La Sala contenciosa administrativa resol el recurs interposat per un particular a causa del mal estat de la Colònia de Santa Eulàlia, i considera que l’Ajuntament no està obligat a actuar més per a impedir l’esfondrament del conjunt
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en sentència de data 11 de juny de 2024 ha resolt el recurs d’un particular que va sol·licitar a l’Ajuntament de Sax, l’obertura d’un expedient que obligués als propietaris de la Colònia de Santa Eulàlia a mantenir els edificis d’este Bé d’Interès Cultural en condicions de seguretat i salubritat. Perquè “s’hauria de garantir el manteniment, conservació i recuperació del Teatre Cervantes, evitant així el seu espoli, deterioració i esfondrament.”
En tant l’Ajuntament de Sax, no va atendre la petició, el particular va acudir als jutjats del Contenciós d’Alacant, que van rebutjar la petició. Recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia, també ha desestimat el recurs.
Sobre este tema, cal assenyalar que l’actuació de l’Ajuntament de Sax va ser poc decidida. D’una banda, va imposar tres multes coercitives per a realitzar el clos dels immobles en estat d’esfondrament, per import de 288,83 €, cada multa (866,49 € en total). D’altra banda, va dictar una altra ordre d’execució de demolició d’un dels béns protegits, per haver col·lapsat en part i estar en risc de derruir-se totalment.
Però quant a la protecció dels immobles, només va dictar una ordre d’execució. Relativa en este cas a la reparació de les cobertes o consolidacions estructurals dels immobles protegits (parador, despatx, fàbrica d’alcohols d’Unió i celler d’alcohols), com havia demanat la Conselleria de Cultura.
Pareix que hi ha un acord tàcit per totes les parts de deixar caure els edificis
Encara que l’arquitecte va informar que no s’havien realitzat les obres el 2 de juliol de 2020, no es va dur a terme cap actuació afegida amb la finalitat de pressionar als propietaris a assumir les seues responsabilitats. En conseqüència, avui dia, els edificis es mantenen en la mateixa situació de deteriorament.
La deixadesa de l’Ajuntament és tal que ni tan sols va ordenar el clos d’un pou de 50 metres de profunditat, sabent el risc que suposa per a les persones. Malgrat esta situació i del caràcter contundent de la llei a l’hora de mantenir estos immobles, el TSJ ha desestimat el recurs.
En concret, la Sentència dicta: “A continuació s’al·lega per l’apel·lant infracció de llei, quant a les obligacions que competeixen a l’administració local amb vista a la protecció del Patrimoni Històric.
En este punt amb encert indica la sentència d’instància, que la decisió d’aplicació efectiva de les mesures en relació amb els criteris pressupostaris i d’oportunitat, incumbeix l’administració.”
<<Esta doctrina jurisprudència es pot estendre a uns altres BIC>>
La llei, per contra, preveu amb caràcter obligatori que les administracions actuen i la llei 16/1985 de 25 de juny de patrimoni històric espanyol ho preveu en els articles 7 i 8. L’article 7 diu que els ajuntaments adoptaran les mesures oportunes per a evitar el seu deteriorament, pèrdua o destrucció i el vuité que els particulars podran exigir “el compliment del que es preveu en esta Llei per a la defensa dels béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol.“
Esta sentència suposa que l’Ajuntament de Sax és lliure per a reclamar o no, el manteniment dels edificis de la Colònia de Santa Eulàlia. Donats els antecedents, i el mal estat dels edificis de la Colònia, el més normal és que els edificis de la Colònia vagin accelerant el seu procés de deterioració i acaben per esfondrar-se.
El pitjor és que esta doctrina jurisprudència es pot estendre a uns altres BIC. La Comunitat Valenciana compta amb 1830 béns d’interés cultural immoble i 84 mobles, que a partir d’esta sentència, i si no ho resol el Tribunal Suprem, els Ajuntaments no hauran de protegir, si no ho desitgen.
En altres comunitats autònomes, com Madrid o Múrcia, quan una qüestió similar ha arribat als tribunals, estos han decidit a favor del manteniment del monument. Desgraciadament, no ha estat així a la Comunitat Valenciana i el Tribunal Suprem haurà de decidir si imposa un criteri unitari entre els diferents Tribunals Superiors de Justícia.
Acció Ecologista-Agró se sent descoratjada i preocupada per esta situació i pels efectes que pot tenir en altres monuments del territori valencià. Així mateix, aplaudeix l’actuació del particular recorrent en cassació i mantindrà el suport que necessite per a poder salvaguardar este i altres elements del patrimoni valencià.
Ací pots accedir al comunicat en castellà.
