Què són i com ens ajuden a millorar les ciutats i el medi ambient
Amb motiu de la primera edició de Catarroja Sostenible i Saludable, esdeveniment que va arrancar el 14 d’abril i va concloure el 5 de juny, el consistori d’esta localitat de L’Horta Sud ha organitzat tretze xerrades en el Saló de Plens Municipal que també han pogut seguir-se en directe a través de YouTube. Una d’estes xerrades, la celebrada el 26 de maig, va tindre com a ponent a la nostra companya Lucía Moreno, membre de l’equip d’Acció Ecologista-Agró al Tancat de la Pipa, que va explicar “Què són les solucions basades en la natura i com ens ajuden a millorar les nostres ciutats i el medi ambient”.
Com va explicar la nostra companya Lucía Moreno durant la seua xerrada en la primera edició de Catarroja Sostenible i Saludable, la natura ens oferix gratuïtament una sèrie de serveis ecosistèmics. El més evident i important és la producció d’oxigen. Però, hi ha molts altres, com per exemple la depuració d’aigües i la prevenció d’inundacions que ens oferixen les zones humides en bon estat de conservació.
Estos serveis ecosistèmics, com va recalcar en la seua ponència la nostra companya, ens ajuden a gaudir d’una bona qualitat de vida. Tanmateix, estos serveis i els ecosistemes que els generen han estat en moltes ocasions infravalorats, especialment des de l’òptica econòmica, i han acabat degradant-se, empitjorant la nostra qualitat de vida sobretot en entorns urbans.
Les ciutats han crescut històricament sense respectar el seu entorn natural. I, com va afirmar la nostra companya, sense integrar la natura i els seus serveis ecosistèmics en la xarxa urbana. Com a conseqüència, per exemple, patim l’efecte illa de calor, per la manca d’arbrat a les ciutats; o inundacions per no respectar i tractar de redibuixar els cursos naturals de rius, barrancs i zones humides.
Afortunadament comencem a assistir a un canvi de paradigma i cada vegada són més les ciutats que aposten per integrar la natura en la seua xarxa urbana i, així, recuperar els seus serveis ecosistèmics. Com? Doncs, com va exposar la nostra companya, retirant formigó i ciment i renaturalitzant les ciutats.
Entre els exemples que va emprar Lucía Moreno en la seua ponència tenim Barcelona i Vitòria-Gasteiz, una ciutat que destaca pel seu Anell Verd. Este projecte de restauració ambiental ha transformat la perifèria degradada de la ciutat en un espai natural d’alt valor ecològic i en la principal zona recreativa de Vitòria-Gasteiz.
Un altre exemple que va exposar la nostra companya va ser el del Riu Cheonggyecheon, que travessa el centre de Seül, la capital de Corea del Sud. Sobre este riu es va construir una autopista com a exemple de la modernització del país. No obstant això, el trànsit en esta autopista va empitjorar la qualitat de l’aire i va ocasionar una important degradació ambiental. Afortunadament, una valenta intervenció, eliminar l’autovia i recuperar el riu, va portar beneficis econòmics, socials i ambientals per a la ciutat i els seus habitants.
Com va recordar la nostra companya, no cal anar tan lluny per a trobar projectes d’esta classe. A València, de fet, tenim una restauració ambiental de gran importància. Es tracta de la recuperació del sistema dunar de la Devesa-Albufera, un projecte que va implicar la retirada del passeig marítim, camins i fins i tot aturar urbanitzacions.
Fruit d’esta iniciativa, que té la seua arrel en la lluita ciutadana del Saler per al Poble, les platges del Parc Natural de l’Albufera tenen un cordó dunar que minimitza l’erosió litoral que genera el Port de València. I gràcies també a la lluita ciutadana, la Capital del Túria encara conserva un ecosistema tan valuós com és l’Horta i un servei essencial com la producció d’aliments de qualitat, fins i tot en espais recuperats pel veïnat com és el cas dels horts urbans de Benimaclet o Cabanyal Horta.
Finalment, la nostra companya va exposar alguns exemples de Sistemes urbans de Drenatge Sostenible (SuDS), infraestructures que ens permeten millorar la gestió hídrica amb l’ajuda de la natura. Este és el cas dels jardins de pluja, que eviten i minimitzen inundacions; les voreres i les cobertes verdes, que complixen la mateixa funció; o els filtres verds, que depuren l’aigua amb l’ajuda de la vegetació de marjal.
Precisament, com va indicar Lucía Moreno, ella és membre de l’equip d’Acció Ecologista-Agró al Tancat de la Pipa, una àrea de reserva de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que custodiem amb SEO/BirdLife. Este aiguamoll artificial va ser el primer que es va construir a l’Albufera, prou a prop del terme municipal de Catarroja (L’Horta Sud, València), i a més a més de filtre verd ha esdevingut en un oasi de biodiversitat en este parc natural.
Si vols conéixer més a fons les solucions basades en la natura i com ens ajuden a millorar les nostres ciutats i el medi ambient, et recomanem que veges el vídeo complet de la xerrada de la nostra companya, que també va analitzar el Pla Verd i de la Biodiversitat de l’Ajuntament de València. Amb este projecte el consistori del Cap i Casal vol recuperar ecosistemes i els seus serveis ambientals per a construir una ciutat més sostenible i millor adaptada al Canvi Climàtic.
A més a més de la nostra companya Lucía Moreno, en la primera edició de Catarroja Sostenible i Saludable han participat com a ponents Sarai Fariñas (ecofeminisme i alimentació sostenible), Julio Quiles (agricultura ecològica), Rafa Ramírez (arquitectura bioclimàtica), Hugo Más (insectes), Ana Valentín (ocells urbans), José A. Palomer (aigua de l’aixeta), Joan Miquel Benavent (Parc Natural de l’Albufera), Anaïs Palomar (mar i humans), Enric Marco (sostenibilitat i contaminació lumínica), Salva Moncayo (eficiència energètica) i Àngels Biosca (moda sostenible).
