Entrevista a Rubén Fernández Arizmendi, de la Coordinadora per la Protecció de Les Moles, per Yayo Herrero
La Transició Ecosocial Justa és el procés que pot conduir a garantir condicions de vida dignes per a totes les persones en un context de contracció material i de caos climàtic. Són moltes les qüestions que cal resoldre. La garantia de cobertura de necessitats, la reducció de la petjada ecològica, la transformació i planificació dels sectors econòmics, el canvi cultural… Una de les més importants és la conservació i restauració dels ecosistemes. Amb freqüència, en els discursos polítics del verd conviuen sense rubor les declaracions grandiloqüents sobre la sostenibilitat amb el sistemàtic sacrifici dels territoris i els paratges en els quals ha de desembolicar-se la vida present i futura.
En moltes ocasions de manera invisible, hi ha persones que s’organitzen per a mantindre’ls i impedir que es cimenten. En eixos processos de defensa de la terra es construeix comunitat i agència política i, per això, és important donar-los a conéixer. Fa uns mesos, vaig tindre la sort de conéixer l’experiència de la Coordinadora per la Protecció de Les Moles, una organització en la qual participen diverses entitats de Paterna (València). Associacions veïnals, ecologistes, de comerciants, esportives, d’acció social, AMPAs de col·legis i conservacionistes porten diversos anys impedint la deterioració d’un territori plagat de vida i d’història. Parlem amb Rubén Fernández Arizmendi, una de les persones de la coordinadora.
Què són Les Moles?
Les Moles conformen un paratge natural de 471 hectàrees en el terme municipal de Paterna, una extensa àrea sense urbanitzar que alberga diverses zones d’alt interés ecològic i recreatiu, compatible amb els objectius de conservació i millora de l’espai natural. D’una banda, trobem àrees forestals de pins, carrasques i una altra vegetació típica mediterrània. Algunes d’estes zones són resultat de la reforestació duta a terme per escolars del municipi a la fi del segle XX. També hi ha camps de cultiu de secà, com a garroferes, ametlers i oliveres, així com un parell de barrancs, el travessat i el d’endolça, amb el seu règim hídric estacionari i vegetació típica de ribera, com a baladres, joncs, esbarzerars, etc.
D’altra banda, comptem amb una gran esplanada central amb clots i elevacions en els marges, resultat de maniobres militars. El gran valor d’esta àrea resideix en la centralitat dels terrenys respecte als nuclis poblacionals de Paterna i altres municipis confrontants. Esta zona ha estat en el punt de mira de projectes excloents, com a Port Mediterrani (el centre comercial més gran d’Europa) i Zona Franca, una gran àrea logística per a productes procedents d’Àsia. Estos projectes, a més d’implicar depredació mediambiental, comportarien greus perjudicis en el teixit comercial de la comarca, provocant destrucció de llocs de treball i aprofundint en un model, el de la construcció, que va portar al col·lapse a l’economia valenciana en la primera dècada del segle XXI.
Per què és important defensar Les Moles? Quina és la importància d’este espai?
Les Moles representen l’últim pulmó verd de l’àrea metropolitana de València, on les conurbacions de la ciutat s’estenen com a metàstasi d’un càncer que fracciona i divideix el territori: hortes, àrees forestals i camps de secà. Les Moles es troben a escassos minuts de la ciutat i constitueixen l’únic paratge natural de l’àrea metropolitana, llevant El Saler, sense urbanitzar i poc antropitzat. Un espai ampli on la fauna mediterrània (raboses, fagines, genetes, eriçons, teixons, pit-rojos, abellerols, mussols reals) resisteix els embats de la urbanització especulativa que envolta a la ciutat de València. Les seues 471 hectàrees de naturalesa es troben, a més, connectades amb el Parc Natural del Túria, un gran corredor ecològic que uneix L’Horta de València i la mar amb les muntanyes de l’interior, amb el riu Túria com a eix central. Un parc natural que es beneficia de la seua recent incorporació a la Xarxa Natura 2000. A més, el paratge natural de Les Moles serveix com a connector entre el Parc Natural del Túria i la Serra Calderona.
Esta àmplia zona de mosaic agrícola forestal compta, a més, amb uns usos socials estesos per tota la comarca, reforçant la necessitat de la seua protecció. Actualment, habitants dels pobles circumdants utilitzen el paratge per a passejar mascotes, fer passejos a l’aire lliure, crossfit, ciclisme de muntanya, recollir bolets, espàrrecs, fer pícnic o, simplement, evadir-se de l’estrés diari passejant per la natura.
Situat en el terme municipal de Paterna, limita amb Burjassot, Godella i Sant Antoni de Benaixeve; i a escassos quilòmetres ens trobem amb els barris perifèrics de l’oest de València. Un ús potencial per a més de 300.000 habitants. En el paratge natural de Les Moles també trobem importants elements etnogràfics que ens parlen del passat de Paterna: cases-cova, refugis de pastor construïts en pedra seca, pedreres de queixals de molí (d’ací el seu nom), trinxeres de la Guerra Civil, aljubs, murs de pedra seca i la paredassa del Terrer. Punt en el qual van ser afusellades més de 2.000 persones durant la dictadura franquista. Un mur testimoni dels horrors del franquisme i que, si no s’evita, acabarà en la rotonda d’una urbanització.
Com es connecta este espai amb la memòria de Paterna i de València?
Històricament, Les Moles van ser camps de secà i forestals de Paterna. La denominació d’algunes de les seues partides ens dona indicis dels seus usos i característiques: partida de la Cova de la Mel (cova de la mel), el Rabossar (zona de raboses), Pixadors (surgències d’aigua) o Les Moles (pedreres de queixals de molí). Els camps de garroferes per a alimentar al bestiar, les oliveres per a oli i els ametlers convivien amb les zones forestals de pins i carrasques, els ramats d’ovelles i cabres, i la zona de pedrera. D’aquella època queden les restes de queixals de molí, els abancalaments de pedra seca, els refugis de pastor, els aljubs, les cases-cova, les coves estable, etc.
A principis del segle XX, l’exèrcit espanyol va expropiar gran part del paratge natural per a utilitzar-lo com a camp de tir i pràctica de vehicles blindats, reformant el paratge generant una gran esplanada central on es practicava el maneig de tancs i elevacions artificials per a pràctiques de tir. Hui dia persisteixen tots estos elements, encara que la vegetació s’ha anat obrint pas i la fauna també ha fet ús d’ells. Per exemple, en els talussos de terra, hui nien els abellerols…
Durant la Guerra Civil es va construir la Línia Defensiva Immediata de la ciutat de València, els vestigis de la qual més pròxims a les urbs són les trinxeres de Les Moles. Construïdes amb pedra i orientades cap a l’antiga carretera de Llíria que connectava amb Terol. En les trinxeres, malgrat el seu estat d’abandó, encara trobem búnquers, nius de metralladores i rases ben conservades, just en la zona més alta del paratge, des d’on s’albira la ciutat de València, la mar, la Serra Calderona i, en els dies buidats, el Montgó de Dénia (província d’Alacant).
Quant temps porteu organitzades? Quines accions heu dut a terme?
Les primeres reivindicacions per a la recuperació del paratge van ocórrer en els anys noranta, quan encara era utilitzat per l’exèrcit. No obstant això, el detonant de la mobilització social per a la seua protecció va sorgir arran del projecte presentat per l’Ajuntament de Paterna per a construir en ell el centre comercial més gran d’Europa. Este projecte implicava la destrucció de dos milions de metres quadrats de bosc, l’encapsulament artificial d’un barranc i la construcció de vials en els marges de l’autopista. D’això fa ja quasi 13 anys i va ser en eixe precís moment quan alguns partits polítics van alçar la seua veu en contra del projecte.
Poc després, la societat civil organitzada va assumir la lluita, creant la Coordinadora per la Protecció de Les Moles, una organització que reuneix diverses entitats de Paterna, com a associacions veïnals, ecologistes, comerciants, esportives, d’acció social, AMPAs de col·legis i conservacionistes. Des de llavors, hem dut a terme diverses activitats, incloent-hi nombroses excursions a Les Moles, reforestacions, tallers de bombes de llavors, marxes reivindicatives, excursions temàtiques (patrimoni etnogràfic, endemismes botànics, aules de la naturalesa, etc.), exposicions, xarrades i col·loquis sobre la flora de Les Moles… Hem participat en congressos internacionals sobre flora mediterrània, geolocalització i catalogació d’espècies endèmiques protegides, concentracions a l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana, així com en reunions amb polítics de tots els nivells que han estat disposats a rebre’ns. De fet, hem tingut trobades amb consellers, vicepresidents del govern autonòmic, diputats del Congrés, eurodiputats i alcaldes de diferents municipis. No obstant això, curiosament, el nostre alcalde no ha trobat temps en estos tretze anys de lluita per a reunir-se amb nosaltres.
