En l’últim cens, Agró i Conselleria troben només un petxinot mort
El passat dijous, 22 d’agost, voluntaris d’Acció Ecologista-Agró i tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient van realitzar un cens de control de la població de petxinots a la Marjal d’Almenara. A pesar de la situació de l’aiguamoll, avaluada com a crítica, degut a l’escassetat hídrica i als processos d’intrusió salina detectats recentment pels ecologistes, este endemisme valencià, que es troba en perill d’extinció, mostra una evolució aparentment favorable.
Acció Ecologista-Agró des de fa dècades vetlla per la bona conservació de la Marjal d’Almenara. Les nostres activistes i voluntàries s’encarreguen de desenvolupar setmanalment diverses tasques de manteniment i millora de la biodiversitat i dels volums d’aigua, gràcies a les quals este aiguamoll Ramsar va passar a principis dels 2000 de la quasi desaparició a l’excel·lència.
Ara, l’emergència climàtica sumada a la inacció de l’administració quant a la preservació d’estos ecosistemes i al desenvolupament de polítiques completament depredadores del territori i els recursos naturals, fa trontollar tot l’aconseguit gràcies a estos esforços. La decadència a la qual este espai natural es troba sumida, un estiu més i ja van dos consecutius, per la falta de precipitacions i les elevades temperatures ha despertat una gran preocupació entre les ecologistes d’Agró que a principis de la setmana passada vam contactar amb l’administració per tal de realitzar com més prompte millor una avaluació de l’estat en què es troba un dels endemismes valencians més apreciats: el petxinot.
Els petxinots o clòtxines de riu són uns bivalves fortament amenaçats per la contaminació de l’aigua, la introducció d’espècies exòtiques invasores, la manca d’un cabal ecològic als nostres rius, la dessecació de les zones humides o el dragat de canals i séquies. Estes circumstàncies han dut a Unio mancus, una de les tres espècies de petxinot presents al País Valencià, al perill d’extinció.
L’estat crític de la marjal obliga a fer un cens per comprovar l’estat de la població de petxinot descoberta al 2023
La seua població es creia extinta en la Marjal d’Almenara després de la mort més dels més de 70.000 exemplars que en 2008 localitzats en la zona, fins a novembre de 2023. Moment en què voluntaris sèniors d’Agró descobreixen en dos canals diferents de la marjal, que no havien estat prospectats anteriorment, una gran quantitat d’exemplars vius, conformant en aquell moment una de les més grans poblacions de petxinot que tenim en els aiguamolls valencians, amb forta presència de juvenils i densitat total de 2 individus/metre.
A esta important troballa cal dur un seguiment, més encara en moments crítics de sequera i intrusió salina com l’actual. És per això que, a petició d’Acció Ecologista-Agró, la brigada d’espècies dulciaqüícoles del Palmar es va desplaçar el passat dijous fins a la Marjal. Durant el matí, tècnics i voluntaris d’Acció Ecologista-Agró duguerem a terme un cens d’U. mancus. Tot i les adversitats latents la població de petxinots descoberta es troba estable, fins i tot, en estos nou mesos, ha crescut. Només es va identificar un exemplar mort. De manera que el balanç és molt positiu.
Traslladem els exemplars vius a altra sèquia no afectada per la intrusió salina
No obstant, cal interpretar els resultats amb certa prudència, ja que en cap dels casos indiquen o asseguren la recuperació de l’espècie. Més aviat donen esperança que en un futur puga succeir. La recuperació en esta marjal la veiem llunyana de continuar la desídia i deixadesa de funcions per part de l’Ajuntament d’Almenara, quant a la gestió de les goles que la connecten i aïllen de la Mediterrània, i que ja ha provocat l’entrada d’aigua de mar al canal de Torreblanca, on s’ha registrat els darrers dies nivells que assoleixen els 29 grams de sal per litre.
Esta concentració tan elevada (la de la mar és d’uns 36 g/l) està ocasionant la mort de peixos en l’aiguamoll i, advertim, que de sostindre’s en el temps es desconeixen els efectes que podrien desencadenar-se sobre altres espècies, com és el petxinot. De fet, per evitar qualsevol impacte, els tècnics de conselleria, després del cens, decidiren traslladar els petxinots vius a altra séquia de la marjal que presentava un índex menor de salinitat. En relació amb açò, recordem la sobtada mortaldat d’Anatina onodonta (altra espècie de petxinot) del 2007 a la gola del Pujol, sospitosament causada per un episodi d’augment de la salinitat.
