El TSJ-CV respon al recurs que defensa la reversió del projecte per a crear un espai verd entre el Túria i l’Albufera
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha dictat una nova sentència que declara «nuls de ple dret» tant el pla especial de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València com la resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, del 17 de desembre de 2018, amb la qual es va aprovar. La sentència, que respon a un recurs contenciós-administratiu presentat per Per l’Horta en representació de la plataforma «Horta és futur, No a la ZAL», entitat en la qual participa Acció Ecologista-Agró, reforça els fonaments jurídics de la que ja va dictar el TSJ-CV en els mateixos termes en març (de fet, els reprodueix literalment) en resposta al recurs presentat per l’associació veïnal La Unificadora de la Punta.
La sala estableix en la sentència que el pla especial de la ZAL hauria d’haver sigut sotmès a una avaluació ambiental estratègica ordinària, i no simplificada, com va fer l’Administració autonòmica. El tribunal argumenta que el sòl sobre el qual està prevista la ZAL (un terreny de 772 000 m2) no pot considerar-se urbà, com defensava la Conselleria d’Habitatge, perquè els dos plans especials anteriors que modificaven el Pla General d’Ordenació Urbana de València per a donar-li cobertura havien estat anul·lats, el que suposa que els terrenys mantinguen la classificació de sòl no urbanitzable de protecció agrícola especial.
Antonio Montiel, portaveu de Per l’Horta en representació d’«Horta és futur, No a la ZAL», ha denunciat que la nova sentència confirma una altra vegada la il·legalitat sobre la qual se sustenta el projecte de la ZAL, aprovat definitivament en 1999 amb una resolució de la Conselleria d’Obres Públiques. «Vora 25 anys després d’encetat el projecte, els terrenys continuen sense ús i el port ha continuat funcionant i en creixement. Els fets han demostrat que la ZAL no era ni tan sols necessària, en contra del que argumentava el port per expulsar el veïnat de la Punta», ha afegit Montiel.
La urbanització de la ZAL va suposar la destrucció de 70 hectàrees d’horta en plena producció i l’expulsió de les seues cases de més de 100 famílies. «La ZAL fou un error estratègic amb un cost social i mediambiental molt elevat. El més trist és que el Govern del Botànic, que es va presentar com el de les persones, done continuïtat a la política depredadora del territori del PP i defense els interessos d’un grapat d’empreses del lobby portuari en contra dels del conjunt de la ciutadania», ha destacat el portaveu de Per l’Horta en representació de la plataforma que defensa la reversió de la ZAL per a convertir-la en un espai verd que connecte el llit del Túria amb el parc natural de l’Albufera.
«En un context de crisi climàtica que comporta estius més llargs i temperatures sufocants, ens calen més espais verds per a la ciutadania. No es pot oblidar, a més, que el cost econòmic de revertir la ZAL en verd no és superior al de continuar amb la seua urbanització, ara il·legalitzada», ha subratllat Montiel, que també ha demanat a la Generalitat Valenciana i a l’Autoritat Portuària de València que desistisquen de recórrer la sentència en cassació i abandonen definitivament el projecte.
