Una denúncia d’Acció Ecologista-Agró alerta que les extraccions massives de la concessionària d’Oliva Aigües del Bullent són una de les causes que «el parc natural reba menys aigua de la que hauria de rebre»
La Fiscalia Provincial de València va emetre el passat 13 de febrer un decret en el qual anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’afecció que els constants bombaments de la concessionària d’Oliva Aigües del Bullent S.A. poden estar provocant sobre el parc natural de la Marjal Pego-Oliva. El Ministeri Públic ha pres la decisió d’incoar aquestes diligències després d’una denúncia presentada per Víctor Navarro, d’Acció Ecologista-Agró, davant la Unitat de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat, en considerar que aqueixos presumptes espolis a l’entorn del paratge protegit podrien ser constitutius d’una «infracció penal mediambiental».
El representant d’Acció Ecologista-Agró ha remés a la Fiscalia un complet informe sobre els bombaments que està efectuant aqueixa concessionària a l’entorn del paratge en l’última dècada. Segons la concessió d’aigua per a proveïment el titular del qual és l’Ajuntament d’Oliva, el volum màxim anual d’extracció havia de ser de tan sols 440.000 metres cúbics anuals per a subministrament a la població, però en 2013 aqueixa quantitat ja s’havia triplicat fins als 1,2 milions de metres cúbics. No obstant això, «malgrat no tindre una disponibilitat legal d’aigua, el nombre d’abonats d’Aigües del Bullent ha anat augmentant des de 3.353 en 2012 fins als 3.876 en 2021».
L’informe enviat per Víctor Navarro conté un resum de les «conseqüències ambientals de l’espoli de l’aigua» a partir d’un document d’innegable valor científic: l’Estudi Hidrològic i Agronòmic del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva efectuat per la Universitat Politècnica de València i que apunta a la delicada situació hídrica de l’espai des de fa més de vint anys.
Efecte «immediat» sobre un riu que al juliol sempre s’asseca
“El sistema de proveïment als complexos turístics al sud del Riu Bullent, es proveeix de 2 sondejos contigus, situats en el Port dels Aigües, contigus a la carretera CC-3318. Aquests sondejos exploten l’aqüífer d’Almirall-Mustalla en el lloc més fàcil, al costat dels brolladors del Riu Bullent, a penes a uns pocs metres del límit del parc de la Marjal de Pego-Oliva. El seu efecte hidrològic sobre el riu és directe i immediat.”
“No importa que l’any siga humit: a principis de juliol, les extraccions dels aqüífers esgoten el cabal del Bullent durant dos mesos.”
“Convé no oblidar, que la marjal de Pego-Oliva, és el final del sistema i per tant, tots els desajustaments, sobreexplotacions i errors de gestió, repercuteixen directament sobre ella.”
«La Marjal rep menys aigua de la que deu»
“Els problemes hídrics que es detecten en l’actualitat, provenen d’una banda de l’explotació incorrecta de les aigües subterrànies (…) La repercussió més forta és inevitablement en la rehidratació de la marjal i en la intrusió marina. En síntesi, els problemes actuals són els tres següents:
- La marjal de Pego-Oliva rep menys aigua de la que podria rebre.
- El Riu Bullent disminueix exageradament el seu cabal al juliol i agost la qual cosa obliga a suplementar la dotació de l’arrossar i de la marjal.
- Apareixen indicis d’intrusió marina en la partida d’Ullalet i La Barraca d’Oliva, i en la zona sud d’especial protecció de la marjal.”
- Un camp de golf alimentat de brolladors
Sembla imprescindible que el reg del camp de golf d’Oliva Nova es realitze amb les aigües residuals depurades de la pròpia urbanització. No és lògic que s’empre per a això les aigües del pou d’Aigües del Bullent, que lleva directament dels brolladors que alimenten aquest riu. Això és senzillament inadmissible en la nostra opinió.
Les excuses de la concessionària
L’informe rubricat per Navarro i presentat davant la Fiscalia subratlla que a l’agost de 2013, Aigües del Bullent va sol·licitar la concessió de 892.985 metres cúbics a extraure del sondeig Montaner, per a proveïment i ús ramader; 13.578 havien de destinar-se a 310 cavalls del centre eqüestre. Doncs bé, en aqueix expedient es trobava un expedient desfavorable de la Conselleria de Medi Ambient que deixava altres conclusions inquietants sobre l’estat dels aqüífers i que apuntaven directament a aqueixa empresa:
“Els excedents de l’aqüífer Almirall-Mustalla són els que alimenten al riu Bullent, que al seu torn és la principal font d’aportacions a la marjal de Pego-Oliva, sobretot en èpoques de sequera com l’actual.”
“El brollador “Les Aigües”, una de les principals fonts del Bullent es ve assecant pràcticament tots els últims estius, la qual cosa indica que l’aqüífer està sent sobreexplotat almenys a l’estiu, per la qual cosa els “supòsits excedents” han d’acabar-se en aquesta època. Igualment s’observen increments de salinitat en les aigües del Bullent, la qual cosa confirma aquesta sobreexplotació.”
“La mercantil “Aigües del Bullent” ha intentat repetidament incrementar la concessió de què disposa amb arguments molt dispars; des de les necessitats d’una embotelladora de refrescos, fins a les necessitats d’altres mercantils, passant per les instal·lacions ramaderes. Respecte a aquestes, cal indicar que el centre hípic té autorització únicament per a realitzar competicions hípiques i no per a albergar permanentment 300 cavalls.”
La falta d’actuació de le Generalitat
L’entitat ecologista es mostra molt crítica sobre la falta d’actuació de la Conselleria de Medi Ambient, responsable del parc natural, en tot aquest assumpte. Per a començar perquè aqueix estudi de la Universitat va ser realitzat per encàrrec del propi departament autonòmic «que per tant coneix els problemes que causa l’explotació –més aviat sobreexplotació- dels pous que Aigües del Bullent té en el Port dels Aigües al costat del naixement del riu Bullent i malgrat això no ha fet absolutament res per a solucionar-los».
I en segon lloc perquè tota aquesta situació de sobreexplotació estaria incomplint el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Majal de Pego-Oliva, emés a la fi de 2004, que obliga a garantir la qualitat de l’aigua, protegir els aqüífers subterranis i redactar una pla de gestió hídrica que, 18 anys després, segueix sense crear-se.
Este article va ser publicat el 22 de febrer en lamarinaplaza.com.