Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Forestal > Incendis i arguments “ad hominem”

Comissió Forestal

Incendis i arguments “ad hominem”

Article del nostre company Carles Arnal en resposta a Eduardo Rojas

dimarts 4 de setembre de 2018, per  AE-Agró

El passat 20 d’agost eldiario.es va publicar un interessant article (Cuando los alarmistas son los otros) del Sr. Eduardo Rojas, Degà del valencià col·legi d’Enginyers de Montes, que pareix voler argumentar contra un article anterior meu titulat Alarmistas incendiarios. Els arguments convé rebatre’ls (o no) amb altres arguments, però, a ser possible, amb arguments referits als temes que han originat el debat i no referits A LA PERSONA que els va presentar. A la tècnica d’intentar desmuntar els arguments d’algú amb consideracions sobre qui els va fer, en comptes d’entrar a fons en els temes a rebatre, es denomina justament ad hominem i està caracteritzada com una modalitat de les fal·làcies més habituals.

No obstant això, agraïsc al Sr. Degà del Col·legi de Montes l’afalac que em fa, dedicant-me tanta atenció. Lamente no poder ara entrar a defendre’m de les seues múltiples insinuacions, ja que seria molt extens i a més a més ens desviaríem de l’objectiu, que és parlar del tema central que ens ocupa: es fa o no es fa alarmisme amb els incendis? I quines mesures cal fonamentalment emprar per a combatre’ls i, sobretot, evitar-los? Remet als lectors a revisar l’article que vaig publicar en eldiariocv.es l’11 d’agost.

Em ratifique a dir que algunes persones fan tremendisme amb els incendis i açò no ajuda molt a lluitar contra el foc ni a implicar la població en l’objectiu. El títol de l’article que només vaig mencionar en una nota al final, a manera d’exemple, em pareix clar exponent de tremendisme: Incendios como bombas atómicas.

No vaig mencionar noms, perquè per a mi açò és anecdòtic i secundari, em dóna igual que fóra Einstein o Pepito. Per cert, deixem Einstein descansar en pau, ha d’estar fart que tot quisqui el traga per a reforçar les seues posicions, per equivocades o peregrines que siguen. De fet, és improcedent que s’use el principi d’autoritat, invocant a un prestigiós científic (que a més a més no va parlar del tema), com a argument per a reforçar la nostra posició (es tracta de nou d’una altra fal·làcia, la denominada ad verecundiam). En ciència, com ben sabem, el principi d’autoritat servix de poc. Es tracta de desmuntar arguments per mitjà d’altres millors, simplement. No hi ha dogmes ni profetes.

En la resposta del sr. Degà no trobe arguments per a defendre que estiguem davant d’una nova classe d’incendis virtualment inextingibles, ni tampoc com es definixen o caracteritzen estos de manera científica i clara. Tampoc no veig clarament expressades les conseqüències que d’això es derivarien en l’acció administrativa de prevenció i lluita contra els focs. Significa que no hem d’esforçar-nos al màxim en la prevenció? Significa que no hem d’incrementar i millorar dins d’allò raonable les nostres estratègies per a detectar i lluitar, de la manera més primerenca i coordinada possible, contra els focs detectats? Ens sobren mitjans? Hem de deixar que es cremen extensions forestals perquè “total, és inevitable”?

Tot gran incendi (el caracteritzem com vulguem) ha sigut, almenys durant un període de temps, un xicotet incendi que no va poder ser evitat ni controlat en el seu moment. I pense que allò que hem de fer no és donar açò per inevitable, sinó justament el contrari: descobrir els errors que s’han produït i actuar sobre ells perquè no es repetisquen.

Tampoc no trobe arguments per a no seguir centrant-nos sobretot en la prevenció d’incendis, és a dir, evitar-los a l’origen, que no arriben a produir-se, o almenys que no passen de la fase de focus incipient. Continue pensant que no podem renunciar a este objectiu fonamental, malgrat que reconec que difícilment els eliminarem del tot. Però, no és el mateix haver de combatre 800 incendis anuals que 400 o 200. I açò contínua sent un objectiu legítim, viable i molt més econòmic que altres estratègies clàssiques, per no dir antiquades, doncs es basa sobretot en la conciliació d’usos, la regulació del territori i de les activitats, una normativa clara i eficient, la vigilància i la dissuasió. Açò implica més efectius humans, poca maquinària pesada, nuls impactes negatius i pot ser útil per a evitar altres danys com l’urbanisme il·legal, els abocaments incontrolats, l’abandonament de fem, el furtivisme i altres danys al medi ambient i al patrimoni comú dels valencians, a cost molt més baix que els grans mitjans usats en extinció.

No menyspree els incendis naturals provocats per llamps, però continuen sent una minoria (el propi Sr. Degà exposa les xifres relatives, que són ben eloqüents) encara que el seu percentatge augmentarà si s’aconseguix tindre èxit a evitar els d’origen humà. Els naturals no es poden evitar però sí que hi ha tècniques per a previndre quan és elevat el risc i per a poder detectar-los de manera molt primerenca i actuar ràpidament sobre ells en fase inicial. Per cert, que no es van usar en el cas recent de l’incendi de Llutxent, encara que sí a posteriori per a detectar focus resistents. Crec que ja es treballa a millorar este aspecte i em pareix allò correcte. Rectificar és de savis.

