Considerem que la EAE no compleix amb els seus objectius i que hauria de declarar-se nul·la
La FAO ha reconegut l’horta de València com a Patrimoni Agrícola Mundial. Esta distinció contrasta molt amb la planificació territorial dels polítics, alimentada sorprenentment per uns anhels urbanístics que aboquen l’horta a la desaparició. Acció Ecologista-Agró denuncia públicament esta deriva a la qual impunement es dirigeixen pobles com Aldaia, que ha apostat per la destrucció d’un milió de m² d’horta, sense motivacions reals ni avaluar amb una mínima qualitat els impactes derivats. Una situació que no podem permetre.
La distinció SIPAM que ha rebut l’horta de València enguany, tot i que va ser atorgada el 2019, fa referència per definició a agroecosistemes molt resilients que destaquen per la gran biodiversitat que alberguen, així com pels coneixements tradicionals, les cultures i els paisatges associats. No obstant, sembla que els dirigents de molts municipis de les comarques de l’horta no comparteixen estes consideracions. I si ho fan, les paraules o els pensaments no són coherents amb els fets. Ja que assistim a una epidèmia de PAIs zombis amenaçants que tenen els seus orígens en els anys gloriosos de la rajola d’abans de la crisi econòmica del 2008-2009.
Aldaia és un d’estos municipis on de sobte algú ha tret d’un calaix el pla del Parc Empresarial Pont dels Cavalls que planteja la reclassificació de 100 ha de sol no urbanitzable comú agropecuari a sòl urbanitzable industrial i terciari. Esta reclassificació contravé la Llei 5/2018 de l’Horta de València, la directriu 48 de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i la llei 5/2019 d’estructures agràries i està exempta de justificació. De fet, per dir alguna cosa al respecte, l’Estudi Ambiental Estratègic, mal anomenat memòria, assenyala una possible demanda en el futur per a usos logístics a fi d’impulsar la reclassificació: “L’Ajuntament d’Aldaia s’anticipa a esta situació i comença a treballar en la línia de preparar terreny per a un Parc Industrial […]”. Resulta tremendament surrealista que en l’actual context de canvi climàtic este comportament previsor inunde les polítiques urbanístiques en lloc de les ambientals.
El pla és exactament el mateix que el que es va començar a tramitar en 2005, amb l’única diferència que la superfície a transformar ara queda reduïda a la meitat. No obstant això, i en aquesta línia, l’Ajuntament ha presentat a exposició pública un còpia i pega de l’Estudi Ambiental Estratègic (EsAE) de 2007, sense cap mena de pudor. És que no ha canviat absolutament res al poble? Havent-se declarat l’emergència climàtica a Europa, a Espanya i a la ciutat de València, com pot ser que el diagnòstic que es fa de la situació ambiental d’Aldaia siga el mateix que fa 16 anys?
Bé, tot apunta a una gran falta de sensibilitat i menyspreu mediambiental per part del govern municipal, reflectida en cada apartat i cada paraula del EsAE del 2023. Que, com denunciem en les al·legacions que vam presentar en el seu moment, resulta nefast, insuficient, poc professional i ha quedat obsolet, ja que entre altres de les qüestions que desgranen, pren com a base normativa que ja no hi és vigent.
De l’estudi es desprén que cimentar 100 ha d’horta no implicarà impactes significatius que hagen de ser avaluats sobre el paisatge o la sobirania alimentària. És més, afirma no existir en l’àrea objecte d’actuació l’activitat agrària “Es tracta d’aconseguir la viabilitat del sistema territorial de l’Horta allà on encara perdure. La incidència seria negativa en cas de presentar-se aquest sistema territorial, però s’ha comprovat la seua absència en la zona”.
Però, alhora també assegura que el canvi d’ús del sòl per a la creació del Parc Empresarial ‘Pont dels Cavalls’ no suposarà increments de les demandes hídriquess, ja que es proposa un canvi d’ús de l’aigua destinat actualment al reg de cultius existents en la zona per al seu ús industrial. De quins cultius parlem si segons el mateix EAE no hi ha cap? Per no parar atenció a les deficiències de l’estudi de necessitats hídriques que no concorda amb les dades de l’EAE i que com a súmmum les presenta sense unitats de mesura del Sistema Internacional (SI). Una qüestió bàsica…
Tampoc fa menció a l’increment del risc d’inundacions associat al segellament del sòl en un municipi com Aldaia que ja compta amb un terç de la seua superfície impermeabilitzada i que pateix problemes seriosos durant les pluges torrencials. Malgrat haver sigut este un fins ara impediment per desenvolupar tot el sòl industrial i terciari previst en el PGOU vigent, que data de 1990.
“Aldaia no ha pogut desenvolupar el seu sòl industrial i terciari tal com estava previst en el seu PGOU vigent […] Els motius han sigut, sobretot, que l’escolament dels sectors a urbanitzar agreujaria la problemàtica d’inundabilitat del nucli urbà al no haver-se complit el programa de canalització i desviament del Barranc de la Saleta“, apunta l’estudi.
Ha millorat la gestió d’este problema? No, al contrari. Moltes veïnes estan preocupades pel que podria passar si augmentés la superfície impermeable en Aldaia i asseguren que amb el temps les conseqüències d’estos episodis s’han agreujat, havent arribat l’aigua en el darrer temporal fins al primer pis dels edificis en alguns casos. La manca de perspectiva ambiental a l’EAE del Parc Empresarial Pont dels Cavalls és evident, asseguren els ecologistes. I afegeixen a l’argumentari esta perleta treta de l’estudi en relació amb afeccions sobre la biodiversitat i que els va deixar bocabadades: “La substitució dels actuals cultius per naus industrials afectarà la fauna allí present que haurà de desplaçar-se cap a zones pròximes per al seu refugi, alimentació i cria. La zona podrà ser colonitzada per espècies comensals de l’home”.
En definitiva, des d’Acció Ecologista-Agró considerem que esta EAE no compleix amb els seus objectius i que hauria de declarar-se nul·la. També estem convençudes que el Parc Empresarial ‘Pont dels Cavalls’ no és el que necessiten aldaieres i aldaiers ni s’ha dissenyat o plantejat per millorar el seu benestar. Per això demanem que no s’execute el pla. Som a temps.
