Continuem participant en el projecte per a la reintroducció d’esta espècie en perill d’extinció
El Parc Natural Marjal de Pego-Oliva acaba de rebre noves cries d’àguila pescadora que formen part del projecte de reintroducció d’esta espècie en perill d’extinció en la Comunitat Valenciana. El projecte, en el que participa Acció Ecologista-Agró i que està dirigit pel Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 de la Generalitat Valenciana, consisteix en la recepció de 12 pollastres d’àguila pescadora provinents d’Escòcia gràcies a la col·laboració entre la Fundació Iberdrola España, Fundació Migres i Roy Dennis Wildlife Foundation.
Les cries han viatjat esta setmana des d’Escòcia supervisades per tècnics de la Fundació Migres i s’han instal·lat en les gàbies de hacking (cria campestre) on seran vigilades, cuidades i alimentades fins que estiguen preparades per al seu alliberament al parc natural. A l’acte de presentació han acudit el president de la Fundació Iberdrola España, Fernando García, representants de la Fundació Migres, l’alcalde de Pego, Enrique Moll, i representants de l’Ajuntament d’Oliva i de la Generalitat Valenciana.
La Fundació Iberdrola España ha renovat un any més el conveni amb la Fundació Migres per a este projecte de reintroducció de l’àguila pescadora en la Comunitat Valenciana, que analitza i valora actuacions per a la reintroducció i recuperació d’este ocell rapaç. Este projecte, que es va iniciar en 2022 en la Marjal de Pego, compta amb un pressupost anual per part de Fundació Iberdrola Espanya de 50.000 euros, i s’emmarca en un dels seus principals eixos d’activitat, com és la protecció de l’avifauna i la conservació dels hàbitats.
L’objecte d’esta col·laboració és l’obtenció de joves pescadores de diferents països donants per al seu trasllat a la Comunitat Valenciana, per al seu alliberament mitjançant les tècniques de hacking habituals en aquesta mena de projectes de reintroducció. L’objectiu final és la recuperació d’una població reproductora autosuficient en la Comunitat després de més de 50 anys de la seua desaparició.El número estimat necessari per a això és d’un centenar de pollastres, que es pretenen alliberar al llarg de cinc anys, per al que es compta amb el suport de països donants com Escòcia, Suècia, Noruega, entre altres. La Fundació Migres ha desenvolupat, des del seu inici, més de 130 projectes relacionats amb la reintroducció de dues espècies d’ocells amenaçats, l’àguila pescadora i l’àguila imperial, amb l’objectiu de recuperar per a la península Ibèrica una espècie que havia sigut extingida per actuacions humanes i que va tornar a criar a Espanya.
De nou sobre les faldes de la Muntanyeta Verda la comitiva que anhelava veure als dotze espècimens ha pogut conéixer als pollets, que de moment no tenen nom, excepte un d’ells, “es diu Pepe en homenatge a una persona que ens va ajudar en la duana moltíssim, perquè semblava que no anàvem a poder portar-los”, ha explicat Itziar Colodro, alma mater d’este projecte i membre de la Fundació Migres.
No és la primera vegada que s’intenta reintroduir a l’àguila pescadora en la Marjal, però si la primera de forma tan ambiciosa. En les anteriors ocasions el nombre d’espècimens va ser més reduït, entre 2 a 5 pollets, ara s’ha optat per una dotzena: “Augmentant el nom d’exemplars s’augmenten les possibilitats de supervivència de l’espècie ja en el primer any”, ha remarcat Colodro.
Fet el viatge, ara les àguiles han d’aportar la seua part, adaptar-se al mitjà. Comptaran amb l’ajuda dels tècnics del projecte, “intentarem que tinguen el mínim contacte humà, no volem que la consideren una espècie amiga”. Per a això s’optarà pel mètode hacking a l’hora d’alimentar-los durant els seus primers compassos de vida ací en la Marjal. “El hacking consisteix en la criança dels pollets en estat de semillibertat. Es col·loquen en nius que simulen als naturals i se’ls proporciona el menjar de manera artificial, intentant evitar al màxim que l’animal conega la seua procedència”, ha explicat Colodro.
Este article va ser publicat el 14 de juliol al Levante-EMV.
