Estos incompliments de la normativa europea poden tindre un cost molt elevat en el conjunt de la ciutadania
Les organitzacions cíviques, ambientals i sindicals que integren la Xarxa per una Nova Cultura al Xúquer, entre les quals es troba Acció Ecologista-Agró, s’oposen al PHX ja que, malgrat les evidències de sobreexplotació i deteriori dels ecosistemes aquàtics, el pla no satisfà els objectius legalment establerts de frenar la deterioració, recuperar el bon estat rius, llacs, aqüífers i altres masses d’aigua i promoure l’ús sostenible de l’aigua.
De fet, ignorant l’actual situació de sobreexplotació acumulada, el pla estableix el repartiment d’una quantitat d’aigua inexistent, augmentant així el dèficit reconegut –que passa de 265 a 310 Hm³/any- i ajornant les mesures necessàries per a frenar i revertir la deterioració de la conca. Uns fets que no fan sinó augmentar les tensions pel repartiment de l’aigua en el futur, que es veuran incrementades amb la previsible disminució de la disponibilitat del recurs a conseqüència del canvi climàtic.
Tot i que puga semblar paradoxal, posar sobre la taula de negociació aigua de paper, és a dir assignar als usuaris aigua no disponible en la demarcació amb la finalitat d’obtenir el seu suport al pla, no fa més que afegir llenya al foc i alimentar conflictes futurs. La natura no negocia.
El document presentat suposa una reculada respecte a l’esborrany presentat al juny de l’any passat i allunya encara més la possibilitat de complir amb els objectius marcats per a 2027. L’administració hidràulica ha cedit de nou enfront de la pressió dels usuaris privatius, afavorint els seus interessos a curt termini en detriment de l’interès general i de la disponibilitat duradora d’aigua, retorçant, a tal fi, l’aplicació de la normativa vigent.
En conseqüència, des de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, contrariades pels canvis d’última hora i les negociacions opaques amb regants i administracions, analitzarem i documentarem les possibles il·legalitats amb la finalitat de recórrer davant les instàncies competents de l’estat i la Unió Europea.
En una primera lectura, hem identificat alguns incompliments que podrien donar-se en relació amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental i l’establiment de naves reserves insostenibles per al regadiu; l’apliació arbitraria de la metodologia, determinada pel prominente ministeri per calcular els cabal ambientals, establint volums molt allunyats dels necessaris per assolir l’objectiu de bon estat; l’incompliment de la sentència del Tribunal Supremo (STS 3353/2018) en relació a l’exigència d’estipular regimens de cabal ecològics complets i al rebuig d’excepcions mitjançant la inclusión de màrgens adiccionals de tolerància.
Per no parlar, de la falta d’actualització del registre de zones protegides; dels impactes ambientals derivats de la modernització de regadius sense avaluació rigorosa i del maneteniment del transvasament Xúquer-Vinalopó, a pesar del reconeixement de la manca de sobrants en la conca cedent. Així com l’assignació de cabals per al PN de l’Albufera sense concretar l’origen ni garantir la seua disponibilitat, perpetuant així la precarietat d’esta zona protegida. I la desprotecció de les masses d’aigua en bon estat (reserves fluvials), a més a més de l’adopció insuficient de mesures necessaries per recuperar la connectivitat fluvial i la restauració hidromorfològica general d’aigües deteriorades, com a conseqüència de la priorització dels usos privatius a costa de violar les restriccions ambientals.
Tenint en compte això, les organitzacions que formem part de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer alertem de les conseqüències de la mala administració i recordem que els incompliments de la normativa poden derivar en elevats costos per al cojunt de la ciutadania, tal com mostren les quantioses multes que paga l’Estat Espanyol per infringir la directiva d’aigües residuals urbanes. D’altra banda, creiem que, sent el sector agropecuari el principal consumidor d’aigua, resulta urgent abordar una reforma estructural -inclosa la PAC- que permeta la seua viabilitat a llarg termini, garantint l’ocupació, el reequilibri territorial i la conservació dels recursos naturals.
Donen suport a este escrit Acció Ecologista Agró, ACEM-Ecologistas de la Manchuela de Cuenca y Albacete, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO PV, Ecologistas en Acción de Albacete, Ecologistas en Acción de Cuenca, Ecologistas en Acción Gudar Javalambre, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales, Intersindical Valenciana, Mijares no se Toca, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, Sociedad Albacetense de Ornitología, SEO/BirdLife, Túria Verd, UGT, WWF i Xúquer Viu.
