Tot i la incertesa, França, Alemanya, Països Baixos o Bèlgica podrien seguir el deixant de l’estat espanyol
Dimecres passat, 12 d’octubre de 2022, la vicepresidenta segona del Govern per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va comunicar a Polític la decisió del Govern d’abandonar el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), un acord molt controvertit del qual Espanya forma part al costat d’altres 52 països d’Europa i Àsia.
La notícia —que segons fonts oficials compta amb el suport de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, i del ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares— s’ha conegut a sis setmanes que se celebre la Conferència anual de la Secretaria de la Carta de l’Energia a Mongòlia, que té per objectiu ratificar la modernització del Tractat.
El TCE, qualificat recentment pel Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) com “un greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic”, protegeix les inversions estrangeres en el sector energètic —sobretot aquelles relacionades amb els combustibles fòssils— i permet a les empreses demandar als països davant un sistema de tribunals privats (conegut com el ISDS) si consideren que han legislat en contra dels seus beneficis.
Donada la seua incompatibilitat amb l’Acord de París i altres polítiques que persegueixen l’acció climàtica, fa més de quatre anys els països es van embarcar en un procés per a “modernitzar” el TCE. Les negociacions van culminar el passat 24 de juny amb l’adopció d’un acord preliminar, que va ser qualificat de “insuficient” i “inacceptable” per les organitzacions de la campanya No als TCI.
Ara, la mateixa Teresa Ribera —que ja havia mostrat en diverses ocasions el seu escepticisme— ha reconegut que la modernització no ha donat lloc a «cap millora» per a reduir la protecció de les inversions fòssils.
El text proposat garanteix almenys 10 anys més de protecció a les inversions existents en combustibles fòssils, mentre que algunes inversions noves en gasoductes i centrals elèctriques de gas quedarien protegides fins a 2030 o 2040.
A més, amplia l’àmbit d’aplicació del Tractat a altres tecnologies energètiques controvertides, com l’hidrogen o la biomassa, augmentant el risc de noves demandes. Si bé la proposta pretén prohibir les demandes ISDS entre països de la UE, esta mesura encara podria tardar entre cinc i deu anys més a entrar en vigor, que són els anys crucials per a impulsar la transició energètica.
Marta García Pallarés, portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha declarat: “Estem en un moment extremadament crític i necessitem mesures valentes, l’eixida del TCE és una d’elles i el celebrem. Ara és crucial que més països seguisquen el camí iniciat per Espanya; és senzillament vergonyós que els països de la UE acudisquen a la COP 27 a Egipte prometent reduir les emissions, mentre continua en un tractat que només a Europa protegeix infraestructura fòssil per valor de més de 340.000 milions d’euros”.
L’únic país de la UE que no és membre del TCE és Itàlia, que ho va abandonar en 2016. Després del pas donat per Espanya, altres països indecisos com França, Alemanya, Països Baixos o Bèlgica podrien fer el mateix. A la fi d’octubre s’espera una votació en el Consell de la UE en la qual els països s’hauran de posicionar a favor o en contra del TCE modernitzat. Si altres països opten per l’eixida, es podria aconseguir un bloc minoritari que posara fre a la modernització, ja que es requereix una majoria qualificada per a poder donar llum verda al nou text abans de procedir a la seua ratificació final en la Conferència de Mongòlia el 22 de novembre.
Fins hui, existeixen 143 demandes sota el TCE, moltes d’elles relacionades amb mesures per a pal·liar la crisi climàtica o protegir el medi ambient, com el cas de Països Baixos, Eslovènia o Itàlia. No obstant això, Espanya és el país més demandat.
Lluïa Bárcena, investigadora del Transnational Institute —organització que ha revelat dades importants sobre el cas espanyol— ha afirmat: «El TCE s’ha convertit en un malson jurídic per a Espanya, les demandes d’arbitratge ja han costat més de 1.000 milions d’euros de diners públics per a donar compensacions i pagar a advocats i àrbitres. Aquestes reclamacions no fan més que desviar importants recursos públics que es podrien destinar a impulsar la transició energètica».
Per part seua, Clàudia Custodio, també portaveu d’Ecologistes en Acció i de la campanya No als TCI, ha afegit: «Si bé l’eixida del TCE no condueix automàticament a una transició energètica justa, és sens dubte un pas necessari que buidarà el camí cap a l’abandó de l’economia fòssil i el desenvolupament de regulacions ambicioses, com l’impuls de l’autoconsum o les comunitats energètiques entre moltes altres coses».
Recordem que en 2015 milers de persones en tota Europa van eixir als carrers i van aconseguir impedir que se signara el Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre la UE i els EUA. També la ciutadania junt amb Acció Ecologista-Agró i cinc de les principals organitzacions ecologistes a escala nacional —Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU/BirdLife i WWF— porten anys exigint l’eixida d’Espanya del TCE.