Previndre és això: evitar les causes, anar a l’arrel, a l’origen del problema. Així que no sé què té açò de roín. El que no crec admissible és que altres entenguen que l’única prevenció siga la d’eliminar vegetació natural. Sobretot eliminar-la amb maquinària pesada, a gran escala i per tot el territori. Tenen sentit actuacions locals i puntuals i ben dissenyades, a la menor escala possible, sempre considerant el valor de l’ecosistema afectat i disminuint els danys sobre la vegetació i sobretot sobre el sòl fèrtil (ja que el risc erosiu és molt elevat en el nostre territori). Però, previndre és evitar, no eliminar el que desitgem salvar. Tal vegada es disminuiria el risc d’incendi o de robatori en els museus buidant-los de quadros perquè no es cremaren ni els robaren. Però, llavors ja no tindríem un museu, tindríem una altra cosa de molt inferior valor.

El Sr. Degà pareix interessat a mostrar-me com a ignorant i antiquat. Només diré que sóc Doctor en Biologia, amb una tesi sobre adaptacions al clima del bosc i matoll mediterrani, i que porte quasi 40 anys dedicant-me a conéixer la problemàtica forestal valenciana, recorrent pam a pam el nostre territori i parlant i debatent amb tots els col·lectius implicats. Vaig redactar, per a la Plataforma Salvem el Bosc un avantprojecte de Llei Forestal que va ser presentat a Les Corts Valencianes en 1992 i votat per unanimitat a favor. Posteriorment vaig ser diputat en el nostre Parlament i vaig tindre ocasió de conéixer a fons la legislació i l’administració en matèria ambiental. També vaig estar un temps com a assessor en la Conselleria dedicada al Medi Ambient, assabentant-me encara de més coses. En fi, mai no se sap prou, però ignorant del tot tampoc no sóc.

Respecte a antiquat ja no sé què dir. És un concepte prou subjectiu i depén molt de qui el faça servir. Recentment sent dir al PP que es considera modern i acusa als altres d’antiquats. Si la Sra. Bonig i Cospedal, si el Sr. Rajoy i Casado, (per no dir els avançats senyors Blasco, Zaplana, Rus, Fabra, Alperi, Camps, i tants prohoms) són els moderns, jo per descomptat, no ho sóc.

Quasi al final del seu article, el Sr. Degà té una mostra de poc fair play reproduint unes frases meues que no figuren en l’article que intenta rebatre i que estan extretes d’un altre text, no recorde ara qual, però fora de context, sense el que perden un poc de sentit. Pareix desitjar amb açò enfrontar-me amb el món rural. En tot cas, si en eixes frases es diu que la població rural valenciana està envellida, que té baix nivell d’estudis i que té un fort component conservador, no és descobriment meu. Em limite a arreplegar el que mostren tota classe d’estudis i enquestes. No és la meua opinió ni el meu desig, sinó fets reconeguts de manera general, que és inútil ocultar i que no impliquen cap juí de valor.

D’altra banda, provinc d’una família de llauradors, mon pare, tios, iaios… tots van ser llauradors i també jo de jove vaig treballar en totes les tasques que açò implica. He recorregut el món rural valencià molt a fons i vaig ser impulsor i més tard secretari general de la Plataforma Rural del País Valencià (després em vaig incorporar al Fòrum Ruràlia), junt amb La Unió de Llauradors, el Centre Excursionista de València, el Mas de Noguera i altres col·lectius, sindicats i cooperatives. Tinc un gran interés i compromís personal a aconseguir un desenvolupament rural realista, viable i sostenible per al País Valencià.

Finalment sobre el Sr. Eduardo Rojas com a persona tinc poc que dir, ja que el tema que debatem NO és personal. Simplement diré que el considere una persona culta, intel·ligent, amb un gran bagatge de coneixements sobre temàtica forestal; prestigiós i reconegut a nivell internacional i amb el qual discrepe en alguns temes… i en altres no, com els pimentons de Padró.

Estic segur que, de voler-ho, podríem arribar a molts punts de trobada, per damunt de discrepàncies. Per exemple, en l’important tema del sistema de pagaments per serveis ambientals dirigit a propietaris forestals i habitants del món rural, a partir de xicotetes taxes aplicades a consums contaminants o ineficients, en la línia de la proposta de l’investigador Ricardo Almenar, i que seria fonamental per a millorar la qualitat de vida dels habitants del món rural i per a conservar els nostres boscos sense destruir-los. També estic d’acord en què es requerix una gestió forestal intel·ligent, encara que segurament discutiríem el significat de “gestió” i de “intel·ligent”, però allò important és continuar parlant i debatre arguments… evitant els posicionaments ad hominem.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat el 22 d’agost de 2018 en eldiario.es.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : AE-Agró exigix una nova política de prevenció d’incendis

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles