Arrel de la web > Comissions > Forestal > Volem un món rural viu?

Comissió Forestal

Volem un món rural viu?

Sobre la manifestació del 26 de maig

dilluns 4 de juny de 2018, per  AE-Agró

Si busquem un món rural viu, el pitjor que podríem fer seria "matar" els seus principals valors. És una notable falsedat, farcida de demagògia i sense cap base objectiva, afirmar que el fet de regular usos, per a compatibilitzar interessos, té efectes negatius generals per al conjunt de la població rural. Malgrat els fantasmes que corren per les nostres comarques d’interior, que veuen en la protecció del medi natural i en la regulació d’activitats un risc de despoblació, una pèrdua de beneficis econòmics i de llocs de treball i un menyspreament dels seus habitants, no existix ni un sòl estudi objectiu, ni una sola dada científica, ni cap altra justificació racional que avale aquestes lamentables creences. Ni un sòl.

Però, sí que existeixen molts estudis locals, estatals, internacionals i globals que demostren, amb dades i euros, tot el contrari. Sense regulació d’activitats ens perjudicarem tots. I les primeres víctimes seran els habitants del món rural i, després, el conjunt de la societat valenciana. Voler contraposar la conservació dels recursos naturals i la protecció dels paratges més valuosos front al benestar del món rural i un ús i gaudi responsable del territori és una equivocació.

Unes polítiques que regulen activitats i que garantisquen la protecció dels elements més valuosos del nostre ric patrimoni natural seran també les que podran aturar el despoblament rural, aportar llocs de treball, millorar els serveis i la qualitat de vida de les comarques d’interior i generar possibilitats de desenvolupament sostenible d’aquesta extensa part del territori valencià, de predomini forestal (més de la meitat del nostre País). Les mesures “conservacionistes” beneficiaran els caçadors que complisquen les normes (basades en legislacions europees, normals en qualsevol país desenvolupat) i que siguen respectuosos amb la protecció del medi natural.

Amb una política de protecció dels recursos naturals es beneficiaran els llauradors i ramaders que empren pràctiques sostenibles i ecològiques en les nostres muntanyes, perquè podran obtindre majors possibilitats de revalorització i comercialització dels seus productes, si són de qualitat i vinculats a la conservació, com a un destacat valor afegit que difícilment aportaria cap altra estratègia comercial. Impulsar el turisme rural ben regulat, respectuós amb els ecosistemes d’interior i amb el seu patrimoni cultural i els seus habitants, aportarà majors beneficis que un turisme mal regulat, banal i sense cap límit, del qual tants exemples tenim ja al litoral, i que ara són motiu de vergonya i de despeses econòmiques per a reparar els danys fets.

Les ajudes europees que tots reclamem, perquè ací el govern central no regala res i l’autonòmic encara té que pagar les factures que ens van deixar Zaplana, Olivas, Camps i tota la seua extensa família política, vindran sobretot si es combina desenvolupament rural i sostenibilitat ambiental. El contrari està descartat. I el futur va en eixa mateixa direcció, amb encara més intensitat. És lògic.

Dia a dia al món es reduïxen els boscos, desapareix el sòl fèrtil, minva la biodiversitat i es degraden els paisatges. D’ací poc ningú no donarà ni un euro per a malbaratar encara més el nostre planeta. Al contrari, les multes plouran. Els ajuts europeus seleccionaran les activitats més beneficioses socialment i ambientalment. Naturalment, a més d’ajuts, també hi ha limitacions. Sense limitacions i regulacions d’ací poc no hi hauria cap zona valuosa dignament conservada i tindríem conflictes molt més aguts i continus entre llauradors, ramaders, caçadors, turistes, ecologistes i habitants del món rural i també de l’urbà. Sense regular usos no pot hi haver una convivència respectuosa, ni al món rural ni a les grans ciutats.

Ara no és el moment d’enfrontar el món rural i l’urbà, ni caçadors contra ecologistes, ni agricultors contra turistes, ni amants de la natura contra habitants del món rural. És l’hora de combinar forces per a, entre tots, aconseguir un veritable desenvolupament rural sostenible, que millore la qualitat de vida dels habitants de l’interior sense degradar el medi natural, patrimoni de tots. D’aquesta aliança poden eixir lleis que aporten compensacions als habitants rurals a canvi de beneficis ambientals per a tots. Necessitem els vots, diners i esforç cívic de tota la població per a mantindre un món rural viu i ben conservat en benefici de totes les valencianes i valencians. Buscar la confrontació ens durà al desert en tots els sentits.

Carles Arnal Ibáñez, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat per Levante-EMV el passat 30 de maig de 2016.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Alertes i catàstrofes incendiàries

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles