Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Notícies > Opinió > Per un aire saludable a les nostres ciutats

Pam a pam

Per un aire saludable a les nostres ciutats

Article d’opinió de Jorge Mateos, president d’AE-Agró

divendres 1 de març de 2019, per  AE-Agró

Si volem millorar la qualitat de l’aire que respirem, haurem d’enfrontar-nos a dos problemes: el de la contaminació de l’aire urbà i el dels efectes del Canvi Climàtic sobre este aire. Semblen dos problemes que no tenen res a veure. Un, la contaminació de l’aire de les ciutats, d’àmbit local, es referix a un aire amb una quantitat desproporcionada d’ozó superficial, substàncies químiques contaminants, pols en suspensió... la respiració del qual pot causar malalties a la nostra salut, a vegades greus fins a arribar, en els casos de grups més vulnerables, a anticipar la defunció de persones malaltes i/o ancianes.

Este problema el creem nosaltres, els habitants de cada ciutat, i el seu origen es troba, principal encara que no únicament, en els gasos emesos per l’ús d’energia derivada del petroli. L’altre problema, el Canvi Climàtic, d’àmbit global, té el seu origen en el calfament atmosfèric provocat per l’emissió, a tot el món (des de les grans instal·lacions industrials fins a les vaques australianes), dels famosos gasos amb efecte d’hivernacle (GEI per als amics). Este problema no el creem només nosaltres, és planetari. Però, no podem oblidar que les ciutats són les responsables de l’emissió d’entre el 40 i el 70% de GEI.

No són problemes independents, sinó que estan estretament relacionats, tant que són presoners d’un cercle viciós pel qual a major contaminació, major calfament atmosfèric. I, en conseqüència, els efectes del Canvi Climàtic s’intensifiquen i provoquen un augment de la contaminació. Es tracta d’una espiral mortífera que d’una manera o d’una altra cal intentar detindre. Esta sembla ser la finalitat de la jornada celebrada el passat dissabte 16 de febrer a València. Esta cita, impulsada per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, l’Ajuntament de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), tenia com amb objectiu afrontar el repte d’aconseguir “un aire més saludable per a les ciutats”.

En Acció Ecologista-Agró contemplem amb satisfacció esta confluència d’interessos i preocupacions entre l’administració i la ciutadania, la qual ve manifestant la necessitat d’escometre este repte des de col·lectius ciutadans i ecologistes des de fa ja temps. I, més recentment, des de plataformes com València per l’Aire. Per això volem contribuir al fet que les conclusions de la citada jornada siguen encertades i, sobretot, es duguen a terme. Per això insistim: no cal enganyar-se, tenim davant nosaltres dos problemes de difícil solució i de res servix afrontar-los per separat.

L’ozó superficial es forma per la interacció de la llum solar amb les emissions degudes a l’ús de combustibles derivats del petroli. Estes emissions s’originen directament en el transport, en l’activitat industrial, en la vida domèstica, en les activitats comercials i també allí on es recórrega a l’electricitat, si no és d’origen renovable.

Les partícules contaminants són una mescla complexa de productes químics, carboni mineral i orgànic, pols originada en pedreres o explotacions mineres a cel obert (d’això a la comarca dels Serrans saben molt i, més recentment, a Sagunt) i altres productes. La seua acció contaminant depén de la seua grandària. Les de grandària reduïda, inferior a 2,5 micres, poden penetrar en el nostre sistema respiratori. Existix un consens generalitzat sobre els incendis forestals com un focus molt important d’emissió d’estes partícules, la qual cosa inclou, en el cas de la ciutat de València, a la crema de la palla de l’arròs. A més a més, no podem oblidar la pols en suspensió, arrossegada pel vent des de zones desèrtiques o similars.

Com és, llavors, la relació de tots estos productes amb el Canvi Climàtic? Les emissions derivades de l’ús de petroli com a combustible estan en l’origen de l’ozó superficial i, a més a més, contribuïxen al calfament atmosfèric, al Canvi Climàtic. I este efecte altera els fenòmens meteorològics en el sentit d’afavorir llargs períodes de temperatures elevades, cels clars i poc vent, mantenint l’atmosfera estable i facilitant l’augment de l’ozó superficial en l’aire que respirem. Esta mateixa estabilitat atmosfèrica possibilita altes concentracions de partícules contaminants.

