Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Projectes > Educació ambiental > LA FONT ÉS VIDA. Biodiversitat de la Font de Quart > Netejar o destruir un tresor?

La Font és Vida

Netejar o destruir un tresor?

Demanem conservar i potenciar l’asprella en séquies, canals i sequiols

dijous 14 de juny de 2018, per  AE-Agró

La Font de Quart ha recuperat durant els darrers anys molts dels seus valors naturals. Un d’ells és l’asprella (Chara hispida), que ara comença a colonitzar també séquies i canals de La Vall de Segó. Fins i tot fins arribar a les portes de la nostra tan benvolguda Marjal d’Almenara. Tanmateix, la gestió que s’està realitzant pel que respecta a la neteja se séquies i canals posa en perill l’expansió de la Chara hispida, un tresor natural que cal conservar i potenciar. Ens ho conta Enric Amer, d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre. Com ens explica el nostre company, no cal ser ecologista per a saber que la vida subaquàtica depén en gran mesura de l’asprella. Per això, demanem respecte per a esta planta subaquàtica.

L’asprella (Chara hispida) és una de les plantes subaquàtiques que demostra qualitat de l’aigua. De fet, la millora i suposa una garantia de qualitat. Actualment, les diferents administracions s’estan gastant milions d’euros per a aconseguir que torne a cobrir els fons de les albuferes, marjals i aiguamolls. I, tanmateix, on hi ha de forma natural, com és el cas dels canals i séquies que ixen de les fonts i ullals millor conservats, l’asprella és arrancada i dessecada al marge quan es fan els treballs de manteniment. Este, malauradament, és el cas de les séquies i canals de la Font de Quart.

Des d’Acció Ecologista-Agró intentem de mil maneres que es canvien estos mètodes de neteja. Apostem per traure únicament les algues filamentoses com el llimac, els envasos de plàstics i les branques que obstrueixen el pas de l’aigua. Especialment en multitud de reixes: en els sistars, en les entrades de passatges soterrats. I pel que respecta a l’asprella, considerem que cal triturar-la dins de la corrent, preferiblement amb les mans, convertint-la en propàguls, especialment per espores, que pam a pam aniran colonitzant séquies, canals i marjals. Altra opció, seria extraure la Chara hispida en cabassos i portar-la als trams de sequiols més naturalitzats, on tindran un paper de millora del medi natural totalment gratuït.

No cal ser ecologista, simplement conéixer la cultura mil·lenària de la gent dels pobles que han viscut al costat de les marjals i albuferes (a favor i no en contra) i sabien perfectament que on hi ha asprella hi ha gambeta, anguiles, llises o llobarros i aigües transparents. O preferim aigua sense vida carregada de nitrats que es podrix quan vénen les calorades de l’estiu?

Enric Amer, AE-Agró Camp de Morvedre.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : L’om negre del Molí de la Font

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?