Hem d’aturar els PAIs i treballar per una gestió de l’espai per a totes a curt i llarg termini
El passat 3 de juliol de 2024 es va activar l’alerta per sequera a la Marina Baixa. Esta situació, conseqüència d’un any especialment escàs de precipitacions que ja va provocar l’activació de prealerta a l’octubre de 2023, es veu directament influenciada als mesos d’estiu per l’arribada de turistes als pobles alacantins i, sens dubte, s’agreujarà cada any que passe per l’augment de consum de recursos hídrics que implicarà l’execució dels nombrosos plans urbanístics, com el projectat a la Nucia. Un PAI que inclou, a banda de milers d’habitatges a preu d’or, la primera piscina d’ones de l’Estat espanyol, a tan sols 9 km de la mar.
L’escassetat d’aigua ja va portar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a la compra de 5 hectòmetres cúbics d’aigua este mes de maig o a Benidorm a demanar aigua a la dessaladora de Mutxamel en desembre del 2023 per assegurar-ne l’abastiment. És esperable pels protocols oficials, que s’apliquen restriccions d’aigua per la previsió d’un estiu naturalment càlid i escàs de pluges i una situació mínima de reserves en aqüífers i embassaments. També són esperables perquè és l’estiu l’època de l’any en què més s’incrementen les demandes d’aigua domèstica pel fet que es dispara el nombre de turistes.
Endavant, a pesar de tot, el PAI la Serreta, el PAI Medina, el PAI Pego Golf i el PAI Penya-Roja
Este sector consumeix una proporció d’aigua d’ús essencial (aigua per beure i fer menjars o higiene) i no essencial com: emplenat i manteniment de piscines, reg de camps de golf i jardins, neteja d’espais i instal·lacions turístiques, instal·lacions aquàtiques recreatives, neteja de vaixells, etc. El malbaratament d’aigua és difícil d’evitar en general, però especialment ho és en un sector de la població que té com a principal preocupació passar-ho bé, gaudir de les vacances i no estar pendent de les indicacions oficials sobre les limitacions de despesa màxima d’aigua, com els 90 litres per persona i dia que s’imposen a Altea actualment.
L’alerta per sequera hauria de posar en qüestió la viabilitat de certs projectes urbanístics d’alta demanda hídrica no essencials, com poden ser instal·lacions turístiques que inclouen camps de golf, piscines privades unifamiliars, piscines d’ones, residències vacacionals (que es mantenen tot l’any), grans espais enjardinats no adaptats o espais excessivament cementats i que no ajuden a mitigar l’augment de temperatures.
Estos projectes incrementen el consum dels recursos i la generació de residus, que tensen una regió ja saturada turísticament
Tot i ser òbviament inviables en una situació d’alerta per sequera, com denuncia Acció Ecologista-Agró, les iniciatives que requereixen consumir grans quantitats d’aigua continuen avant. Segueix avant el PAI la Serreta a la Nucia, que ja ha iniciat la construcció d’un projecte amb piscina d’ones, centre de tecnificació de golf i 3.500 habitatges que suposaran un augment de 10.000 habitants a la població. També segueix avant el PAI Medina a Llíber que preveu la construcció de 488 xalets unifamiliars en una població de vora 1.000 persones, tot i haver-se conegut fa escasses setmanes no tenir garantit l’abastiment d’aigua amb les obres ja iniciades. Segueix avant també el projecte PAI Pego Golf amb 1.300 habitatges i el PAI Penya-Roja amb 2.500 més en enclavats en la Marjal de Pego-Oliva, un espai natural d’alt valor ecològic.
Segueix avant des de ja fa anys el creixement de projectes residencials i turístics com Polop Hills, Benidorm Beach, o Balcón de Finestrat basats en la construcció d’habitatges unifamiliars per a públic objectiu europeu i nord-americà, com destaquen les mateixes promotores.
Es tracta de projectes absolutament turístics enfocats a persones d’alt poder adquisitiu. Per a comprovar-ho no fa falta més que pegar una ullada a les immobiliàries destacades per comprovar que les construccions fàcilment assoleixen el quart o mig milió d’euros. Són projectes que incrementen el consum dels recursos i la generació de residus, que tensen una regió ja saturada turísticament. Recordem que Altea, Polop o València, entre altres, han paralitzat enguany les llicències d’ús turístic de l’habitatge a l’espera d’una gestió i legislació que evite el desballestament total de l’habitatge i el lloguer de la zona així com per garantir el benestar dels residents.
Els episodis de sequera són endèmics de la regió i hem de fer una gestió hídrica adequada que ens permeta enfrontar-los amb èxit
És una obvietat que en un període especialment sec i amb provisions mínimes d’aigua aprofitable estos projectes esdevinguen impracticables a curt i llarg termini. Recordem que els períodes de sequera no són puntuals i irrepetibles, al contrari, són propis i endèmics del Sud i Sud-est de la península Ibèrica, catalogada com a ambient semiàrid segons l’índex d’aridesa. És la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer qui afirma en la seua web que els períodes de sequera importants ocorren periòdicament com per exemple va ocórrer entre 1999-2001, 2004-2007 o 2014-2018.
En esta línia, el Pla Especial de Sequera 2023 afirma que “La sequera perllongada, en tant que fenomen natural, no es pot considerar per causa d’impactes ambientals negatius, ja que els ecosistemes estan adaptats a la variabilitat climàtica.[…] No obstant això, el notable grau d’alteració hidrològica i de la qualitat de les aigües que pateixen bona part dels rius, llacs i aiguamolls ibèrics, els allunya de les condicions òptimes que serien desitjables per enfrontar-se amb èxit estos episodis”. És a dir, els sistemes hídrics no es troben en condicions ecològiques òptimes per encarar un període de sequera amb èxit, ja que els aqüífers, rius, rieres, barrancs o sistemes hídrics es troben afectats per sobreexplotació, contaminació per fitosanitaris, salinitat, etc.
Sense aturar els PAIs però establint restriccions d’aigua
El primer Ajuntament a prendre mesures al respecte ha sigut el d’Altea, que ja ha posat en marxa restriccions d’aigua que afecten les zones residencials properes a la Serra de Bèrnia i afecten usos no essencials com jardins, piscines o neteja de carrers. Esta notícia arriba tot i que el 4 d’abril de 2024 el Consorci d’aigües de la Marina Baixa ho va descartar per a l’any 2024.
Ens trobem en una situació crítica en l’àmbit hídric i ambiental, però els macroprojectes turístics no s’acaben. Hem viscut l’esclat d’una bombolla urbanística i no ens ha servit per a aprendre i millorar la gestió de l’habitatge, ben bé al contrari. Ara a més, ens apropem a situacions climàtiques límit per l’augment de temperatures i el consum excessiu dels recursos disponibles que degraden el nostre entorn i les nostres condicions de vida (escassetat d’aigua, pèrdua d’espai naturals, contaminació acústica i visual, pèrdua d’accés a l’habitatge, etc.).
Des d’Acció Ecologista-Agró denunciem de nou que la situació és insostenible. Hem d’aturar els PAIs i treballar per una gestió de l’espai per a totes a curt i llarg termini. És urgent.
