Arrel de la web > Comissions > Energia > Tanquem Cofrents > Camions radioactius al Port de València

Tanquem Cofrents

Camions radioactius al Port de València

El descontrol de la indústria nuclear

divendres 16 de març de 2018, per  AE-Agró

L’aparició de quatre camions amb càrrega radioactiva en el Port de València constituïx al mateix temps un enigma i un símptoma de la situació actual de la indústria nuclear. Els detectors i espectròmetres del Port van detectar el 22 de febrer cobalt 60, element radioactiu produït en centrals nuclears, en un contenidor procedent de l’Índia. Set dies després, es van trobar en tres camions procedents del Marroc gal·li 66 i plutoni 239, elements radioactius generats en reactors i usats en la fabricació d’armes nuclears. A més a més, també es va detectar urani 235, que quan la seua proporció és baixa (menor del 5%) s’usa com a combustible en reactors nuclears, però també es pot fer servir per a fabricar bombes en concentracions superiors al 90%.

L’Índia té una indústria nuclear pròpia molt desenvolupada que fins i tot li ha permés realitzar ja proves nuclears. El cobalt 60 present en la mercaderia del camió indi pot procedir de qualsevol reactor d’este país. Fins i tot ha pogut introduir-se en la fabricació de l’acer a partir de ferralla contaminada. No obstant, és molt més difícil dilucidar la procedència dels radioisòtops dels camions del Marroc, ja que este país no posseïx centrals nuclears ni cap instal·lació que permeta fabricar-los ni emmagatzemar-los. L’existència d’estos isòtops en l’adob marroquí resulta molt difícil d’explicar.

És de ressenyar també que estos radioisòtops s’han detectat amb uns pòrtics operatius des de 2011 i la instal·lació dels quals no és obligatòria, per la qual cosa cal preguntar-se les ocasions en què ha pogut penetrar mercaderia contaminada en el Port de València o en altres ports espanyols. En ocasions anteriors s’han produït fusions de fonts radioactives amagades entre la ferralla en acereries espanyoles. El cas més cèlebre va ser la fusió d’una font de 100 curis de cesi 137 en la factoria d’Acerinox en Los Barrios (Cadis) en l’any 2012, que va generar un núvol radioactiu que es va detectar fins en el nord d’Itàlia i va generar tones de cendres radioactives. Però, abans ja hi havia hagut incidents amb ferralla contaminada radioactivament en acereries espanyoles en 1999, 2001, 2003 i 2011. Arran d’este últim incident moltes acereries van col·locar pòrtics de mesura en les seues portes de forma voluntària.

Donada la falta de control del material radioactiu per la indústria nuclear es fa imprescindible la instal·lació de pòrtics de mesura en ports, aeroports i empreses de foneria. Així mateix hauria de ser obligatòria la traçabilitat de la ferralla. En el cas que ens ocupa és imprescindible una investigació per a esbrinar l’origen dels radioisòtops trobats. Així mateix és obligatori que les empreses d’origen es facen càrrec de les substàncies radioactives que de cap manera han d’emmagatzemar-se en instal·lacions espanyoles.

En qualsevol dels casos, l’aparició d’estes substàncies en la càrrega d’estos camions denota l’absolut descontrol dels materials fabricats per la indústria nuclear, la qual cosa suposa ja un problema global. Algunes vegades s’han extraviat materials radioactius per pura deixadesa, però també han ocorregut robatoris. De fet, és prou coneguda la desaparició de materials radioactius en els països de l’antiga Unió Soviètica després de la caiguda del mur de Berlín i l’existència d’un pròsper mercat negre de materials radioactius d’esta procedència en els anys posteriors. Actualment este problema afecta a tot el món.

A Espanya mateix, per posar només dos exemples, va haver-hi un robatori d’urani enriquit al 4’5% en la fàbrica de combustible nuclear de Juzbado (Salamanca) en 2006. Mai no es van trobar els culpables. I en 2011 la central nuclear d’Ascó va extraviar 233 fonts radioactives, motiu pel qual va ser multada amb 1’1 milions d’euros. Esta deixadesa i descontrol dels materials radioactius posen en perill les poblacions i ecosistemes, inclús si estan molt allunyats de les instal·lacions on es va produir la contaminació.

Però, a més a més, hi ha el risc gens llunyà de la seua utilització amb fins terroristes. Els serveis d’intel·ligència occidentals són conscients des de fa anys de l’interés dels grups gihadistes a aconseguir materials radioactius per a la fabricació de bombes brutes. Estes bombes són explosius convencionals recoberts dels materials radioactius de forma que a l’esclatar deixen extenses zones contaminades. En conclusió, cal ser conscients que el perill de les instal·lacions nuclears no es limita als accidents, sinó que és consubstancial a esta indústria i suposa un motiu més per a abandonar-la i substituir-la per les energies renovables.

Francisco Castejón (Moviment Ibèric Antinuclear) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents).

*Este article va ser publicat el 14 de març de 2018 en eldiario.es.

La plataforma Tanquem Cofrents està formada per Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Plataforma Per Un Nou Model Energètic, Salvemos Mijares, Marfull, Xúquer Viu, La Ribera en Bici, Espai Alternatiu, Intersindical Valenciana, CGT, PAH-València, Associació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA) i el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA).

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Per un futur renovable

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles