Entre altres figuren l’Albufera de València, el riu Xúquer, el curs mitjà del riu Albaida o el curs alt del riu Millars
L’any 1992 s’aprovà des d’Europa la Directiva Hàbitats, creada per a protegir i gestionar els espais declarats dins la Xarxa Natura 2000, com són els LIC (Llocs d’Interés Comunitari) i les ZEPA (zones Especial Protecció per les Aus). L’objectiu era crear una xarxa ecològica europea coherent de zones amb hàbitats singulars i protegir-los, així com a les espècies vegetals i animals que poden albergar-hi. Per fer-ho possible, cada país de la UE devia enviar un llistat de propostes dels LIC, a transformar en Zones d’Especial Conservació, ZEC, en un període màxim de 6 anys, per tal de dotar estos espais de mesures de conservació que puguen traduir-se posteriorment en plans i instruments de gestió. Espanya va haver d’enviar una segona proposta de LIC millorada per incoacions d’Europa, que finalment va ser aprovada.
Este no és l’únic toc d’atenció a l’estat espanyol per part de la Comissió per incompliment dels compromisos adquirits respecte de la Xarxa Natura 2000, donat que en 2015 va enviar una carta d’emplaçament en relació amb el procediment d’infracció que finalitzava en 2020. Donada la falta de resposta del govern espanyol, el juliol de 2020, Brussel·les fa un paquet de procediment d’infraccions on apareix Espanya, mitjançant el qual “la Comissió insta este país a completar la designació com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de tots els llocs d’importància comunitària (LIC)”. I insisteix que “el termini per a completar estos tràmits respecte a 1.278 llocs (…) va expirar fa ja molt temps. Fins a la data, Espanya continua sense designar com a zona especial de conservació 345 llocs (30 al nostre territori) el que suposa que més de la quarta part del conjunt de llocs d’interés comunitari es troben desprotegits ambientalment i sense objectius de conservació al no disposar dels Plans de Gestió. Al País Valencià este percentatge augmenta al 33%.
Estat actual de la Xarxa Natura 2000 al País Valencià
El primer llistat que presenta el govern valencià té data del 24 de desembre de 1997 i consta de 39 zones proposades. L’any 2001 este llistat es revisa, per resultar insuficient. I s’amplia fins als 94 espais, que passen a representar una superfície de 685.862 ha (26,1% del territori), de les quals 61.709 ha són marines. 27 anys després de la primera proposta i 23 anys del segon llistat, actualment hi ha 64 espais que ja són ZEC perquè s’ha aprovat el seu pla de gestió.
Els altres 30 espais encara no tenen les normes de gestió aprovades. Alguns estan dins del que són parcs naturals (l’Albufera, el Penyagolosa, la Serra d’Irta, l’Illa de Tabarca, el Montgó…) i, estan emparats per la normativa que regula els parcs naturals, encara que els Plans de Gestió són igualment necessaris. Però altres espais no tenen cap altra normativa, fet que els converteix en zones de més urgència i vulnerabilitat per aplicar les normes de gestió. Com poden ser el riu Xúquer, el curs mitjà del riu Albaida, el curs alt del riu Millars o els Ullals del riu Verd. Tots ells espais d’aigua, molt sensibles al canvi climàtic i que necessiten una cura especial per evitar la seua degradació.
Estos llocs queden, per tant, desprotegits ambientalment, malgrat les advertències de la Unió Europea
Al respecte, tal com recentment ens informa la UE arran d’una consulta elevada a la Comissió de Peticions sobre la modernització de regadius: “La Comisión está realizando un seguimiento de los progresos realizados por España en el marco de un procedimiento de infracción incoado por dos motivos: por un lado, no haber designado los lugares de importancia comunitaria como zonas de protección especial y, por otro, no haber fijado objetivos de conservación específicos adecuados para sus zonas de protección especial, incluidos los lugares de importancia comunitaria L’Albufera, Riu Xúquer y Ullals del riu Verd.”
Des d’Acció Ecologista-Agró i Xúquer Viu creiem que este últim aspecte és molt important perquè, sense normes de gestió, les figures de la Xarxa Natura 2000 no asseguren cap tipus de protecció o millora als espais si, com diu Europa, no s’adopten mesures i objectius de conservació específics i adequats.
Urgim, per tant, a la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya a accelerar la tramitació de les normes de gestió de les zones de la Xarxa Natura 2000, començant per les que no tenen cap altra figura de protecció. Però a més, han de fer-ho bé. Han de buscar objectius específics i avaluables, dissenyar els plans de gestió comptant amb tots els implicats, i això inclou molta participació, reunions, escoltar a la gent del terreny i fer un seguiment real dels plans. Invertir diners per millorar la situació de les espècies i els hàbitats, evitar el seu deteriorament i assegurar la coherència de la xarxa valenciana d’espais naturals.
