Els més de 1500 km de noves línies d’alta tensió que travessaran el nostre territori en múltiples direccions
La Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (EERR), de la que Acció Ecologista-Agró forma part, ve denunciant i reclamant, des del 2021, una implantació de les energies renovables de manera ordenada i planificada des de les institucions públiques, amb la participació dels municipis i de la ciutadania, sobretot de la gent que habita, que habitem, el territori.
Des d’aleshores hem demanat els estudis de necessitat real d’energia (incloent evidentment l’estalvi) i el desenvolupament dels projectes en funció d’estos estudis; comptat amb els ja publicats per l’IVACE quant a potencial fotovoltaic en cobertes; demanat la prelació d’implantació en sòl urbà i urbanitzable, amb la màxima proximitat possible als llocs de consum (zones habitades i industrials), una possibilitat que ens ofereixen les energies renovables per la seua modularidad mitjançant un sistema distribuït i que produiria el mínim impacte i el màxim benefici.
Semblava que amb l’acord signat pels partits del Botànic al costat de la convalidació del decret ”Òmnibus” es comprometien a corregir part dels greus errors del Decret Llei 14/2020 i del propi Decret Llei 1/2022 que ens han portat a la situació actual de desigualtat. Però acabem de constatar que incompleixen els seus propis acords i abandonen el territori definitivament. Deixant-lo en mans de les empreses redactores de projectes, grups inversors i promotores que captaran els fons públics (diners de tots i totes) i que han fet una planificació i elecció de terrenys allà on més els ha interessat (econòmicament) gràcies a una legislació, autonòmica i estatal, que li ho ha permés i facilitat.
Així doncs, són estos actors els que estan dissenyant l’ordenació territorial en el desplegament de les renovables sobre la base dels seus propis interessos i beneficis econòmics, per cert, una competència, la de l’ordenació territorial, exclusiva de la Generalitat Valenciana i a la qual, com assenyalem, ha renegat.
Fins ara hem, s’ha, parlat molt de les plantes fotovoltaiques, les macroplantes, i amb la recopilació i estudi de les dades oficials publicades al Visor GVA, hem confirmat i denunciat els desequilibris territorials i l’ocupació desigual i injusta del territori amb comarques de sacrifici. Resultant, per exemple, que a la Vall d’Aiora-Cofrents hi haja en tramitació una quarta part, 1150 Megawatios (MW) dels 4300 MW que es tramiten en tota la província de València, o que en l’Alt Vinalopó, amb 1880 MW quasi la meitat de tota la província d’Alacant, mentre que a les comarques de València ciutat, l’Horta Nord, l’Horta Sud i la Ribera Baixa, només hi haja 4 projectes que sumen 15 MW.
És a dir, que 2 comarques situades a l’interior amb 62.200 habitats, 1.25% de la població, assumirien la instal·lació de quasi el 30% de la potència en tramitació i el 50% de l’estimada per la Generalitat Valenciana per a 2030 per a tot el territori valencià, 6000MW, mentre que la suma de les 4 comarques on es concentra el 32% de la població valenciana, 1.644.300 habitants assumirien només el 0,12% de la potència a instal·lar. Resultant 48,2 Watts per habitant a l’interior i 0,0073 Watts en la zona més poblada i de major consum. Traduït en hectàrees (ha) resulta una ocupació de 4.800 ha i afecció a 11.700 ha a l’interior enfront de les 18 ha ocupades amb afecció a 20 ha a les comarques pròximes en la capital.
Línies d’alta tensió aèries
Però, a més a més, d’esta injustícia amb l’ocupació desigual del sòl que s’està tramitant en les Conselleries del Govern Valencià i en el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Democràtic, hi ha un impacte que queda en un segon pla, del qual no es parla i sobre el qual volem centrar també el debat i és l’impacte que patirem amb la construcció de tots els quilòmetres (km) de noves línies d’alta tensió necessàries per a evacuar tota l’energia produïda amb este model de macroplantes allunyades dels llocs de consum.
Estem parlant de més de 1500 km de noves línies d’alta tensió aèries (de subterrànies van 1000 km més) que se sumaran als que ja tenim i que sobrevolaran els nostres cultius, muntanyes, paisatges i zones habitades, i afectaran la soci-economia rural, agrícola, turística, paisatgística, faunística i mediambiental dels territoris pels quals transitaran, que són molts.
A continuació presentem algunes dades per a il·lustrar:
Per comarques tenim al Mitjà Vinalopó 163 km, a La Plana Alta 148 km, a Utiel-Requena 124 km i a la Vall d’Aiora-Cofrents uns 112 km. Per àrees, destacar que, les comarques del Vinalopó més l’Alacantí sumaran quasi 400 km de noves línies aèries d’alta tensió i altres punts amb línies subterrànies.
Resulta cada vegada més alarmant que, a més a més, de totes estes línies d’alta tensió aèries projectades per a evacuar l’energia de les plantes fotovoltaiques en el nostre territori i les autopistes elèctriques dissenyades per Xarxa Elèctrica Espanyola (REE), com la controvertida MAT Morella-Almassora 400 kilovolts* (kV), de 85km o la nova Línia de de 65 km que travessarà de nord a sud els Serrans, no paren de publicar-se noves línies d’alta tensió privades, amb enormes torres elèctriques i que venen a evacuar la producció d’energia fotovoltaica i eòlica en les autonomies veïnes, a llarguíssimes distàncies.
Com és possible que s’estiga tramitant un entramat de cables i torres elèctriques que travessaran el nostre territori en múltiples direccions unes per damunt les altres? Qui és o qui són els responsables?
En esta desordenació territorial han intervingut diversos actors i fets com, la publicació de lleis i decrets (estatals i autonòmics) sense una planificació prèvia ni procés participatiu dels territoris ni de les entitats locals (menyspreades) que garantira un desenvolupament ordenat i consensua; o, el sistema de subhastes de règim retributiu que dona facilitats, validesa i viabilitat a la tramitació d’esta mena de projectes i la concessió dels drets de connexió per part de REE a les seues subestacions, entre altres.
Com a resultat…
Observem, des del 2019, una saturació i bloqueig institucional amb un conflicte intern en el Govern de la Generalitat, un neguit social i una gran preocupació en els territoris afectats per la gran incertesa en la resolució dels projectes, en el desenvolupament de les energies renovables i en el propi futur de les comarques més afectades.
És obvi que hi ha pendent una planificació consensuada des de baix (els pobles) cap amunt (autonomia), del compliment real de l’ordenació territorial, dels acords signats… Per part nostra continuarem demanant-ho, així com la ubicació racional amb una prelació real, més enllà de declaracions i falsos acords, sobre sòls urbans i urbanitzables i pròxima als llocs de consum. D’acord amb un model distribuït que minimitze impactes, amb l’impuls i la priorització, tant en subhastes com en drets de connexió, dels projectes d’autoconsum col·lectiu, de producció cooperativa o social i de les comunitats energètiques. Cal democratitzar l’energia, així com la producció pública i/o sobre infraestructura pública apta, que controle el preu, que siga redistributiva i enfortisca i afavorisca realment la sobirania energètica i la cohesió social.
*Recordem que 400 kV és la màxima potència en transport d’energia, categoria especial segons el Decret 24/2013 del Sector Elèctric.
