Acció Ecologista-Agró assegura que és la mala gestió de l’aigua el que ha provocat la mort de milers de peixos als Estanys
Des de fa dos anys, la Marjal d’Almenara pateix un fort episodi de sequera, provocat no només per l’escassetat de precipitacions i les elevades temperatures a conseqüència de l’emergència climàtica, sinó també per les incessants extraccions d’aigua subterrània, moltes d’elles il·legals, i la dubtosa gestió que s’ha fet del sistema hidràulic associat. Al respecte, Acció Ecologista-Agró com a entitat custodiadora del territori, ha anat vigilant la nefasta evolució i informant d’esta situació tant a les administracions com a la societat civil.
De fet, en les últimes reunions mantingudes, en el marc del conveni signat per a la implementació de les normes de gestió d’esta zona humida, amb representants de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, hem expressat la gravetat dels fets i hem plantejat diferents actuacions a escometre per tal de resoldre els problemes hídrics que enfronta.
No obstant, el pitjor dels escenaris ha començat a esdevindre’s este estiu. Molts ullals han deixat de brollar aigua, com el de Cavanilles, propietat d’Agró, que encara roman sec. Això s’ha traduït en una davallada important del nivell freàtic que ha provocat l’entrada de sobrants de cultiu de mala qualitat als Estanys mitjançant els canals i les séquies que condueixen l’aigua fins a la Gola de la Llosa.
Molts ullals han deixat de brollar aigua, com el de Cavanilles
El terror es va fer més palpable al mes de juny quan, fruit d’este còctel d’efectes en cascada, s’estava clavant aigua de la làmina superficial de l’aiguamoll dins dels aqüífers, contaminant-los. En eixe moment, membres d’Agró van tamponar amb fustes la comporta d’entrada als Estanys. Paral·lelament, a més van fer un cavalló de terra per evitar el pas d’aigua roïna a la muntanya a través de l’ullal de Cavanilles. Així vam poder, temporalment, evitar i controlar que es fera malbé l’aigua subterrània.
Però al mes d’agost vam detectar nivells elevats de salinitat en la llacuna. Esta vegada, el que havia entrat era aigua de mar. Al canal de Torreblanca es van registrar 29 grams de sal per litre, catorze vegades més de l’habitual. Immediatament vam avisar a la Conselleria de Medi Ambient per comprovar l’estat de la població de petxinot descoberta en 2023 per l’associació en dos canals diferents de la marjal. Afortunadament no s’havia vist afectada i va ser traslladada a altra séquia que presentava un índex de salinitat menor.
Per a Agró, estos van ser els primers avisos de què alguna cosa més gran i perillosa estava per vindre. Els senyals d’alarma continuaren amb l’observació de peixos morts i de l’aigua en descomposició en el Canal de Torreblanca, entre les turbines del Puntarro i Bobar i, posteriorment quan es produí la primera mortaldat en la Partida de La Palafanga al terme de la Llosa. Ningú amb competències ha fet res i el col·lapse ja ha arribat, el tenim damunt.
La Conselleria ha retirat dels Estanys més de 900 kg de peixos morts
S’ha produït recentment una mortaldat massiva de la fauna i flora aquàtica dels Estanys. Passada la tragèdia les brigades de medi ambient han retirat vora 900 kg de peixos morts -tasca que encara no ha finalitzat- i han realitzat analítiques de l’aigua que indiquen com a causants una anòxia total i salinitat brutal. Al respecte, la Conselleria s’ha reunit amb l’alcaldia d’Almenara, com a responsable que és de la gestió de la séquia mare que nostaltres vam taponar per evitar que entrara l’aigua returbinada als Estanys.
Ara el que toca fer és obrir comportes que desaigüen a la mar per tal que isca aigua hipertròfica de forma controlada amb el bypass de les turbines de les goles. Per contra, l’obertura de comportes interiors agreuja el problema en èpoques de sequera, tal com ha passat, deixant que les parts més fondes de la marjal s’omplin d’aigua de retorn, desencadenant-se fàcilment episodis greus d’anòxia.
Esta manca de comprensió de com gestionar l’aigua de la marjal, especialment per part de l’Ajuntament d’Almenara, ens porta a demanar d’urgència la constitució de l’Òrgan de gestió hídrica de tota la marjal, tal com obliguen les normes de gestió de l’aiguamoll, aprovades l’any 2021, en l’article 6.1.5.d, segons el qual ‘Donada la complexitat del sistema hídric en el conjunt d’este espai i la dispersió d’agents que influeixen en la gestió hídrica d’este, es considera necessari conjuminar el procés de presa de decisions mitjançant un òrgan conjunt que dirigisca la gestió des d’una visió integrada de l’espai. Este òrgan hauria d’orientar els períodes d’entrades i eixides d’aigua, així com els moviments dins de la marjal, atenent criteris agrícoles, ambientals i altres usos que es donen en l’espai‘.
Finalment, volem aclarir que el succeït als Estanys en el cor de la marjal es pot reproduir a la zona nord i sud, ja que des del mes de maig, la Font de Quart ha estat seca i ha deixat d’aportar els cabals imprescindibles que renoven les partides d’Almardà, Quadro, Reialenc i Closa en Camp de Morvedre i igualment la Font Redona en La Llosa i Xilxes en la Plana Baixa. Com reconegué el mateix president de la CHX en una jornada sobre l’aigua en agost a Faura, “el problema no és únicament la sequera, sinó també la sobreexplotació dels aqüífers”.
