Les plantes fotovoltaiques, no sols generen poca ocupació, sinó que resten en relació a l’agricultura
Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions al Pla Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). Segons l’organització, l’esborrany, que ha estat sotmès a exposició pública en plena agosticitat, com ja és costum, es mostra desfasat, igual que ho estava el document original, i requereix de modificacions substancials en termes de sobirania alimentària, repte demogràfic i salut pública.
Després de superar en tan sols un bienni la potència solar fotovoltaica instal·lada prevista per a 2030, el PNIEC se sotmet a una segona revisió establint un nou objectiu completament desfasat. Preveu de cara als pròxims set anys un increment de 76 GW quan avui dia ja s’han concedit 108 GW d’accés a la xarxa. Estem davant la intencionada minusvalorització de la potència solar fotovoltaica instal·lada.
Un desfasament que s’accentua més si posem el focus en testimoniatges com el de Pedro Fresco, qui recentment declarava que la transició energètica podria necessitar 250 GW de solar fotovoltaica, la qual cosa, en superfície suposa l’ocupació de 4500 km², equivalent a la província de Pontevedra.
Estos càlculs que hem realitzat des d’AE-Agró es refereixen només a la producció elèctrica, no inclouen la substitució de la resta d’energies, ni de la producció d’hidrogen. A quant ascendiria esta estimació si Espanya hagués de proveir d’hidrogen verd a tota Europa? Quant territori hauríem de sacrificar per a posar en marxa el projecte H2Med anunciat el mes de desembre passat pels presidents de Portugal, França i Espanya?
No ho sabem, però és indubtable, que en qualsevol dels casos, la superfície requerida entra en conflicte amb l’agricultura. A pesar que el PNIEC manque de cap previsió dels possibles efectes de la sobirania energètica en la sobirania alimentària tal com hem al·legat els activistes d’Agró.
Posiblemente unas 150-175 mil MW más, y eso asumiendo una reducción del consumo de energía final de aprox el 20%. Y un MW fotovoltaico no tiene por qué ocupar 2 ha, puede ocupar menos con estructura fija o superficies ya construidas.
— Pedro Fresco (@PedroFresco) February 13, 2023
D’altra banda, fem esment a l’absència de mesures de suport per a evitar el declivi demogràfic a les regions en les quals s’implanten les renovables. Concretament, ens referim al mite infundat o falsedat conscient de la creació d’ocupació associada a les energies renovables presentada com la taula de salvació poblacional dels municipis que les alberguen. Una afirmació que els mateixos organismes competents en estudiar i remeiar el despoblament són els primers a difondre-la.
Davant esta creença tan estesa i interioritzada i davant l’existència d’estudis de l’Administració que afirmen que les energies renovables creen ocupació local, Acció Ecologista-Agró va sol·licitar accés als informes que suposadament així ho avalen. Però la realitat és que estos informes o no existeixen o no concreten la creació d’ocupació en estes localitats. Així ens ho ha corroborat la Direcció General Antidespoblament.
Paral·lelament, hem consultat dades de creació d’ocupació extrets de diferents plantes solars fotovoltaiques i concloem que de mitjana per cada 100 ha de fotovoltaica es genera una ocupació, o fins i tot menys. Si ho comparem amb l’ocupació que genera l’agricultura, a través de les Unitats de Treball Agrari (UTA), podríem dir que per cada ocupació que es genera en les renovables es destrueixen a 8 ocupacions en l’olivera, 16 ocupacions en la vinya, 10 en l’ametler o 20 en la cirera per exemple.
Atesos estes dades així com a l’escassa informació disponible i contrastable, a nostre juí es podria concloure que les plantes fotovoltaiques, no sols generen poca ocupació, sinó que resten en relació a l’agricultura.
A estes dues grans al·legacions, Agró a més a més fa al·lusió a la falta d’integració de plans de salut pública en el PNIEC, com el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient (PESMA) 2022-2026 o l’Estratègia de Salut Pública. Un aspecte fonamental per al qual hem sigut propositiu i que considerem és per a tractar a part.
