Ens reiterem en el fet que cal invertir i actuar més en la veritable prevenció dels incendis, que és evitar les causes, majoritàriament humanes
Acabem de patir un gran incendi (Alt Millars) en una època poc freqüent. L’estiu passat vàrem sofrir diferents incendis quasi simultanis, també de grans dimensions (així i tot, n’hem tingut de més greus en dècades anteriors, cal recordar). Esta situació pot agreujar-se amb el canvi climàtic i cal preparar-se adequadament per a fer front a este desafiament.
Davant els grans incendis i dels riscos que suposen els canvis globals que la mateixa humanitat ha generat és comprensible la indignació, la frustració i els desitjos de què es milloren les nostres estratègies al respecte. Moltes persones, anònimes o distingides, i diferents col·lectius han fet propostes molt variades i cal comprendre que tothom té dret a emetre les seues opinions, al marge que algunes estaran millor fonamentades que altres, cosa que es podrà evidenciar amb dades i arguments racionals, no sols passionals.
AE-Agró porta dècades treballant de manera voluntarista en defensa del medi ambient. És un dels col·lectius ecologistes valencians més antic i amb més afiliació, i que no ha deixat d’intervindre mai en temes del seu camp d’interés, encara que les seues opinions siguen, de vegades, molestes o minoritàries en l’àmbit mediàtic. Tal vegada per això rebem crítiques més o menys virulentes de diferents administracions, empreses, organitzacions i persones.
Estes crítiques adverses a la nostra tasca són un risc que assumim a canvi de mantindre una opinió independent i compromesa amb els objectius fundacionals de la nostra organització. Recentment en diferents mitjans, i sobretot en les anomenades xarxes socials, hem rebut crítiques, moltes vegades anònimes, que ens acusen d’estar contra el progrés, o contra l’agricultura, o la indústria o altres sectors. Per això volem aclarir algunes coses.
En primer lloc, defensem el dret, com a col·lectiu, de manifestar la nostra opinió. En segon lloc, volem destacar que les nostres valoracions públiques intenten estar sempre ben fonamentades amb dades i arguments científics. Per la comissió forestal han passat molts biòlegs, agrònoms, ambientòlegs, experts en educació ambiental, etc. En altres comissions de l’entitat hi trobareu enginyers forestals, advocats, metges, professors, i altres persones ben preparades. Sempre que és pertinent, aportem dades, basades en les xifres oficials disponibles (si les qüestionem alguna vegada, expliquem el perquè) i en publicacions científiques de qualitat i actuals. Podem cometre errades, però eixes errades haurien de combatre’s amb dades i arguments científics. Moltes vegades se’ns desqualifica sense demostrar que hi ha millors dades o arguments.
D’altra banda, les nostres crítiques van adreçades a actuacions, estratègies o polítiques, però evitem, sempre que es puga, fer al·lusions a persones concretes i emprar sempre un to respectuós, matisant afirmacions massa genèriques. Si alguna persona es veu acusada indegudament o desqualificada sense motiu, té tot el dret a posar-ho de manifest, però dubtem que es puguen donar casos concrets (fora de la discrepància d’arguments, que no és cap ofensa).
Finalment, sempre que podem, afegim alternatives i propostes a les nostres valoracions. Centrant-nos ara en el cas dels incendis, ens reiterem en el fet que cal invertir i actuar més en la veritable prevenció dels incendis: evitar les causes; impedir els focs originats pels humans que suposen quasi un 80% dels casos. També expliquem les evidències que confirmen açò, com ara les dades registrades durant la pandèmia de la Covid-19. Açò no vol dir que s’haja de desatendre l’extinció, absolutament necessària, ni que s’haja de renunciar a eliminar vegetació en determinats llocs on estiga ben justificat i sempre minimitzant els impactes; en tot cas, estes actuacions sobre la vegetació s’han d’entendre com a mesures de defensa de béns humans i de suport a l’extinció, prioritzant-les en l’entorn de nuclis habitats.
Entre les mesures preventives incloem, incrementant-les, mesures de regulació d’activitats de risc, de circulació de vehicles de motor pel bosc (en determinats casos i períodes, i amb les degudes excepcions), una major vigilància i control, i mesures informatives educatives i de dissuasió. Mesures que afecten a tota la societat i que no volen responsabilitzar negativament ni menystenir a cap sector.
El cas concret de les cremes agrícoles en terrenys forestals l’hem destacat perquè les estadístiques oficials (les de l’administració, no les nostres) ens diuen que la major part dels incendis d’origen humà tenen el seu origen en imprudències i accidents; dintre d’este apartat la causa més elevada són estes cremes. Però, dit açò, hem aportat tot seguit una alternativa a les cremes, com és la trituració de les restes agrícoles (no necessàriament “in situ”) per convertir-les en adob o en combustible per calderes. Ens basem en estudis oficials que avaluen la gran quantitat d’estos residus; en les iniciatives desenvolupades per alguns ajuntaments i en les que la mateixa conselleria responsable del medi ambient ha iniciat en parcs naturals; a més d’altres informes que avalen la seua viabilitat, i també detallem aspectes concrets sobre la seua organització.
No entenem com algunes persones pensen que açò és un atac contra els agricultors. Des del primer moment hem demanat que esta alternativa no ha de suposar cap despesa pels agricultors ni pels menuts ajuntaments de l’interior, i hem argumentat que implica una part mínima de les grans sumes destinades a la lluita contra incendis. A més, allibera als agricultors de dependre de calendaris complexos de cremes i del risc d’acabar originant un incendi involuntàriament i també, fins i tot, del risc de patir ferides o la mort a causa d’estos focs (ja s’han produït diferents casos al nostre territori).
Per tant, deixem ben clar que no tenim res en contra de l’agricultura ni d’altres activitats tradicionals, sempre que minimitzen els impactes ambientals i, per això, sempre hem defensat les modalitats de producció ecològica. Algunes persones que ens critiquen proposen actuacions o millores que, sense entrar en la seua efectivitat, necessitarien enormes inversions públiques, canvis socioeconòmics generals, que en tot cas requeriran dècades, o altres mesures voluntaristes amb molt poca viabilitat ni realisme, sense oferir més dades o concreció que els seus desitjos. Per benintencionades que siguen, les mesures que se suggereixen han de ser aplicables ja; si no és així, arribaran molt tard.
Pel futur, nosaltres defensem un model de desenvolupament rural sostenible, per lluitar contra el despoblament i per a recuperar valors rurals basats en la defensa i promoció de les activitats tradicionals, un turisme rural diversificat i ben regulat i les activitats mediambientals de conservació, defensa i millora del medi. Això és viable, hi ha exemples bons i adaptables en altres llocs i no va contra ningú ni pretén enfrontar a urbans i rurals; enfrontament que perjudicaria a tots i que alguns, lamentablement, estan promovent.