Alertem de la desprotecció i privatització del litoral valencià amb la nova llei de costes
Davant la insistència informativa del pronunciament d’Acció Ecologista-Agró sobre l’esborrany d’avantprojecte de la llei de la Generalitat, de “protecció” i ordenació de la costa valenciana, que considerem requereix d’una profunda reflexió pública, des de la nostra associació insistim en dues idees: estem en estat d’emergència climàtica, i els dos principis fonamentals per a la protecció del planeta són, la precaució i la no regressió d’actuacions protectores del medi ambient; com és el cas.
Sota el pretext de la cura del litoral amb el qual es justifica l’autor, s’oculta la intenció populista d’afavorir la privatització del Domini Públic Marítim Terrestre. La Llei conté un article (17.4) en el qual s’obliga el poder públic autonòmic a iniciar expedients de desafectació davant l’Estat, en zones ocupades per nuclis urbans amb valors etnològics i culturals.
“Quan estos nuclis es troben en el domini públic marítim-terrestre, la conselleria competent en matèria d’ordenació del litoral durà a terme els estudis pertinents a fi de determinar si estos béns conserven o no les característiques pròpies dels béns integrants de dit demanio; i en cas que no fora així, la Generalitat valenciana instarà l’Estat la seua desafectació, conforme al que es preveu en l’art. 4-5 de la Llei de costes.”
Ha tornat la demagògia i l’especulació que acabarà amb les nostres platges, el lema de les quals per bandera és: salve’s qui puga
Així, de sobte, sorgeix un nou concepte, el de nuclis urbans d’especial valor etnològic, que s’arredoneix amb la facultat discrecional de la seua determinació. És a dir, les desafectacions aniran marcades pel ritme de gran importància del discurs polític negacionista del canvi climàtic.
Un negacionisme, per cert, molt present al llarg de l’esborrany i per al qual, la modificació llenguatge constitueix una eina poderosa. Este text és prova d’això. En l’exposició de motius per a la redacció de la llei s’al·ludeix a la prevenció i adaptació als riscos que puguen comprometre la integritat de la costa valenciana sense fer referència al canvi climàtic. A més, les poques vegades en les quals el legislador es veu obligat a fer menció expressa del canvi climàtic, no empra la terminologia internacionalment establida, sinó paraules genèriques, màximament quan intenta evitar el concepte “adaptació”. Sent este un intent més de desmentir i burlar la situació d’emergència climàtica en què ens trobem i la necessitat d’una actuació integrada que pretenga afavorir l’adaptació als impactes derivats del canvi climàtic.
Una altra evidència del ladrillazo que es pretén emparar a peu de platja amb l’esborrany d’esta nova llei és la definició que s’estableix en l’article 2 de litoral valencià. De manera que, a l’efecte d’esta llei, el litoral valencià abasta la franja d’amplària variable, que va des de la primera línia de terra no banyada per la mar i oscil·larà entre 500 i 2000 metres, mesurats en projecció horitzontal.
“La llei ‘anti-costa’ del Sr. Mazón no ha de passar els controls elementals dels lletrats de les Corts. No és cauta”
Esta interpretació, al nostre juí, resulta incompatible de conciliar amb el domini marítim terrestre, definit en la Constitució Espanyola (art. 132) i concretat en la Llei de Costas estatal (art. 3) sobre la base d’un seriós coneixement científic. Així com contrària a l’elaboració i posada en marxa d’estratègies per a garantir el control de la urbanització addicional, tal com recull la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2022, sobre l’aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa. Ja que està estretament lligada a les normes d’aplicació recollides en la disposició transitòria tercera, mitjançant les quals es pretén donar via lliure en sòls classificats com no urbanitzables a nous usos residencials a partir dels primers 500 m de la costa, establiments hotelers a partir dels 200 m i edificacions destinades a serveis a partir dels 100 m.
Tot això justificat sota l’ús de l’impacte econòmic sobre el turisme com a criteri general de planificació. I pervertint l’ús que es fa del dret a l’habitatge, no sols per a justificar el boom urbanístic que s’està orquestrant en el litoral sinó també a fi de perpetuar les construccions existents en primera línia de platja. Així queda consolidat a través de la disposició addicional cinquena segons la qual “El sòl rebut per este concepte [bosses de sòl] serà oferit per la Generalitat, exclusivament, als ocupants d’immobles que disposen o hagueren disposat de títol legítim titulars de drets de concessió d’immobles situats en el domini públic marítim-terrestre, a fi que puguen obtindre anàleg aprofitament que corresponia als terrenys afectats per la partió.”
“Esta nova llei imposa una més que dubtosa actualització del PATIVEL”
Per a Acció Ecologista-Agró, que ha presentat quasi una vintena d’al·legacions a l’imprecís i vergonyós esborrany de la futura llei de costes, la introducció del debat competencial no es resol raonablement en la llei amb el saler regionalista i demagògia populista. Per descomptat la intencionalitat política no és el bé comú sinó eixe bé que comparteixen uns pocs, que gaudeixen d’edificacions il·legals a primera línia de platja. No es defensa el dret a l’habitatge, per al que la llei seria una altra, es defensa el privilegi, el dret de vistes a la mar, per a això, per a acabar, la llei imposa una més que dubtosa actualització del PATIVEL.
Creiem, per tot el que s’ha exposat, que la llei “anti-costa” del Sr. Mazón no ha de passar els controls elementals dels lletrats de les Corts. No és cauta. És una llei que degrada i retrocedeix alarmantment la protecció de la costa valenciana. És una llei que ens porta a la deriva del canvi climàtic, a través de la ignorància i la màxima expressió de l’estupidesa humana.
