, gitanes, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no estan: som les assassinades, som les preses. Som TOTES. Juntes hui parem el món i cridem: PROU! davant de totes les violències que ens travessen.

PROU! d’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes (d’altra banda insuficient) es dote de recursos per al desenvolupament de polítiques reals que ajuden a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i xiquetes. Denunciem la repressió a qui encapçala la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! de violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones siga qual siga la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a totes hores. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos, que afecta de mode encara més marcat a dones en situació de vulnerabilitat com a dones migrades i treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys siga una realitat.

PROU! d’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals! Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses.

DONES LLIURES, EN TERRITORIS LLIURES!

Som les que reproduïxen la vida. El treball domèstic i de cuidats que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament siga gratuït o estiga devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Hui, amb la vaga de cures en la família i la societat, donem visibilitat a un treball que ningú no vol reconéixer, ja siga en la casa, mal pagat o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures siga reconegut com un bé social de primer orde, i exigim la redistribució d’este tipus de tasques.

Hui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Cridem a la rebel·lia i a la lluita davant de l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades. No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els hòmens pel mateix treball. Per això, hui també fem vaga laboral.

Vaga contra els sostres de cristall i la precarietat laboral, perquè els treballs a què aconseguim accedir estan marcats per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes del desocupació. Molts dels treballs que realitzem no posseïxen garanties o no estan regulats. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per hòmens. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de la bretxa de gènere.

PROU! de discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona siga la principal causa de pobresa i que se’ns castigue per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres per tindre major edat, ser migrada i estar racialitzades, per tindre diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeta desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia; i que l’ocupació s’adapte a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de menyscabar les nostres expectatives personals ni professionals.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a sofrir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cures, o que hem desenvolupat en el camp, siga reconegut en el càlcul de les pensions igual que el treball laboral i lluitem per la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra del Canvi Climàtic i en la preservació de la biodiversitat . Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Recolzem el treball de moltes companyes que posen en risc la seua vida per defendre el territori i els seus cultius. Exigim que la defensa de la vida se situe en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte, i per això, també fem vaga de consum. Prou ja de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la despatologització de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

L’educació és l’etapa principal en la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i per això les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista. Lliure de valors heteropatriarcals des dels primers trams educatius, en els quals les professores som majoria, fins a la universitat. Reivindiquem també el nostre dret a una formació afectiu-sexual que ens ensenye en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeta una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica en les aules.

Exigim un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegue la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere siga transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha sigut callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA! VIVA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal. Diem PROU! al racisme i l’exclusió. Cridem ben alt: No a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones refugiades per tot el món, dones que estem sent victimitzades, oblidades i violentades. Exigim l’acollida de totes les persones migrades, siga pel motiu que siga. Som dones lliures en territoris lliures!

Denunciem les retallades pressupostàries en els sectors que més afecten les dones: el sistema de salut, els servicis socials i l’educació.

Denunciem la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem la greu repressió i les retallades de drets que estem patint.

Exigim plena igualtat de drets i condicions de vida, i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Hui, la vaga feminista no s’acaba:
SEGUIREM FINS A ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : AE-Agró i Per l’Horta reclamem un nou finançament respectuós amb el territori

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?