Plantegem actuacions per fer front a l’escassetat de recursos hídrics i millorar en el futur la gestió de l’aigua d’este aiguamoll
El 14 de novembre Acció Ecologista-Agró es va reunir, en la Marjal d’Almenara, amb la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’objectiu era informar-los de la crítica situació en què es troba actualment esta zona humida per escassetat de recursos hídrics. Una cita durant la qual, a més a més, vam proposar als representants d’ambdues entitats una sèrie d’actuacions encaminades a millorar la gestió de l’aigua d’este aiguamoll Ramsar. Davant les quals, per cert, es van mostrar favorables.
Enguany les elevades temperatures i la falta de precipitacions han rebaixat el nivell d’aigua de la Marjal d’Almenara. Estes limitacions hídriques, en comptes de desencadenar majors restriccions sobre els usos de l’aigua, s’han vist significativament agreujades per un augment en l’explotació dels 250 pous operatius que hi ha en l’entorn d’este aiguamoll.
Com a resultat, tot i que hem aconseguit mantenir mínimament la marjal en el seu conjunt, hi existeixen zones que s’han vist molt afectades. Així ho van poder comprovar els responsables de Presidència de la CHX i de la Direcció General de Gestió de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, en el transcurs de la reunió que mantinguérem fa unes setmanes. Primer en la Finca de Penya, reserva de fauna silvestre annexa a La Casa Penya, que per primera vegada des que la custodiem s’ha assecat.
<<La Marjal d’Almenara ha passat de la quasi extinció a l’excel·lència, però este no és un procés irreversible>>
I després en Quartons, on la reducció d’aportacions procedents de l’aqüífer Salt del Cavall ha estat a punt de provocar una massiva mortaldat de peixos. Una catàstrofe que, per sort vam poder evitar. Concretament durant l’agost, quan vam protagonitzar el rescat urgent i complex d’unes 15.000 llises que s’estaven concentrant als canals més profunds de Quartons i Palafanga. Vam bombejar aigua de la Sequia Vella de la Ratlla i vam traslladar-les amb el rall als Estanys d’Almenara i La Calçada. Zones on les condicions d’oxigenació de l’aigua eren més favorables a la seua supervivència.
No ens podem permetre que esta situació de dèficit d’aigua s’allargue en el temps. Tampoc que es reproduïsca amb més virulència durant els períodes estivals cada vegada més prolongats i càlids. Recordem que la Marjal d’Almenara ha passat de la quasi extinció a l’excel·lència, però este no és un procés irreversible. Amb la qual cosa hem de romandre vigilants i preparats per a abordar problemàtiques que com esta comprometen la conservació de la marjal.
És per això que la gravetat de l’assumpte ens ha espentat a AE-Agró, com a guardians de la marjal, a convidar a les administracions competents. No només amb l’objectiu que coneguen la realitat dels fets i prenen consciència. Sinó també a fi de proposar-los i acordar actuacions coordinades que ens permeten millorar en el futur la gestió dels recursos hídrics de la Marjal d’Almenara.
Control de les extraccions, reconnexió de la Marjal i la protecció dels l’aqüífers
Entre els nostres suggeriments a la CHX cal destacar, d’una banda, la necessitat d’exercir un major control dels usos que es fan de l’aigua. Tant del destinat a l’agricultura, que segons afirmava el secretari general de llauradors ha augmentat més del normal -han estat regant igual en els mesos de tardor que ho fan en juliol-. Com del que s’empra per a cobrir les necessitats d’una població que es triplica en estiu als municipis costaners en els quals s’ubica la marjal.
També vam plantejar-li al president de la Confederació la possibilitat d’adquirir, com fem des d’Agró, parcel·les estratègiques per on discorren els aqüífers. De manera que puguen fer intervencions més directes sobre la gestió de l’aigua. Així com la recuperació de la concessió d’un motor, per al qual existeix opció de compra amb el propòsit de cultivar novament arròs en la Finca de Ferrer. Una pràctica que va cessar el 2000 per la pressió que exercia sobre Els Estanys dessecant-los i que, temem que, en reprendre’s torne a amenaçar-los.
D’altra banda, vam insistir en la importància de restablir la connexió nord i sud de la Marjal. Una actuació prioritària que, per cert, contempla el seu Pla d’Ús. Es tractaria d’obrir el canal Benavites-Almenara. Este canal recollia i transportava les aigües fluvials des de Moncofa fins a Canet fins als anys 50, quan es va tallar a l’altura dels límits provincials per unes disputes de pagament entre agricultors de Castelló i València. De manera que, connectant-lo tota l’aigua que per esta divisió en arribar a la Gola de les Cases de Queralt se’n van a la mar, la podriem recircular cap a zones on les condicions de sequera són més accentuades, com ha estat enguany el cas de la Finca de Penya, i fer-la eixir després a l’Estanyol i Gola de Quartell-Sagunt o la Gola dels Anglesos alternativament.
Esquivem qualsevol intent especulatiu que poguera redundar en el minvament de les aigües subterrànies
A més d’estes propostes que li vam fer a la Confederació, com a mesura complementària vam demanar a la Conselleria la redacció d’un certificat en reconeixement dels valors ecosistèmics i la protecció de l’aqüífer Salt del Cavall que travessa la Muntanyeta de La Ràpita. Un document que ens seria d’utilitat en la primera vista del procés judicial iniciat per a comprar este mirador privilegiat de la Marjal d’Almenara. Amb ell justificaríem sobradament la seua protecció com a connector ecològic per poder salvar-lo de qualsevol intent especulatiu que poguera redundar en el minvament de les aigües subterrànies, com va succeir en el seu moment amb la Muntanyeta Blanca.
Des d’Acció Ecologista-Agró creiem que esta trobada ha estat clau per definir noves línies d’actuacions que ens permeten avançar en la millora de la gestió dels recursos hídrics de la Marjal d’Almenara. I fem una valoració molt positiva de la predisposició de la Generalitat i la CHX a desenvolupar conjuntament les nostres propostes.