Com es relaciona la defensa d’un espai natural concret amb la defensa de la vida en el seu conjunt?
Nosaltres sempre hem defensat que protegint Les Moles protegíem la vida. Ja no és només la fauna que actualment habita en Les Moles: raboses, genetas, eriçons, fagines, teixons, pit-rojos, abellerols, mussols, cogullades… O la flora: pins, carrasques, ginebres, baladres, Poliol mascle (espècie endèmica protegida), pebrella (una de les poblacions d’esta espècie més septentrionals), etc. També es preserva la vida dels habitants de la comarca per l’aportació d’oxigen i benestar per a una ciutadania que viu envoltada d’infraestructures viàries, polígons industrials, urbanitzacions i infraestructures elèctriques.
Els espais naturals exerceixen un paper important en la regulació del clima i la mitigació d’esdeveniments extrems, esdeveniments que, desgraciadament, s’estan produint amb més freqüència en estos últims anys. Així doncs, som conscients que la degradació d’espais com Les Moles contribueix al canvi climàtic, afectant la vida en el seu conjunt. Els espais naturals contribueixen a mantindre la qualitat de l’aire i de l’aigua. Lluitar per preservar Les Moles és lluitar per un ambient més saludable per a totes les formes de vida, éssers humans inclosos. La connexió amb la natura, l’arrelament a la terra que s’habita, el respecte per l’entorn, arribar a la consciència que som un amb el territori, i que este no sols aporta recursos, també els sabers acumulats dels nostres ancestres, llocs de recreació imprescindibles per a una bona salut física i mental. Mantindre la biodiversitat, els cicles naturals i els recursos essencials que sustenten la vida en la Terra, encara que siga en un espai natural concret, ajuda a la idea global de cura exterior i interior de les persones.
Què heu aprés en estos anys de lluita?
Una de les primeres coses que hem aprés i, quasi podria dir, la més important, és que la lluita cal afrontar-la amb alegria, teixint complicitats i gaudint d’ella. Estes lluites solen ser llargues i mai es poden convertir en un deure o una obligació. Cal gaudir de cada moment. També hem aprés a escoltar, a escoltar a tothom, fins i tot a la gent que no pensava com nosaltres. D’una banda estan les empreses que promouen els projectes especulatius que pretenen destruir el territori. La seua lògica és la de l’enriquiment a costa de la destrucció, però d’altra banda està la gent que els dona el seu suport.
Així que per a nosaltres era imprescindible entendre per què veïns i veïnes donaven suport al projecte: necessitat d’ocupació, malinterpretar la idea de progrés, menyspreu dels valors ambientals del paratge natural, etc. Esta escolta ens va servir per a crear el nostre argumentari i enfocar la lluita tenint en compte les necessitats de la gent. Vam aprendre, també, a respectar-nos entre nosaltres. Cadascú ha aportat a la lluita el que ha pogut, tenint en compte les seues habilitats o desenvolupant unes altres que, normalment, no ha pogut desenvolupar en la seua vida professional. Hem aprés a treballar en xarxa amb altres organitzacions, des del respecte a la diferència.
En quin moment es troba la vostra lluita en estos moments?
L’any 2021, el Consell (govern autònom) va incloure Les Moles al Parc Natural del Túria. Però l’ajuntament i INTU, la promotora del projecte de Centre Comercial, van recórrer la sentència i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, els va donar la raó, anul·lant la inclusió de Les Moles al Parc Natural. Nosaltres hem recorregut les diferents sentències al Tribunal Suprem i, de moment, hem aconseguit que el PORN (Pla d’Ordenació de Recursos Naturals) continue vigent, encara que amb Les Moles fora. Cal esmentar que el TSJ valencià té un llarg historial de sentències contra la protecció del territori i contra les lleis de protecció mediambiental (llei valenciana de costes, de protecció de l’horta, etc.). Lleis que el Tribunal Suprem ha acabat avalant. Esperem que amb Les Moles no passe el mateix, perquè els arguments que utilitza el TSJ-CV per a carregar-se la protecció són, com es diu a València, de traca.
*Entrevista publicada originalment el 31 de gener de 2024 a ctxt.es
