En les al·legacions presentades denunciem la creació de territoris de sacrifici per a una transició energètica que no és justa ni sostenible
El passat mes de desembre, Acció Ecologista-Agró, va presentar al·legacions a la versió inicial de la modificació del Pla Especial de la Zona Eòlica núm. 9 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, que contempla la instal·lació de vuit parcs eòlics denominats Cerro Pelado, Sierra de Bicuerca, Sierra de Bicuerca II, Sierra de Teix, Sierra de Xiva, Cabezo de Frare, Sierra de Negrete I i Sierra de Negrete II. Trobant-se els tres últims en l’Alt Túria, Reserva de la Biosfera, i derivant-se de tots uns impactes ambientals i socioeconòmics que creiem inassumibles.
Per a començar, en l’escrit presentat davant l’àrea d’energia i mines de la Conselleria d’Economia Sostenible, denunciem la falta de planificació per a la instal·lació de centenars d’aerogeneradors. Prova d’això, és la preferència manifesta per a situar l’energia renovable eòlica en zones d’interior, com és el cas, amb paisatges agroforestals molt conservats, d’alt valor ecològic i paisatgístic, obviant els efectes negatius que es puguen desencadenar sobre el medi natural, econòmic i social. En lloc d’aprofitar superfícies disponibles, artificials o degradades, pròximes a les comarques que més energia consumeixen.
Un modus operandi emparat per l’absència de mesures establides, tant en el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNEC) 2021-2030 com en el Decret legislatiu 1/2021, que permeten fer una planificació responsable i sostenible a escala local. Contravenint la Llei 7/2021, sobre canvi climàtic i transició energètica, segons la qual el desplegament de les renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació.
En relació amb esta desfasada i interessada manera de conducta, cal destacar la falta de transparència, quant a la presentació i tramitació fragmentada de la proposta energètica per a la Zona 9. Mitjançant la tradicional tècnica del «saltitxonament» s’ofereix una avaluació separada dels 8 parcs eòlics previstos, mancat d’una visió global dels impactes i de les afeccions sinèrgiques i acumulatives sobre els recursos naturals, la biodiversitat, el paisatge, l’agricultura, el clima i la salut pública dels municipis damnificats.
Ambdúes qüestions indiquen que en l’estudi sotmés a informació pública, la protecció mediambiental no és prioritària, malgrat ser esta la finalitat de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental. Així queda demostrat amb la incorrecta identificació i quantificació de les afeccions sobre el medi ambient, l’economia i la societat que es fa del Pla i que recull l’Estudi d’Impacte Ambiental, en totes les fases de cadascun dels huit projectes.
D’una banda, es desconeix la magnitud d’afecció sobre els boscos i la vegetació al no aportar informació de la superfície total en hectàrees a desforestar. Per exemple, des de Cerro Pelado a Sierra de Xiva, hi ha 57,3 km en els quals s’instal·laran els 63 aerogeneradors, 8 transformadors, i 217 pals per a les línies elèctriques.
Això causarà un impacte en les Serres de l’interior valencià, que posarà en risc tota la Infraestructura verda i la connectivitat ecològica i territorial necessària per a la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del paisatge. Per tant, ha de tindre’s en compte.
D’altra banda, tampoc es contemplen efectes adversos sobre l’avifauna, concretament, sobre espècies que es troben en perill d’extinció i que compten amb alguna figura de protecció legal com és l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti). I s’eludeixen els impactes derivats sobre els recursos hídrics, malgrat reconéixer la memòria el grau de vulnerabilitat mitjà i alt d’alguns dels aqüífers de la zona.
Tot això, de tindre lloc, desencadenarà dificultats perquè els territoris afectats puguen desenvolupar-se de manera sostenible. Perquè, darrere del fals argument de la creació de llocs de treball i benestar, no hi ha cap estudi que faça una anàlisi seriosa de les repercussions del Pla sobre l’economia local de cap dels termes municipals. No obstant això, el que sí que sabem és que una vegada instal·lats els aerogeneradors, en la fase d’explotació, només es requeriran 1 o 2 operaris. De manera que, l’ocupació de la qual es parla es correspondria, amb caràcter majoritàriament temporal, a les fases de disseny, construcció i, desmantellament.
D’acord amb els arguments exposats, AE-Agró ha demanat als òrgans competents a través de les al·legacions: l’estudi dels parcs com una sola unitat i no de manera individual com s’ha fet amb cada projecte. Així com la correcta valoració dels possibles impactes ocasionats, incloent-hi el greu problema associat en la generació de residus produïts pel desmantellament dels parcs eòlics després de la seua vida útil, usualment 20 anys. On el major obstacle està en el reciclatge de les aspes dels aerogeneradors, que de no ser correctament abordat podria acabar convertint Espanya en un gran «cementeri de pales».
