Article d’opinió del nostre company Iban Roure
Abans d’iniciar qualsevol debat cal dir les coses pel seu nom: una instal·lació de generació d’energia de qualsevol tipus és un complex industrial, no un “parc”, ni un “complex agrovoltaic”. Per tant haurien d’ocupar preferentment sòl industrial o almenys urbà. Però resulta que últimament s’han fet canvis legislatius que possibiliten la seua instal·lació en qualsevol tipus de sòl ( amb condicions, faltaria més ). Això es diu canviar les regles a meitat del partit.
També s’està facilitant que les mateixes empreses promotores realitzen els informes d’impacte ambiental. S’imaginen el futur de les consultores que s’atrevisquen a presentar informes negatius? Això també té un nom: posar al llop a cuidar de les ovelles.
Podria comprendre’s que les grans corporacions transnacionals encoratgen estos canvis semàntics i legislatius, però que ho facen els nostres representants públics mereix qualificatius poc estimulants. El moviment ecologista sempre ha estat a favor de les energies renovables, però la seua implantació ha de fer-se en els llocs adequats. En cas contrari estem donant patent de cors a companyies que s’han lucrat (i ho continuen fent) omplint el territori amb centrals nuclears i tèrmiques.
Estem en contra de la instal·lació d’un polígon solar fotovoltaic en Montíber perquè es destruiran de manera irreversible centenars ( de moment ) d’hectàrees de sòl fèrtil de molt alt valor agrològic. I el sòl és un RECURS NO RENOVABLE : si el destruim tardarà milers d’anys (com a poc) a tornar a formar-se.
S’ha sentit dir que l’agricultura està en crisi i que millor que els propietaris de la terra agafen els diners i que córreguen. Això en tot cas seria una situació conjuntural del mercat, ja que estos terrenys són explotats des de temps dels romans com a mínim (si no des de temps dels ibers) i han donat excel·lents collites de cereals, vinyes, diferents varietats de cítrics i molts altres cultius sense esgotar la seua fertilitat. Això és molt important quan tant s’està parlant de sobirania alimentària i de productes de proximitat.
Algun altre edil ens tira en cara que també es destruiran sòls en els terrenys de la gigafactoria. Això és veritat, però ha existit un consens social a sacrificar una part del terme municipal a fi d’acabar quaranta anys després amb la reconversió industrial. Però el macrioprojecte fotovoltaic de Montíber destrueix a més centenars d’hectàrees que mai s’han planificat com una altra cosa que sòl agrícola. D’altra banda, la gigaractoria NECESSITA (que no REGALA) molts llocs de treball, i en Montíber hi haurà una pèrdua neta de llocs de treball.
També se’ns diu que no presentem alternatives. Ho hem fet, i la principal és la instal·lació de les plaques solars en les teulades de la mateixa factoria, d’altres empreses veïnes, en els pàrquings del polígon industrial i altres zones del municipi, etc.
Se’ns contesta que ja està prevista la instal·lació de les plaques en les teulades de l’empresa, però que necessiten més superfície. Si això fora així, per què no es comptabilitza aqueixa superfície i aqueixa producció d’energia com a autoproducció? (major autoconsum i proximitat impossible). Per què sempre es compta des de zero a partir de la producció d’energia que pretenen generar en Montíber? Francament, sona a conte hispà-alemany.
Que els nostres representants es posicionen tan clarament a favor dels interessos d’empreses multinacionals (o fins i tot “pàtries”), després d’haver rebut ajudes estatals i europees, en comptes de protegir els ciutadans dels abusos d’estes empreses és molt decebedor. D’ací a uns mesos probablement ens estranyem i alarmem de l’avanç de l’abstenció i de moviments populistes. Davant això, una mica d’autocrítica senyores i senyors.
Article d’opinió d’Iban Roure, de la comisión del Camp de Morvedre de Acció Ecologista-Agró.
Article publicat originalment el 16 de febrer de 2023 a El Levante-EMV.
