L’objectiu de les aportacions és reforçar possibles accions de cara al futur per a combatre la crisi ambiental des de la Salut Pública i el sistema sanitari
Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions a la proposta de projecte de decret del consell, pel qual s’aprova l’estructura i organització de l’atenció primària i comunitària del Sistema Valencià de Salut (SVS). Des d’Agró mostrem conformitat pel que fa a la necessitat de resoldre els problemes de coordinació existents entre les estructures d’atenció primària, salut pública i serveis sociosanitaris, però no amb l’objecte únic establit per aconseguir-ho. Ja que, sols en equiparar la carrera professional d’atenció primària amb el personal sanitari d’atenció hospitalària no serà suficient amb l’estructura jeràrquica que es proposa.
De fet, en l’escrit presentat per la nostra associació durant el procés de consulta pública, assenyalem una sèrie de deficiències detectades en la legislació sanitària vigent que haurien de subsanar-se i tindre’s en compte per tal que este decret siga realment eficaç.
En primer lloc, i per comprendre la participació d’AE-Agró en la redacció de la nova norma, resulta imprescindible, incorporar la transversalitat de la dimensió ambiental al conjunt del Sistema Valencià de Salut (SVS), potenciant les funcions essencials de la Salut Pública en relació amb esta qüestió. Ja que, atenent als estudis i informes de la comunitat científica, el deteriorament del medi ambient repercuteix de manera directa sobre la salut de la població. Al respecte, trobem els primers defectes de forma al revisar el marc legislatiu, El Decret 74 12007, indicat en els antecedents de la norma, omiteix la <<Protecció de la Salud>> entre les funcions assignades a la Salut Pública. Esta és part esencial per intervenir sobre els determinants socials i ambientals de la salut, a més d’una de les actuacions del SVS per a brindar una atenció integral a la ciutadania. Precisament, ha sigut la invisibilitat de la Protecció de la Salut, i la seua relació amb el medi ambient, la qual cosa ens ha motivat a consultar i sol·licitar la inclusió de diverses lleis (4/2005, 33/2011, 10/2014…), 3 decrets, del V Pla de Salut 2022-2030 o del PESMA 2022-2026, entre altres instruments de planificació.
Destacar que, esta important funció tampoc queda inclosa en l’àmbit d’actuació de la Cartera de Serveis de Salut Pública del Sistema Valencià de Salut. Una ferramenta a través de la qual es fan efectives les prestacions de salut pública prenent com a base la evidència científica que tampoc considera entre els seus principis l’execució de programes mediambientals. En conseqüència, i per tal que la Cartera també incloga la protecció de la salut i el mediambient, des d’AE-Agró demanem la modificació del Decret 173/2021 que la regula.
La llei 10/2014, que proposem per incorporar al marc legislatiu de la norma a la que al·leguem, també necessita d’algunes correccions. En concret, en el que respecta al desenvolupament de l’organització territorial dels Departaments de Salut, ja que no es contemplen els centres de salut pública com un recurs, tot i actuar de connectors entre la salut pública i l’atenció primària, promovent punts de trobada i coordinació per a l’acció comunitària conjunta.
Així, proposem la integració dels 16 centres de salut pública, responsables del desplegament de les accions i programes en matèria de salut pública en els departaments de salut. D’esta manera, es recuperarien les funcions de coordinació que tenien assignades amb el Decret 42/1986, y d’assesorament als ajuntaments en l’acció sanitària municipal, en la seua orientació i acció col·lectiva per al desenvolupament de la Salut Comunitària, des d’un enfocament democràtic, participatiu i municipalista. No obstant, per tal que això siga possible i perquè hi haja una real confluència entre la salut pública i l’atenció primària, convé aproximar les seues trajectòries conceptuals i pràctiques mitjançant la creació d’equips comunitari, així com corregir algunes de les limitacions identificades a la participació ciutadana en relació a la gestió dels serveis públics o participació administrativa.
En la Comunitat Valenciana hi ha tres òrgans de participació ciutadana: el Consell de Salut, un Consell de Salut de Departament en cada Departament de salut i un Consell de Salut Bàsic en cada Zona Bàsica de Salut, o Centre de Salut. En els Decrets que els regulen, no es fa cap referència explícita de com s’ha de dur a terme la coordinació entre estos tres. Circumstància que dona lloc a que, com és el cas, les funcions establides no siguen coherents unes amb les altres ni estiguen en consonància.
D’altra banda, afegir que només es deixa la porta oberta a la participació comunitària en salut a associacions o entitats, l’objecte de les quals estiga relacionat amb la promoció de la salut i la prevenció. Requisit que, al contemplar implícitament el mediambient, dificulta la inclusió d’altra mena d’associacions com les ecologistes.
Altres contradiccions i oblits normatius que contribueixen a que els actuals mecanismes de governança no aborden eficaçment el caràter intersectorial de les qüestions sanitàries ambientals, guarden estreta relació amb l’assignació de competències. Per exemple, la llei 10/2014 lleva a la Conselleria de Sanitat la competència atorgada per la llei 4/2005 relacionada amb <<La vigilància sanitària de la gestió i tractament dels residus sòlids>>. Des d’Agró, conscients de la gran problemàtica dels residus, creiem que és convenient revertir l’eliminació d’esta competència. Esta separació o desvinculació de la salut i el mediambient, també es dona a la inversa en matèria competencial. Excloent-se, de manera errònia a la Conselleria de Medi Ambient, del lideratge d’alguns dels objectius específics del V Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, a pesar d’establir-se per tal d’avançar cap a un mediambient més saludable.
Donada la distribució reduccionista de competències en medi ambient i salut, la col·laboració i la cooperació entre la Conselleria de Sanitat i la Conselleria de Medi Ambient resulta fonamental. Per afavorir-ho proposem crear una Direcció General de Salut Pública i Medi Ambient com a nova estructura amb capacitat d’innovació per al desenvolupament de mecanismes que permeten identificar, controlar, prevenir i combatre millor els riscs ambientals per a la salut.