Quant a les partícules emeses pels incendis forestals, les projeccions científiques preveuen un augment de la seua freqüència, com a conseqüència del Canvi Climàtic. Lògicament, la concentració de partícules en l’aire també augmentarà. Amb estes perspectives resulta incomprensible l’autorització recentment atorgada per l’administració valenciana per a disparar material pirotècnic perillosament prop de sòls forestals.

El Canvi Climàtic també porta amb si períodes més prolongats de sequeres severes, augment de la superfície de terrenys desèrtics i increment de la pols en suspensió. I convé no oblidar que la llista de compostos químics presents en la contaminació atmosfèrica és tan àmplia com permeten les innombrables reaccions i transformacions que tenen lloc en la química de l’aire. Molts d’ells són encara desconeguts, així com els seus efectes, però estan en l’aire que respirem per efecte del Canvi Climàtic.

Per a afrontar amb possibilitats d’èxit els dos problemes resulta urgent, en primer lloc, aplicar amb decisió, rapidesa i eficàcia mesures dràstiques encaminades a una substancial reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i productes contaminants. El temps per a evitar el Canvi Climàtic ja ha passat. Així que almenys hem d’intentar mitigar els seus efectes. El problema és que una estratègia d’este tipus ni existix ni s’espera al País Valencià.

En el cas de les ciutats, estes mesures haurien de ser complementades amb unes altres que afecten l’entorn urbà i a l’interior de la ciutat. Pel que fa a l’entorn urbà, en el cas de la ciutat de València, és necessària la creació d’una autèntica infraestructura verda que incloga tots els espais protegits i aquells de suficient valor mediambiental, entre els quals sens dubte es troba L’Horta, així com els corredors ecològics que actuen com a connectors de biodiversitat. Necessitem una infraestructura verda que protegisca el territori de qualsevol intent de fragmentació per noves infraestructures o vies de comunicació.

El nou llit del Riu Túria és un exemple del que mai es degué fer, però encara existix la possibilitat de recuperar-lo com a proveïdor d’alguns serveis ambientals. Cal una estratègia de protecció del territori i de recuperació d’espais que faça realitat la reintegració dels terrenys de la ZAL en L’Horta i que permeta la connexió de dos espais protegits tan importants per a la ciutat com el Parc Natural de l’Albufera i el del Túria. Necessitem una infraestructura verda que es marque com a objectiu prioritari alliberar a tot el territori capaç de prestar serveis ambientals, siguen els que siguen, de qualsevol forma d’urbanització.

Pel que fa a l’interior de la ciutat, les mesures s’han de dirigir a la creació de carrers intel·ligents, dotats d’un paviment que absorbix la contaminació, d’enllumenat públic a base d’energies renovables, de voreres i parcs amb vegetació tolerant a les sequeres, de paviments permeables per a absorbir les aigües pluvials, de més zones arbrades per a reduir la temperatura ambient, de xarxes de carrils bici, d’un transport públic mogut per energia elèctrica renovable… També cal implantar edificis verds i gestionar els residus de manera que es convertisquen en focus de calor aprofitable. Són mesures conegudes, difoses en publicacions, congressos i jornades des de fa molts anys, que només estan esperant ser posades en pràctica.

Mentrestant, a València continuem parlant del tema mentre les mesures que realment es porten a la pràctica sembla que van en la direcció contrària. Ens referim a l’ampliació del Port de València i els seus efectes sobre els barris adjacents i sobre el trànsit pesat a la ciutat. Ens referim també a la revitalització de plans urbanístics com el de Benimaclet, el Grau, AUMSA, el Cabanyal o el de la zona Nord-est.

Parlem de l’ocupació de més d’1.500.000 de metres quadrats de sòl verge, de la sembra de nous habitatges en una ciutat en la qual les vivendes buides es continuen comptant per milers, mentre es transigix amb l’especulació turística i es renuncia a qualsevol iniciativa per al control social de l’habitatge. Parlem, al cap i a la fi, d’impermeabilitzar encara més el territori, d’augmentar el trànsit, el consum d’energia i les emissions contaminants. I que passa amb la salut i benestar de les persones? En Acció Ecologista-Agró confiem que en les jornades ja citades s’haja trobat la resposta correcta a una pregunta tan evident…

Jorge Mateos Pérez, president d’Acció Ecologista-Agró.

Una versió reduïda d’este article va ser publicada per Levante-EMV el 28 de febrer.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Lafarge-Holcim, volem respirar aire net

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles