No es pot tolerar, ni acceptar, que continuen existint greus incendis forestals originats per causes humanes, especialment, tan absurds com les negligències o els accidents evitables
La publicitat institucional sobre els focs forestals ens recorda, encertadament, que la prevenció és el més importat. Allò primer. Esta publicitat, correctament, intenta conscienciar a la societat civil perquè no encenguen foc al bosc i perquè eviten qualsevol imprudència. Però açò que l’administració forestal demana, no ho compleix ella mateixa, que continua suspenent, un any rere altre, en el més important: la prevenció. La prevenció d’incendis consisteix fonamentalment a evitar tots els focs de causa humana que són, com es destaca des de fa anys, la immensa majoria (el 80%) i, per tant, evitables; per què, com també diu la publicitat institucional, depén de nosaltres.
I no és per falta de diners invertits en prevenció. És, precisament, per estar mal invertits. Els plans de prevenció de les 11 demarcacions forestals valencianes (i no són els únics pressupostos dedicats presumptament a prevenció) sumen centenars de milions a invertir en un període de 15 anys. Tot açò al marge dels plans i inversions d’extinció, que no poden rebaixar-se ni un euro, perquè són els que acaben salvant-nos de danys pitjors; no obstant això, sempre intervenen després que ha fallat el que és prioritari, el primer esglaó de la lluita contra el foc, la prevenció.
Els diners dels plans de prevenció no es dediquen majoritàriament a previndre, a evitar els focs d’origen humà. Es dediquen a altres coses, com eliminació de vegetació, obertura de camins, etc. que poden ser útils (o no, depén de com es planifiquen i es realitzen) per altres tasques, i per l’extinció, però que no eviten un sol foc, un sol incendi. Els diners que es dediquen realment a lluitar contra les causes humanes dels incendis, ben conegudes i inventariades, són una mínima part, i quan es detallen en municipis concrets, com el cas d’Énguera, per posar l’exemple d’un municipi forestal molt destacat, no arriben ni al 5%. Amb aquestes dades, no és d’estranyar que no ens lliurem mai dels incendis.
Ni la vegetació seca, ni el calor ni el vent originen focs per si soles
En els comunicats oficials sobre l’incendi de Benasau es parla de la vegetació i com està de seca (la vegetació mediterrània és, estructuralment, bastant seca, sempre) de la calor que fa (sempre hem tingut estius càlids i amb el canvi climàtic els tindrem més) i del vent (molt important en aquest cas, i freqüent en els casos de grans incendis), però cap cosa d’aquestes origina un foc. Tots són factors que poden dificultar l’extinció, i afavorir l’expansió i els danys del foc. Però eixe foc, no hauria d’haver existit mai, i a això se li diu prevenció: evitar els focs d’origen humà. Ni la vegetació per ella mateixa, per seca que estiga; ni la calor, per elevada que siga; ni el vent, que pot ser molt fort… inicien cap incendi. Els inicia la mà humana en el 80% dels casos. I es poden evitar.
És inexcusable no dedicar més diners a evitar-los, tenint pressuposts molt elevats ja, de prevenció. Es tracta de mesures reguladores; de vigilància; de dissuasió; de trobar alternatives a pràctiques de risc; de controlar de manera molt més estricta les activitats perilloses… Totes són actuacions que no necessiten enormes inversions, que generen llocs de treball (que haurien de ser per tot l’any i per a bons coneixedors del territori), que no tenen impactes negatius i que, fins i tot, com en el cas de l’alternativa a la causa més freqüent de les negligències, que són les cremes de restes agrícoles, donarien beneficis econòmics addicionals i evitarien accidents als agricultors.
<<Cal canviar el model de prevenció, redirigint els diners que s’empren per a altres activitats que no eviten incendis>>
No és un tema de diners, no és de desconeixement (les dades estan ahí, ben conegudes pels experts). És un tema de voluntat política i de canviar inèrcies i tradicions del passat que no són útils al segle XXI, amb el Canvi Climàtic, i amb la necessitat inexcusable de conservar i millorar els nostres boscos, que no poden ser un perill (no ho són, som nosaltres els qui els cremem) sinó una font de beneficis socials i ambientals (recàrrega d’aqüífers, conservació del sòl fèrtil, prevenció de crescudes, manteniment de la biodiversitat…), que tenen un enorme valor per la humanitat, i cada dia més elevat.
Cal canviar el model de prevenció, redirigint els diners que s’empren per a altres activitats que no eviten incendis. Açò és possible, no té costos importants i és l’única manera de fer disminuir de manera important el nombre d’incendis. Tota la resta és actuar una vegada hem fracassat en el primer pas, l’essencial, el més rellevant, i haver de plorar danys ambientals, pèrdues econòmiques i, de vegades, vides humanes. La majoria dels incendis poden evitar-se, i s’han d’evitar.
