Reclamen a les administracions i empreses implicades la paralització del PAI de Llíber
Els i les signants del present manifest, científics i experts en territori, medi ambient, turisme, sociologia i economia, que exerceixen la seua labor en centres d’investigació, universitats i organitzacions independents, desitgem expressar clarament el nostre rebuig absolut al projecte d’urbanització que es pretén materialitzar mitjançant el PAI “Medina” en la localitat alacantina de Llíber, enclavada en el prelitoral de la comarca de la Marina Alta (Comunitat Valenciana). Este pla, afavorit per una promotora immobiliària de la comarca, preveu la construcció de 488 xalets unifamiliars, amb les seues respectives piscines, en una superfície total de 406.213 m².
El projecte és, segons l’opinió dels signants, clarament insostenible des del punt de vista social, econòmic i mediambiental, suposant seriosos perjudicis per al territori en el qual es pretén implantar i per a la societat local. El PAI Medina no compleix amb els paràmetres mínims de sostenibilitat, atés que la seua aprovació inicial, l’any 2001, es va produir en un context en el qual els requisits mediambientals per a estos projectes eren laxos i responien a una dinàmica especulativa manifestada en forma de bambolla immobiliària que va tindre enormes perjudicis per al territori i la societat.

El projecte s’allunya de les necessitats i problemes actuals d’un territori amb forta identitat com és la Vall de Pop (Marina Alta). En este sentit, impera la urgent preservació dels territoris no urbanitzats per a fer front a la pèrdua de paisatges naturals i biodiversitat, l’apressant canvi climàtic i les seues notables conseqüències. Com a sequeres, onades de calor, inundacions, incendis, pèrdua de sòls productius que presten serveis ecosistèmics…
Com a científiques i expertes, és la nostra obligació denunciar el que és un atemptat contra el territori i medi ambient en un enclavament que ja s’ha vist sotmés a una pressió urbanística descontrolada.
Raons que sustenten la nostra petició
El PAI se situa en un municipi de 967 habitants, la població del qual s’incrementarà (uns 1.000 nous veïns) en un brevíssim període de temps.
Es tracta d’un desenvolupament completament sobredimensionat (quasi 500 nous habitatges) per al context territorial –rural- en el qual es pretén construir. Es troba desconnectat del nucli urbà de Llíber, i per tant, és contrari al plantejament que defensa l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana –ETCV. Concretament se situa dins del Paisatge de Rellevància Regional “Depressions i serres des de Gallinera a Castell de Castells”, en el marc general de l’ETCV 2011. Per la qual cosa haurien d’aplicar-se els objectius de qualitat paisatgística i vincular-se als instruments d’ordenació urbana per a la seua protecció, ordenació i gestió. En este sentit, s’hauria de complir de manera expressa amb el Conveni Europeu del Paisatge signat per la CV l’any 2004.

Esta és un espai forestal d’alt valor natural, paisatgístic i estètic. La seua preservació en estat natural suposa un recurs amb potencial per a altres usos més sostenibles. A més, es tracta d’una àrea classificada com de risc alt d’incendi forestal i de “perillositat greu” en el PATFOR (Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana). La zona ja va patir un incendi en 1993 que va calcinar 286 ha.
Elevat impacte visual
La urbanització serà clarament visible des de les localitats de Llíber, Xaló i Alcalalí. Així com des d’altres municipis i muntanyes limítrofes (freqüentades per turistes i locals per a realitzar activitats esportives i recreatives). Esta visibilitat trencaria l’estètica de la Vall de Pop i d’una de les zones fins al moment lliure de construccions. Perquè la vessant nord de la vall ja està ocupada per les urbanitzacions del mateix estil “Vall del Paradís” i “Solana Park”. S’esperen tipologies arquitectòniques anodines completament alienes a la tradicional en esta zona de la Marina Alta. Per la qual cosa banalitzaran i deterioraran irremeiablement el paisatge.
El pla es pretén desenvolupar en una zona confrontant amb el Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i del Ferrer. En este sentit es veurà afectada visual, estètica i ecològicament amb remoció de la cobertura vegetal, l’impacte i desplaçament de la fauna pròpia del lloc. Des d’un punt de vista funcional, la Muntanya Llarga –paratge on se situa el PAI- és la continuació natural d’este espai natural protegit.

Els recursos i les infraestructurals hídriques existents són insuficients per a un desenvolupament de l’envergadura que suposa el PAI
Esta zona pateix un estrés hídric important i es produeixen restriccions a l’ús d’aigua potable. La qual cosa és incompatible amb l’ompliment de centenars de noves piscines i la demanda de 1.000 nous residents. Així mateix, la depuració de les aigües residuals suposaria un greu problema en este espai geogràfic. En ple canvi climàtic, es precisa un exhaustiu informe degudament actualitzat de l’organisme de conca, que justifique la suficiència i disponibilitat de recursos hídrics. També s’hauria d’acreditar el seu sanejament i reutilització, en compliment amb la Directiva Marc d’Aigües i altra legislació transposada a l’Estat espanyol.
A més a més, el pla es desenvolupa en una àrea d’alta permeabilitat, i que per tant resulta estratègica per a la recàrrega d’aqüífers subterranis. D’acord amb el Catàleg d’Àrees Crítiques enfront del Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana.

Falta de preparació de les infraestructures viàries
La carretera d’accés a la vall des de l’AP-7 (porta d’entrada i eixida), té una capacitat molt limitada i ja pateix col·lapse en determinats moments. Així mateix, es tracta de carreteres molt freqüentades per ciclistes professionals i aficionats, per la qual cosa l’augment del trànsit suposaria un major risc per a la seua seguretat.
El PAI és igualment insostenible en matèria de mobilitat, perquè els seus residents dependran totalment de l’ús de vehicle privat per als seus desplaçaments. Ja que no existeix ni es preveu transport públic en la zona. Això suposarà un augment notable dels desplaçaments amb cotxe i un increment de les emissions contaminants de gasos d’efecte d’hivernacle. Estes qüestions, suposaran un perjudici per a la salut dels veïns de les localitats afectades (principalment de la Vall de Pop).
Falta de serveis sanitaris i socials
L’àrea de salut que comprén els municipis afectats compta amb recursos sanitaris molt limitats. L’augment de població empitjoraria una situació ja deficitària en matèria d’atenció sanitària, amb especial afectació per a població de major edat.
El servei de recollida de residus sòlids urbans, també compta amb seriosos problemes per a donar servei a les localitats de la Vall de Pop. Estos problemes es veurien notablement agreujats, i s’incrementaran els costos del servei que es repercutiran mitjançant impostos al ciutadà.

La saturació del territori ho farà menys resilient front l’emergència climàtica
El projecte se situa en un territori que ja ha patit durant dècades una forta pressió immobiliària, destrossant paratges emblemàtics com el Puig de la Llorença o el Morro de Toix, per citar només alguns exemples. Estes intervencions han suposat un canvi radical en els usos del sòl en grans porcions del territori de gran valor ambiental i social.
El model de desenvolupament que suposa el PAI és contrari al turisme sostenible, basat en els recursos naturals i culturals locals, que pivota sobre els allotjaments rurals que existeixen en la Vall de Pop, i sobre el paisatge i la cultura vitivinícola de la zona. És de notar el recent anunci del Consell, d’un Pla d’Acció Territorial que busca activar la cultura i els paisatges del vi en esta zona. La construcció de la urbanització suposaria una massificació a la vall i la pèrdua de valors culturals tradicionals.
La urbanització de baixa densitat s’ha demostrat menys sostenible en matèria de consum d’energia i aigua, generació de residus, mobilitat i ocupació del territori. A nivell econòmic, publicacions científiques com els “Costos del ‘Urban Sprawl’ per a l’Administració local (Publicacions de la Universitat de València, 2016), verifiquen amb dades la ineficiència i la inviabilitat econòmica d’esta mena d’assentaments, especialment per als Ajuntaments. La urbanització de baixa densitat suposa majors despeses per als consistoris, amb efectes en matèria de subministrament de llum, aigua, recollida de residus, reparació de voreres i carrers, seguretat…
La urbanització de baixa densitat fomenta l’aïllament social dels residents (majoritàriament persones majors) i dificulta la integració dels nous veïns en la societat local.

Conclusions
El model que proposa el PAI és propi del segle passat i s’ha demostrat com equivocat en els seus plantejaments i principis. Este tipus de desenvolupament immobiliari va ser el que va provocar en gran manera la terrible crisi immobiliària i econòmica iniciada en 2008, i són conegudes les seues conseqüències nefastes per a molts ciutadans i administracions que van fiar el seu model de desenvolupament a la mera promoció immobiliària sense majors incentius.
Per tots estos motius, els signants d’este manifest reclamen a les administracions i empreses implicades LA PARALITZACIÓ TOTAL I DEFINITIVA del projecte del PAI “Medina” de Llíber.