Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > La realitat inventada contra la bici

València en Bici

La realitat inventada contra la bici

Article d’opinió del nostre company Antonio Llópez

dimecres 6 de març de 2019, per  AE-Agró

Este inici de segle passarà a la història per ser més que cap altre el de la realitat fabricada. Una realitat creada per les mentides que una vegada i una altra es diuen des dels mitjans de “comunicació”. Sé que és difícil sostraure’s a l’engany quan no és un, sinó molts, els periòdics, ràdios i televisions que donen una idea de la realitat tergiversada, com va ser la de l’Iraq en el seu moment o és la de Veneçuela ara (sinó temps al temps).

No obstant això i contra tot pronòstic, en el cas local, en el qual un o una pot contrastar in situ el que hi ha i el que es diu, el sorprenent és que funciona. M’imagine en estos moments a un lector de diaris assegut en un carrer de barri de València, al costat d’un carril bici recentment estrenat, com per exemple el de l’Avinguda Burjassot, comentant enlaire indignat davant una doble pàgina que clama al cel pels constants i tremends embossos que es produïxen en eixa via (i moltes altres de la ciutat que fins i tot no tenen carril bici) per culpa de la “dictadura de la bicicleta” i els carrils bici.

En la taula contigua per contra, una altra persona perplexa pel cabreig dels veïns, observa la realitat circumdant i no arriba a veure per cap part ni embossos ni més contaminació de la que habitualment es respira en qualsevol carrer de la ciutat. Pel que sembla, pot més el cabreig induït pel periòdic que la mateixa realitat que el desmentix.

Però, la mentida no solament cala entre la gent de “barri” sinó fins i tot entre gent docta i mai millor dit, en el cas de l’exemple que posaré: Un company de València en Bici-Acció Ecologista Agró, professor de la Politècnica, em va comptar fa uns dies que se li va encarar una companya (per cert, orgullosa que el seu fill anara per a biòleg) dient-li “us esteu passant amb els carrils bici!”. Increïble, som nosaltres, els que com el seu fill volem un món més ecològic i sostenible, els que ens estem passant. No, és ella i molts altres asseguts al volant dels seus cotxes els que s’estan passant amb el Planeta que ens sustenta.

Però, això no acaba ací. En els dos últims mesos la realitat inventada, utilitzada com a graner de vots i arma llancívola contra Ribó, ha creat tal cabreig que fins i tot els ciclistes som increpats en ple carrer i linxats en les xarxes socials. Sí, nosaltres, els defensors d’este innocu vehicle amic del medi ambient rural i urbà i dels éssers que els poblen, som els dictadors de torn que cal eliminar. És “la dictadura de la bicicleta” i “la dictadura de les minories” que vomiten des del PP.

Però, la realitat circumdant no ens oferix més dictadura que la de l’automòbil, que ho plena tot (els carrers, les places, les carreteres, els espais naturals com per exemple i sense anar més lluny el de l’Albufera i, fins i tot, les pàgines de periòdics, les ones de les ràdios, les televisions…), i la de la dreta espanyola que, com ja va fer en els anys 30 del passat segle en diferents països d’Europa, alimenta l’odi a unes minories que sumades, al final, resulten ser la majoria silenciosa de la qual parlava Rajoy.

El lema de Ciutadans en esta campanya de mentides i d’assetjament i enderrocament a la bicicleta de Compromís és “carril sí, però no així”. Sabem que és la precampanya electoral, però la bicicleta no és de Compromís. És de tots i totes les que la usem i de tots i totes les que la promocionem des de fa 30 anys. Sabem que Ciutadans està pel carril bici, però no sabem que tipus, encara que pel llegit i escoltat s’ha d’assemblar a eixe que va fer el PP durant 24 anys (per les voreres, per carrers recòndits, als afores i sempre donant voltes i revoltes, en definitiva, allà per on no molesten el “trànsit”).

Però, nosaltres no volem tornar a això. Volem vies ciclistes serioses, com les dels altres països seriosos del nord d’Europa i els tècnics d’ara, sota el comandament de Grezzi, s’estan posant a poc a poc per fi a això. D’estos nous carrils s’han dit moltes mentides i totes es desmentixen per la realitat real (ambulàncies que no poden passar per culpa del carril bici quan hi ha centenars de carrers a València on només hi ha un carril de circulació o en els dies de Falles amb carpes i passen, o els embossos increïbles que la doble fila no provoca però el carril bici sí...). Els tècnics de mobilitat saben el que fan i quan reconvertixen un carril de doble fila perpetu en un carril bici és perquè les intensitats del trànsit ho permeten.

Encara així, caldria plantejar-se si les infraestructures de mobilitat sostenible (carrils bici, carrils bus-taxi, voreres…) han d’estar subjectes als detalls del “trànsit” o més aviat a l’inrevés, si és el “trànsit” el que ha de sotmetre’s al bon funcionament d’estes. Deixe, doncs, esta última frase per a la reflexió.

Antonio Llópez, membre fundador de València en Bici-AE Agró.

Este article va ser publicat en castellà per València Extra el 4 de març.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Reclamen que s’aprofiten els camins rurals de L’Horta per a crear una xarxa viària no motoritzada

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles