Volem mesures eficaces, sostenibles i consensuades perquè esta nova norma contribuïsca a millorar i preservar el patrimoni forestal valencià
Dins del període d’al·legacions al Reglament Forestal, establert per la Conselleria de Transició Ecològica, el passat dimecres 15 de juny, Acció Ecologista-Agró va presentar un document amb observacions i raonaments que pretenen eliminar les nombroses deficiències que actualment presenta este llarg i significatiu text. Estes són molt nombroses i algunes d’elles, com assenyalem a continuació, guarden relació amb el problema de les cremes agrícoles, la circulació de vehicles per camins forestals, al problema de les línies elèctriques, a la participació ciutadana, a l’ús que es fa i volem fer de les ZAU (Zones d’Actuació Urgent) o al contingut dels plans de prevenció d’incendis.
Entre les al·legacions més destacades figuren les referides als plans locals de cremes agrícoles, que el reglament regula extensament. La idea general de les aportacions d’AE-Agró és que s’aprofite aquest reglament per a establir la transitorietat d’aquestes cremes (cosa obligada, per altra banda, per la col·lisió amb normatives superiors) i sobretot perquè obligue a l’administració a tindre enllestida i ben organitzada, en un màxim de tres anys, una alternativa que no supose ni despeses econòmiques, ni molèsties de cap mena, als agricultors ni als petits ajuntaments de comarques forestals.
Altres al·legacions estan referides a la circulació de vehicles per camins forestals. Agró insisteix que ha d’estar prohibida la circulació de vehicles de motor, de qualsevol mena, per sendes forestals i que aquesta es limite a la circulació per pistes (exceptuant aquelles on es restringisca per motius de protecció ambiental o per risc d’incendi).
Les bicicletes només haurien de poder circular en aquelles sendes que explícitament s’autoritzen, tenint en compte els greus riscos d’erosió del terreny i de la col·lisió amb l’ús de les sendes per persones que caminen a peu; a més a més dels riscos propis per a la salut dels ciclistes en aquelles sendes amb elevat pendent, pedregositat, etc., que fan molt probable tindre accidents, a més dels danys ambientals i del perill per als senderistes.
Un grup d’al·legacions, ara d’actualitat, fan referència al greu problema que suposen les línies elèctriques d’alta tensió i amb cablejat nu (sense revestiment) que ara travessen les nostres àrees forestals (i poden incrementar-se molt amb els nombrosos projectes elèctrics que s’anuncien a les comarques d’interior). Demanem que, de cap manera, es mantinguen a força d’eliminar extenses àrees de vegetació pròxima amb molt importants impactes ambientals (sense que açò elimine el risc d’incendi), sinó que es canvie el seu traçat, per fora del bosc, o que s’obligue a modificar el seu revestiment. Recordem que alguns dels incendis més greus d’aquest segle s’han produït per instal·lacions elèctriques defectuoses, abundants al nostre territori.
AE-Agró també exigeix que les titulacions universitàries requerides per signar a diferents projectes forestals no siguen exclusivament d’enginyers de forests (com pretén l’esborrany de decret) sinó que estiguen obertes a altres titulacions, sense exclusions injustificades, sectàries i corporativistes.
Altres al·legacions van referides a incrementar la participació ciutadana, la informació i la transparència, com ara, incrementar els terminis per a fer al·legacions, millorar l’accés a documents, o evitar retalls en la representació social a la Mesa Forestal, òrgan de participació pública relatiu a la gestió forestal.
Les ZAU, zones d’actuació urgent, s’han emprat fins ara de manera molt restrictiva i esbiaixada, només per a fer grans tallafocs que ni apareixen explícitament citats a l’article 24 de la llei forestal que va crear aquesta figura. Mai s’usen per a protegir terrenys amenaçats, amb riscos erosius, o per a restauració ecològica, etc. Demanem que ara es puguen emprar de manera efectiva i real pel conjunt de supòsits que les van crear i no únicament per una sola finalitat, molt discutible. Per altra banda, demanem que no es considere de necessitat pública qualsevol activitat o treball forestal emparat per les ZAU, a no ser que es presente una adequada justificació dels objectius dels treballs, la seua suposada efectivitat i els impactes indesitjables que generen, per a poder sustentar objectivament aquesta declaració de “necessitat pública”.
De manera més general, demanem que els continguts dels plans de prevenció d’incendis no es consideren automàticament com “d’interés públic de primer ordre”, exceptuant aquells que siguen estrictament preventius. La resta haurien de necessitar una adequada concreció, definició i justificació, per a poder tindre les repercussions que implica aquesta forta figura legal que pot obligar a la realització forçosa de determinats treballs o a l’execució subsidiària per part de l’administració, carregant les despeses als propietaris. Les justificacions han de ser molt clares i contundents per a poder emprar aquesta ferramenta legal.
En relació amb aquest tema considerem que la pretensió (que manifesta el projecte de decret) que els continguts dels plans de prevenció d’incendis (elaborats per tècnics d’un determinat departament administratiu) s’imposen sobre tota normativa territorial o de protecció ambiental (com per exemple la protecció de parcs naturals) no sols resulta desmesurada sinó que pot ser directament il·legal i fàcilment recurrible, i requeriria moltes més argumentacions i cauteles.
Pel que fa a repoblacions forestals, demanem que s’incloguen alguns criteris bàsics orientadors, com ara, la diversitat d’espècies a utilitzar, incloent-hi les arbustives, sempre que siguen autòctones i l’ús preferent d’espècies rebrotadores, que es regeneren ràpidament i de manera gratuïta, després d’un incendi. També reclamem que s’usen tècniques respectuoses amb la fauna, la vegetació preexistent i el sòl fèrtil de les zones a repoblar.
Respecte a les actuacions en les àrees que han sofert incendis, demanem que s’atenguen de manera més clara les recomanacions dels informes tècnic-científics elaborats pel CEAM després de cada gran incendi, com a principi orientador general i que, en tots els casos referits a investigació forestal, es tinga més en compte a universitats i centres públics d’investigació com ara el CEAM, el CIDE o el CIEF que depenen de les mateixes administracions implicades i que són organismes punters en investigació sobre ecologia forestal en l’àmbit estatal i europeu.
Finalment, aplaudim els esforços en reforçar el voluntariat, la custòdia del territori, el desenvolupament rural sostenible i el mecanisme de pagament per serveis ambientals. En tots aquests casos demanem més implicació, concreció i avanços més efectius en el seu desenvolupament. En aquesta línia estarem sempre en disposició d’ajudar a les administracions i a les iniciatives particulars i associatives que vagen en aquesta direcció.
