Les dades aportades per la Generalitat Valenciana mostren que unes poques comarques aglutinen la major part de les instal·lacions fotovoltaiques, mentre que altres comarques no reben cap instal·lació
Acció Ecologista-Agró ha obtingut de la Generalitat Valenciana les dades de les instal·lacions fotovoltaiques repartides per comarques. D’estes dades es pot concloure, com expressem a continuació, el que ja havíem avançat l’any anterior. Unes poques comarques han sigut l’objectiu de les empreses fotovoltaiques.
Les plantes aprovades fins ara
A la Comunitat Valenciana, el mes d’agost, s’havien aprovat 85 plantes, amb una potència total de 2.190 MW. 20 plantes les havia aprovades l’Administració de l’Estat i 65 la Generalitat. No obstant això, els parcs aprovats per l’Administració de l’Estat, aconseguien 1760 MW de potència, enfront de les 459 de les aprovades per la Generalitat.
En el cas dels parcs ja aprovats, s’han concentrat especialment a Alacant (1.179 MW), seguit per València (936,70 MW) i en últim lloc Castelló, amb 184 MW. Ja en este grup de parcs autoritzats, es comprova que unes certes comarques són les damnificades. A Alacant és el Vinalopó, amb 1000MW, especialment l’Alt Vinalopó i Villena en concret. A la província de València la Comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents amb 583 MW.
Les plantes pendents d’aprovar
A l’agost s’estaven tramitant 321 parcs solars a la Comunitat Valenciana, amb una potència total de 7610 MW. L’Administració de l’Estat tramitava 29 parcs amb una potència de 3.407 MW. D’altra banda la Generallitat Valenciana tramitava 292 parcs, amb un total de 4.203,19 MW. Estes dades posen de manifest que l’Administració de l’Estat tramita molts més megavats, amb un número molt inferior de parcs. Esta és una de les causes de la major lentitud en tramitar expedients de la Generalitat.
Per províncies, en este cas, a València es tramiten 125 instal·lacions solars que tenen una potència total de 2867 MW. Alacant 135 instal·lacions amb una potència de 2589 MW i Castelló, 61 plantes amb una potència de 2153 MW. A Castelló es constata la influència de les plantes de tramitació estatal, que compten amb una major potència.
Per comarques, es manté la tendència que hem vist en relació a les plantes ja aprovades. Tendeixen a concentrar-se en unes poques comarques. En concret 13 de les 33 comarques de la Comunitat concentren 5.956 MW de les 7.610 MW que estan en tramitació. És a dir, el 78% del total de potència.
A Alacant este fenomen és molt visible en les tres comarques del Vinalopó, que sumen 1.446,29 MW, i la Vega Baixa, 624,87 MW. En l’Alt Vinalopó, i a la Vega Baixa, es tramiten instal·lacions fotovoltaiques per un total de més de 600 MW, cadascuna.
L’Alt Vinalopó i la Vall d’Aiora, les dues comarques més afectades per la projecció de grans instal·lacions fotovoltaiques
Per part seua, a València són 7 comarques les que concentren el 90 per cent de les instal·lacions fotovoltaiques i potència en tramitació. Estes són la Vall d’Albaida, els Serrans, la Plana d’Utiel Requena, la Vall d’Aiora-Cofrents, Camp de Túria i Foia de Bunyol. A Castelló són l’Alcalatén, la Plana Baixa, la Plana Alta i part del Maestrat les que recullen la major part de les plantes i potència generada.
És important mostrar com hi ha dues comarques especialment afectades. Tant en plantes aprovades com en procés de tramitació. D’un costat l’Alt Vinalopó, que té plantes per una potència total de 1.471 MW que podrien acabar instal·lant-se en el seu territori. D’un altre la Vall d’Aiora, que ascendeix a 915 MW.
Per contra, algunes comarques, per unes raons, o per unes altres, no reben esta mena d’instal·lacions fotovoltaiques. El cas més notori és el de la Ciutat de València, la més poblada i la que menys aporta. En el mateix cas estan la Ribera Baixa, la Marina Baixa i la Safor. Darrere d’esta situació està que l’elecció dels llocs es realitza per criteris merament econòmics de preus de sòl baix, i major nombre d’hectàrees disponibles.
<<Si albergar instal·lacions fotovoltaiques és una càrrega, s’ha de repartir>>
Una situació que és contraproduent, injusta i a més il·legal. Per a això cal partir del fet que les plantes fotovoltaiques generen molt poca ocupació, aproximadament una ocupació cada 100 hectàrees. I això és menys que el que genera l’agricultura. A banda, la concentració de plantes té efectes negatius en el medi ambient, en afectar el paisatge (i al turisme), a més de la fauna i als aqüífers.
Per això, si albergar instal·lacions fotovoltaiques és una càrrega, s’ha de repartir. La llei de canvi climàtic, en el seu article 25, obliga al fet que el desplegament de les energies perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es realitze el referit desplegament per a activar la seua economia i combatre el declivi demogràfic. A més el desplegament de les energies renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació territorial.
Ni la Generalitat Valenciana, ni l’Estat han previst un mecanisme per a compatibilitzar energies fotovoltaiques i combatre el declivi demogràfic. Acció Ecologista-Agró ha portat als tribunals a la Generalitat per la falta de previsió d’este mecanisme en la declaració de prioritat energètica de la Vall d’Aiora. Hem pogut constatar com la Generalitat Valenciana defensa que no ha de fer previsions per a evitar el declivi demogràfic d’estos municipis.
