Un informe de la direcció general de Medi natural redactat a petició d’Acció Ecologista-Agró conclou que la marjal del Puig té la condició d’aiguamoll malgrat no estar en el catàleg de zones humides, la qual cosa segons l’organització impediria construir els habitatges
“La delimitació de l’àrea d’ocupació de la zona humida, en base tant als seus valors com a les seues possibilitats reals i actuals de recuperació ambiental, és una actuació administrativa que constitueix part de la inclusió en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana. I que per tant hauria d’escometre’s”. L’informe de la direcció general de Medi natural redactat el mes de maig passat a petició d’Acció Ecologista-Agró conclou d’esta manera que la marjal del Puig, malgrat la seua deterioració, té la condició d’aiguamoll i que per tant hauria d’incloure’s com a tal en l’esmentat catàleg autonòmic.
El document té un enorme valor jurídic ja que segons l’organització ecologista tot aiguamoll té la consideració de sòl no urbanitzable d’especial protecció segons l’article 15 de la Llei 11/94 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, més enllà que no estiga arreplegat en el catàleg.
D’esta manera, per a l’organització ecologista els 400 habitatges que s’estan promovent a la platja del Puig, en la zona de la marjal, quedarien fora de la legalitat i haurien de paralitzar-se. De fet, l’organització ha confirmat a eldiario.es que acudirà al jutjat per a demanar que es frenen les obres.
Segons l’informe, “en la zona litoral del nord de València en el terme municipal del Puig entre urbanitzacions i l’autopista V21 es mantenen restes de marjalería, incloent-hi la zona dels PAI” i afig: “Els canals d’aportacions d’aigua i de drenatge naturals, modificats primer com a séquies de reg i després abandonats no permeten el flux d’aigua natural i dona lloc a zones entollades i estancades. L’abandó de cultius ha propiciat que la vegetació característica de marjal recolonitze estes zones. Però este procés de degradació no implica que no mantinga part de les seues característiques i valors com a aiguamoll. La definició clàssica d’aiguamoll inclouria totes les zones baixes, inundables, així com la zona de canals d’eixida a la mar i barrera costanera estructura”.
Per este motiu, afirma que “des del primer catàleg en 2002, l’única ampliació es va iniciar en 2020 i es va publicar en 2022” i recorda que “ja llavors Acció Ecologista-Agró va sol·licitar la inclusió de la Marjal del Puig, però se li va respondre que el procediment iniciat es referia a unes determinades zones humides i en eixe sentit havia de concloure’s; però evidentment és necessari un nou expedient per a delimitar-lo i catalogar-lo, la qual cosa no eximeix de la seua condició d’aiguamoll”.
Fonts de l’Ajuntament del Puig governat per Compromís i el PSPV han explicat que, a efectes municipals, tal com estableix el Pla General, el sòl és sens dubte urbanitzable, motiu pel qual es va autoritzar la posada en marxa les obres dins del termini de cinc anys que marcava el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) per a aquells desenvolupaments urbanístics situats al costat del litoral. Al mateix temps han recordat que les competències sobre aiguamolls corresponen a la Generalitat Valenciana.
*Este article va ser publicat originalment en castellà el 18 de setembre de 2024 a eldiario.es
