ASSOCIACIONS ECOLOGISTES SOL·LICITEN AL GOVERN VALENCIÀ QUE EL MASSÍS DEL CAROIG / CAROCHE ES DECLARE PARC NATURAL
Reunits a Enguera el dia 20 de novembre del 2006 les associacions ecologistes amb presència en les terres del Massís del Caroig: Ecologistas en Acción de La Canal, ADENE d’Enguera, Acció Ecologista Agró, -ANAV- Asociación Naturalista de Ayora y La Valle, -ALCIFAV- Asociación de Lucha Contra Incendios Forestales de Ayora y La Valle, Ecologistes en Acció PV, ACDEMA de Canals, Montesa Territori Viu i Xúquer Viu, van acordar presentar sol·licitud de declaració de Parc Natural de l’àrea del Massís del Caroig al Govern Valencià d’acord amb la Llei 11/1994 de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
L’extensió de l’espai proposat per a la Declaració com a Parc Natural seria d’unes 130.000 hes, cosa que el convertiria, si s’aprovara la seua declaració, en el major parc natural de la Comunitat Valenciana.
Les comarques administratives que formarien part del Parc Natural serien: Vall d’Ayora –Cofrentes, La Canal de Navarrés, part de La Costera, de La Plana d’Utiel-Requena i part de la Foia de Bunyol. Aquesta delimitació administrativa respondria a la identificació de l’espai proposat com a parc amb una unitat geomorfològica, paisatgística i biogeogràfica indissoluble, caracteritzada al seu torn per una gran diversitat de sistemes de gran interés ecològic.
Ayora, Teresa de Cofrentes, Jarafuel, Jalance, Cofrentes, Requena, Yátova, Dos Aguas, Millares, Cortes de Pallás, Bicorp, Quesa, Navarrés, Bolbaite, Chella, Anna, Enguera, La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, són els municipis que tindrien part del seu terme municipal dins del parc. Únicament Cortes de Pallás tindria tot el seu terme inclòs en el parc. La resta de municipis tindria el seu nucli urbà i l’entorn immediat, conformat per cultius, fora de l’extensió del parc.
El territori per al qual se sol·licita que esdevinga parc natural és, en aquests moments, el que aporta un major cabal d’aigua al Xúquer, dins de la Comunitat Valenciana.
La totalitat del Massís del Caroig pertany a la Conca Hidrogràfica del Xúquer. De la seua xarxa de drenatge destaquen els llits naturals: Cantabán, Reconque, Fraile, Cazuma, Grande, Escalona, Sellent, Mínguez, Cànyoles, Seco, Rambla de Juan Vich i Magre. També s’han construït un bon nombre d’embassaments de regulació i producció hidroelèctrica Embarcaderos, Cortes, El Naranjero, Millares i Tous, en el riu Xúquer; l’embassament d’Escalona en el riu del mateix nom i l’embassament de Forata, en el riu Magre.
D’aquesta xarxa de drenatge destaca la característica comuna a tots els rius valencians: el fet de tindre un règim hidrològic mediterrani, caracteritzat per presentar una irregularitat tant estacional com anual als seus fluxos d’aigua. El vessament superficial és reduït, com a conseqüència de l’elevada permeabilitat dels materials carbonatats que conformen la major part del territori, consegüentment un alt percentatge de la pluja útil s’infiltra en els aqüífers.
És un espai mereixedor d’aquesta protecció, ja que posseïx valors ecològics, científics, educatius, culturals i paisatgístics en el conjunt del Massís del Caroig – Muela de Cortes – Serra de Enguera – Serra Martés. La zona està constituïda per hàbitats d’espècies d’interés especial, concretament pels seus llocs de reproducció, hivernada, repòs, camp i alimentació.
Posseïx una enorme riquesa faunística, amb un elevat nombre d’espècies de gran interés per la seua escassetat i grau d’amenaça a la Comunitat Valenciana, així com a la resta d’Europa.
Atès que estem parlant d’un espai on la influència humana és escassa, el seu grau de puresa ambiental és enorme, estant pràcticament lliure de tota forma de contaminació: atmosfèrica, de sòls, aigua, acústica, paisatgística, etc. Constituïx així una reserva de salut, tant per a l’estat físic com psíquic del ser humà.
D’altra banda, està sotmès a amenaces per les urbanitzacions, incendis, infraestructures, transformacions, etc., i no cal oblidar els canvis profunds que han començat a desenvolupar-se com a conseqüència del Canvi Climàtic, que està provocant l’aparició de noves zones desertificades.
